dissabte, 21 de gener de 2017

Sempre hem viscut al castell

Autora: Shirley Jackson
Editorial, any: L'Altra, 2016
Títol original, idioma, any: We Have Always Lived in the Castle, anglès,1962
Gènere: Narrativa
Traductora: Martí Sales
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català

Anar a fer la compra al poble és un suplici per la Mary Katherine Blackwood, més coneguda com a Merricat. La majoria dels vilatans la tracten malament i és per allò que va passar a casa seva fa 6 anys. Tothom diu que la seva germana Constance va enverinar la seva família, i de resultes, només va quedar viu l'oncle Julian, però va quedar invàlid i va perdre el nord. També ella, és clar, perquè aquell dia la van castigar sense sopar. Encara viuen a la seva gran casa, i la Constance no surt mai, perquè no se sap què podrien fer-li. La Merricat és molt feliç vivint d'aquella manera, però quan es troba amb els energúmens del pobre que sempre l'increpen, li agradaria marxar a la Lluna, on tot seria fàcil i bonic, i podria fer tot el que ella volgués. Però què passa si a la seva vida estable, malgrat tot, s'introdueix un element distorsionador?

La Merricat és qui descriu aquesta inquietant història en primera persona. En tot moment tenim la sensació que allà hi passa alguna cosa que no entenem, que se'ns escapa, i l'autora sap mantenir bé la incògnita. La candidesa de la jove amb la bonhomia i la servitud de la seva germana Constance contrasten amb una ambientació tancada i opressiva que no deixa de ser la seva zona de confort. Està escrit amb senzillesa i amb una escriptura agradable, tot i que descriu la rigidesa de les maneres de la classe benestant a meitats del segle passat. Destaca la valentia d'expressar els sentiments de les joves, sobretot quan aquests són desagradables i violents. Però també conté moments hilarants que t'arrenquen un somriure.

M'ha semblat que no tot el llibre sap mantenir el mateix nivell d'interès, alguns capítols enganxen més que d'altres, perquè també hi ha molta descripció de la rutina de les noies, que pot ser reiterativa, però quan anem descobrint fets de la trama proporciona moments de lectura meravellosos. Bon descobriment d'una autora que sembla que va influenciar alguns dels grans autors de terror. L'Altra ja ha publicat un altre títol d'ella, em sembla que faré un pensament i el llegiré. Aquest és una bona història inquietant i sense explicació que aconsegueix atrapar. Merricat, una tassa de te voldràs?

Valoració: @@@
Llegit per recomanació de l'Allau.

11 comentaris:

  1. M'alegra que t'hagi agradat. És un llibre ben particular, però sol seduir.

    ResponElimina
  2. M'has convençut. El poso a la llista

    ResponElimina
  3. El tenia a la meva llista de possibles només per ser de la Shirley Jackson, i ara que el comentes fa millor pinta, el veig ben distret. L'altre sí que l'he llegit, El de La maledicció de Hill House, i recordo que era d'aquells que et mantenia amb tensió fins al final.

    ResponElimina
  4. Tinc tants llibres pendents per motius ben diferents,que m'he proposat afegir-ne els mínims, així que esperaré les @@@@
    :DD

    ResponElimina
  5. Tinc moltes ganes de saber si "George's" és dels que hauré d'anotar :D

    ResponElimina
  6. Doncs mira, jo el vaig acabar fa uns dies i no he fet n'hi ressenya, no em va atrapar gens... el vaig acabar esperant a veure que dimonis passava i tant de bo l'hagés deixat per impossible quan vaig estar temptada a fer-ho.

    ResponElimina
  7. Reconeix que et feia por que no t’agradés el llibre pel què et podia dir l’Allau

    ResponElimina
  8. Fa dies que el veig per les llibreries i no m'acabo de decidir, per la portada precisament, un prejudici com un altre...
    Però la teva ressenya m'anima, me l'apunto.

    ResponElimina
  9. Ja veig que aquest llibre ha cridat l'atenció a més d'un de vosaltres, i és que encurioseix. I no està malament, és realment especial. Gràcies pels comentaris!

    Allau, sí, particular és la paraula. Les dues germanes són ben estranyes! Però és prou atractiu. Gràcies per donar-me l'empenteta necessària per llegir-lo.

    Mireia, ets la següent a dir-nos què t'ha semblat!

    Roselles, doncs fem un pacte, tu llegeixes aquest i jo llegiré l'altre. Mentre llegia pensava que Hill House cauria. Però jo trigaré uns mesos, això sí.

    Jomateixa, el George's és un llibre per nens, ja saps, però m'agrada tant Dahl que vull llegir tot el que pugui d'ell, i a més em serveix per practicar anglès. No ets l'única que vol 4@, jo també! Si no les tenen, no és pas culpa meva....

    Bruixeta, és realment peculiar, no em sorprèn gens que no hagi atrapat a molta gent, per com està explicat. Però mira, amb mi va funcionar, i ja sabeu que jo parlo per mi en les meves opinions.

    Pons, de fet, sabent que a ell li havia agradat, hi havia molts números perquè a mi no m'agradés o no m'entrés de cap manera, però mira, aquest cop ha sortit cara.

    Botika, doncs jo trobo força atractiva la portada. És aquest estil tan personal dels llibres d'aquesta editorial. La seva senzillesa a mi m'agrada. Han creat marca.

    ResponElimina
  10. Va, fet! I ja em diràs si has passat por o no amb el House Hill hehe Per cert, has vist alguna de les pelis? Si no, ni se t'acudeixi veure-les abans de llegir el llibre! Però pensa-hi a veure-les després, a veure què et semblen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, no sé si em fa gràcia això de passar por. Ja sé que van per aquí els trets, però no consumeixo producte de terror, perquè sóc un cagat, però confio que sent un llibre viejuno, serà terror d'aquell ja superat... Així que no pateixis, que no hi ha perill que miri les pel·lis, ni abans ni després...

      Elimina