dissabte, 17 de desembre de 2016

No n'estiguis tan segur

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: Alrevés (crims.cat), 2016
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 295
Llegit en: Català

La setmana no comença gens bé pel sergent Jaume Fuentes, un mosso amb 10 anys d'experiència que s'ha guanyat els ascensos a pols per la seva bona feina. En canvi, el seu bon amic Santi Planes és més despreocupat, bon policia, però s'ha quedat com a mosso ras. Els dos s'hauran d'enfrontar amb un cadàver esbudellat en un despatx de l'Eixample de Barcelona, i el cas no pinta fàcil de resoldre, perquè hi ha pocs indicis que els puguin guiar. El que no saben encara és que això és només la punta d'un iceberg amb arrels molt profundes que per poder mantenir ocultes escalarà en un espiral de violència. Una trama en la que com el títol indica, no pots estar segur de res, i els girs sobtats faran que el color de la història canviï radicalment, quan menys t'ho esperes. Com la vida mateixa, però sempre amb una arma a la butxaca. 

No és fàcil parlar de l'argument d'aquest llibre perquè estem molt acostumats a una estructura concreta quan es tracta de novel·la negra i intriga, però aquí aquesta estructura salta pels aires amb una mena de cadena canviant en la que es van enllaçant diferents escenaris, i allò que teníem per segur queda enrere i va obrint noves perspectives. S'ha de llegir per entendre-ho. No per culpa de l'autor, sinó dels clixés, a estones costa de pair aquesta estructura encadenada, i no només costa de pair, sinó que et fa pujar la mosca al nas, però som injustos i tancats de mires si pensem això, es tracta d'una trama trepidant i absorbent portada amb molta mestria. Comença com una novel·la negra clàssica, però acaba sent tota una altra cosa. Hi trobem algunes d'aquelles biografies dels personatges marca de la casa, intriga, sicaris, corrupció, doble joc, perversió i sang, molta sang. No li costa a en Llort pelar-ne una bona colla a cada llibre, si s'escau.

He trigat força temps a llegir el llibre, però novament, no perquè costi, sinó perquè no en tinc, de temps. És complex i està ben escrit, no és que sigui lleuger, però passa bé, i la història té una mica de tot. M'hauria agradat poder-lo llegir més seguit. M'ha agradat més que 'Sota l'asfalt', i així em torno a congraciar amb un autor que ja he dit altres vegades que és dels millors que tenim actualment a casa nostra. Se la jugava amb una segona decepció seguida (decepció petita, senzillament 'Sota l'asfalt' em va semblar pitjor que els altres), però no m'ha fallat. Ara em toca esperar pacientment a una nova entrega. Així com dic sovint que ens empassem allò que ens fan empassar només perquè són autors d'aquí, amb Llort tinc sensació d'estar llegint un molt bon escriptor que sap com mantenir-te arrapat al llibre, sense vendre't sopars de duro. Si us agrada el gènere negre, però sense clixés, jo no m'ho pensaria dues vegades.

Puntuació: @@@@

6 comentaris:

  1. Una bona col·lecció d'@s! És tot això que dius i més.

    ResponElimina
  2. T’has descuidat de dir el més important, a mi m’agradaria aquesta atípica novel·la negra?

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha agradat més que Sota l'asfalt, però menys que Herències

    ResponElimina
  4. Gràcies als tres pels comentaris!

    Salvador, és bo el paio, s'ha de reconèixer. A veure si me'l presentes un dia!

    Pons, no surten trolls, ni planetes llunyans, i encara menys mags que no saben fer màgia. I a més, tu no llegeixes novel·la negra. Com t'ha d'agradar?

    Jomateixa, aquest té més acció. L'Herències és més reposat, i l'acció de 'Sota l'Asfalt' acaba sent desagradable. A mi m'ha recordat a la seva part de la història de 'La reina de diamants', potser és al que més s'assembla. A mi m'ha semblat força bon llibre, aquest.

    ResponElimina
  5. Coincidim, m'agrada molt més que Sota l'asfalt. Encara que per mi el millor segueix sent Herències.

    ResponElimina
  6. Llort és un dels meus autors pendents, a veure si aquí coincidirem ;)

    ResponElimina