divendres, 30 de desembre de 2016

Herba negra

Autors: Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón 
Editorial, any: Fanbooks, 2016
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 321
Llegit en: Català
Premis: Ramon Muntaner 2016

L'Eva i l'Elies visiten la seva amiga Mariona que està ingressada en una clínica psiquiàtrica a causa d'un trastorn alimentari. Tot fa l'olor melosa de la fada, la planta que està de moda i que s'està convertint en el present estrella per a les persones convalescents. Des de fa una temporada aquesta planta està per tot arreu, però ningú no hi presta cap atenció, és només una planta, oi? Error. Els dos joves estan a punt de descobrir que rere la proliferació d'aquesta herba no només hi ha la selecció natural. Al mateix hospital que la Mariona hi ha ingressat un noi tot pelat i amb clars símptomes de no ser-hi tot. Una topada fortuïta atraparà l'Eva sense remei, alguna cosa l'atreu d'aquell jove estrany, però tornar-lo a veure el dia següent, ajudar-lo a fugir i marxar amb ell serà la pitjor decisió que haurà pres a la vida. Si ja és ben bé que no té sort amb els homes! Però encara no sap en quin infern està a punt de posar-se. 

Alguns dels protagonistes humans d'aquest llibre ja els he anomenat més amunt. El llibre es divideix en capítols que porten els seus noms, segons la perspectiva des de la que s'explica l'escena, i també hi trobarem entrades al blog de l'Eli, des d'on explica al món el que estan vivint (i on alguns blogaires hi fem un cameo, ehem). Però la veritable protagonista d'aquesta història és la fada, en la seva versió més expansiva i controladora. Cal llegir el llibre per descobrir quina influència acaba tenint sobre els humans. Estem davant d'una història fantàstica (en el sentit de fantasia) que farà lluitar els humans contra un enemic molt poc habitual, però que als lectors ens farà reflexionar, de vegades som molt poc conscients del món que ens envolta. La trama és frenètica i hi ha acció i girs en abundància, el llenguatge és planer i col·loquial en els diàlegs, i tot plegat fa que es llegeixi amb molta facilitat i interès per saber com acabarà tot, perquè a mesura que avancen les pàgines la història no fa altra cosa que complicar-se.

El binomi Macip-Garzón ha tingut una estrena força sonada, i a jutjar pel final, no serà l'última vegada que sentirem a parlar de la fada. El llibre enganxa molt i la història, per bé que inversemblant i amb algunes transicions agafades amb pinces, flueix sola i no pots parar de llegir. Encarada als joves per com està escrita, però apta per als més ganàpies que gaudeixin de les històries de terror-fantasia. És un d'aquells llibres que pot fer que un o una jove s'enganxi a la lectura. N'he gaudit força i estaré a l'aguait de les novetats d'aquesta societat.  

Valoració: @@@@

7 comentaris:

  1. La història va accelerant i enganxa. A mi també em sembla que potser hauria de tenir continuïtat.
    Encara que aquesta història no segueixi, el tàndem sí que ho farà amb altres històries que segur que també ens atraparan.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, una novel·la magnífica. Coincideixo amb tu, hi ha alguna part que em va semblar un pèl abrupta i forçada, però està molt ben aconseguida. Premi totalment merescut.
    Edgar

    ResponElimina
  3. Un llibre molt original i sens dubte addictiu i ben treballat. Una abraçada, Marta.

    ResponElimina
  4. No sóc gaire amant de la literatura fantàstica, però com la pintes tan bé la recomanaré als adolescents que tinc a prop, a veure què en diuen.

    ResponElimina
  5. Jo sóc jove, ehem, més o menys, i encara mai he llegit un Macip, no se quin seria el correcte per començar...

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots els que heu comentat la ressenya, i benvinguda a la Marta, que suposo que ha caigut aquí gràcies a twitter. És una bona aposta per joves aquest llibre, i els més ganàpies en podem gaudir també. Bona feina d'aquest parell!

    Jomateixa, tens informació privilegiada que jo no sé? Si dic que sembla que hagi de tenir continuïtat és per com acaba, però no donarem pistes per si algú l'ha de llegir encara. Veurem, d'aquesta primera col·laboració n'ha sortit un bon llibre, haurem d'estar a l'aguait.

    Edgar, és fantasia, o alguna cosa a cavall de la ciència ficció, gairebé. Algunes coses estan agafades pels pèls, però és pel bé de la història. En conjunt és un llibre que atrapa, i ja ho deia, d'aquells que poden fer que algun jove s'aficioni a la lectura.

    Marta, és una molt bona història, amb força acció, i qui ho diria tenint en compte que parla de plantes, oi?

    Botika, podries provar-ho, penso que és una bona història pels adolescents, té una mica de tot, però sobretot una història que enganxa. A tu no sé si t'agradaria tant, això és veritat.

    Pons, doncs aquest és una bona opció. Jo sempre recomano 'El joc de déu', que ara ja és antic, però aquest és una bona pedra de toc per saber què t'hi pots trobar, encara que en Macip toca molts pals, i escriu allò que li ve en gana cada cop, així que és complicat recomanar, ho has de provar i punt.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la ressenya! Tot un honor veure-hi tantes @ :). Ja estem treballant en la segona, que no és la continuació...

    Pons, a mi també m'agrada El joc de déu, però com diu el XeXu, per opcions no serà, que tinc una novel·la per a cada gust! :) HErba Negra t'agradarà si et van els thrillers d'acció.

    ResponElimina