dissabte, 14 de gener de 2017

Hivern àrtic

Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial, any: La Magrana, 2012
Títol original, idioma, any: Vetrarborgin, islandès, 2005
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Maria Llopis
Número de pàgines: 349
Llegit en: Català

El petit Elias va rebre una ganivetada que li va perforar el fetge i va morir ràpidament dessagnat. El seu cos sobre la neu compungeix l'inspector Erlendur Sveinsson, però això no el pot despistar de la tasca de trobar el seu assassí. Juntament amb els seus col·legues Sigurdur Oli i Elinborg es posen a la feina de seguida. L'Elias era un nano d'origen tailandès, tot i que era nascut a Islàndia, i això els fa sospitar que es pugui tractar d'un crim d'origen racial, problema molt estès al país, on la gent és molt zelosa del seu origen. Però no és l'única hipòtesi amb la que treballen, es podria tractar d'un cas de pederàstia? La desaparició del germanastre del nen, en Niran, el primer fill de la Sunee vingut de Tailàndia i inadaptat al seu país d'adopció, no hi ajuda. La policia no té cap pista, però estirarà tots els fils possibles. I a més, hi ha aquell cas de la dona desapareguda que encara no s'ha resolt, més llenya al foc, que de totes maneres no ajuda a escalfar un hivern gèlid.

La meva fixació amb Islàndia em porta a revisitar un autor després de molts anys i de que el primer intent, amb el seu llibre més conegut aquí, no fos gaire exitós. Aquest cop, però, l'experiència ha estat més satisfactòria. És un llibre reposat, on tot passa a poc a poc, tot i que hi passen moltes coses, i totes alhora. La carrega d'investigació ocupa gairebé tot el llibre, i la vida personal dels personatges una petita part que a més s'integra perfectament a la història, al contrari del que passa amb altres autors nòrdics. La investigació s'allunya de modernors, converses, interrogatoris, estirar de fils, contactes, parlar amb aquest, amb l'altre... tot és un continu de verificacions i descobriments que de vegades no porten enlloc, però que cal comprovar, i no ens n'estalvia cap. Tot plegat saltant d'escenaris contínuament, i fins i tot de temàtica, però sense que això impliqui cap pèrdua per part del lector. Capítols llargs dins dels quals va saltant d'un cantó a l'altre, però que t'ajuden a tenir una idea molt global de tot el que està passant.

Si es busca una novel·la d'acció, aquesta no seria una candidata. Una novel·la negra reposada, interessant pels temes que tracta i com retrata la societat islandesa, profunda en la mentalitat humana i que ens endinsa en una altra manera de treballar de la policia. Personalment n'he gaudit, tot i que el ritme de lectura és lent i potser pot avorrir a alguna gent, però no ha estat el meu cas. Potser és més potent i ben construït el camí, que la resolució final, però en conjunt és un bon llibre que estaria a cavall del gènere negre i la bona narrativa. Tornaré a Indriðason, segur.

Valoració: @@@

7 comentaris:

  1. Sense comptar Jonas Jonasson, tinc un deute pendent amb els autors nòrdics... que no sé si acabaré pagant mai. Potser algun dia em caurà a les mans alguna d'aquestes novel·les negres i serà el moment, mentrestant continuo deixant-los passar.

    Per cert, canviant de tema (i d'estil literari). Avui començo el nou de Ruiz Zafón, a veure com anirà.

    ResponElimina
  2. Aquest és un autor que tinc pendent llegir, sembla que no està malament, no?

    ResponElimina
  3. Vaig llegir fa temps "Pasaje de las sombras" i hem va agradar, més que altres autors nòrdics com Asa Larsson.
    Tot i que la novel·la negra nòrdica no m'apassiona (excepte Mankell) aquest me l'apunto.

    ResponElimina
  4. Islàndia és un món a part, i fins i tot la seva novel·la negra té un regust especial. A mi m'ha agradat, però no sé si a tots els amants del gènere els agradaria per igual. Gràcies macos pels comentaris.

    McAbeu, si has de triar algun autor/a nòrdic, fes-ho bé! La meva mania, ja l'he explicada moltes vegades, és que no fan novel·la negra, hi ha alguna mort escabrosa, però qui investiga és un periodista o alguna mandanga d'aquestes. La policia hi surt poc. I els protagonistes tenen una intensa vida personal que ocupa tant espai del llibre o més que el cas que investiguen. Són novel·la rosa amb un mort, i això no es pot tolerar. Si vull llegir novel·la rosa, ja en triaré una de bona, no me al colis d'aquesta manera. Podries provar-ho amb la sèrie Wallander de Henning Mankell, que està bé perquè... no sembla nòrdic...
    Ja em diràs el què del Zafón. A veure si és com el Joc de l'Àngel, o com El presoner del cel...

    Jomateixa, a mi m'ha agradat, però ja et dic que té un ritme lent. Barreja de temes i d'escenaris d'una manera fluïda i constant, saltant d'un tema a l'altre, com ens passa a la vida real, que potser estem capficats en un cas, però aquell vespre ens apareixen els fills a casa, o tenim un amic que agonitza a l'hospital, i en qualsevol moment ens truca la parella al mòbil. A mi m'ha agradat aquesta 'senzillesa'.

    Botika, d'Asa Larsson en vaig llegir un, Aurora Boreal, i em va decebre profundament. Amb altres com la Camilla Läckberg o la Mari Jungstedt els vaig donar dues oportunitats abans de decidir que no valien res, però a Asa Larsson amb un en vaig tenir prou. L'Indridasson és diferent, el ritme és lent, però la investigació és intensa, es contempla l'assassinat des de molts angles, i això està bé. La meva anterior experiència amb ell va ser més fluixeta, però aquest m'ha convençut més.

    ResponElimina
  5. Un llibre reposat, on tot passa a poc a poc... Osres, si es que tots els nòrdics són iguals! Encara que després es diferenciïn en alguna cosa, però en general... En general no m'agraden gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden, en general. Però no pel ritme. Són gent d'ordre, gens pel·liculeros, ja saps. El que no m'agrada és que expliquin la vida i miracles dels protagonistes, la seva vida personal i els seus problemes de parella i ximpleries diverses que no hi pinten res en una novel·la negra. En aquest llibre tot això és molt més natural i ben barrejat amb la trama. Així sí.

      Elimina
    2. Saps que ve a Bcnegra? Per si t'interessa veure'l.
      Bueno, va, el poso com autor pendent. A més, crec que no he llegit mai cap autor islandès.

      Elimina