dimecres, 21 de desembre de 2016

A la colònia hidràulica i altres contes

Autora: Sílvia Romero
Editorial, any: Pagès editors, 2016
Gènere: Relats
Número de pàgines: 116
Llegit en: Català
Premis: XXIV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar, 2016

La mort en moltes de les seves vessants és el fil conductor d'aquest recull de tretze relats curts de la polifacètica Sílvia Romero. Així trobem morts anunciades, suïcidis, homicidis, assassinats planificats i tot un seguit de situacions en que la defunció d'algú està assegurada, o ja s'ha produït o s'acabarà produint. Però en els relats no tot és el que sembla, i els autors materials o propiciatoris sovint ens sorprendran amb canvis de perspectiva difícils d'imaginar, i els desafortunats protagonistes de les històries tampoc no sempre són el que semblen. Intriga, terror, fantasia i força misteri, també amb unes gotes d'humor i d'enginy. Contes ben variats amb alguns homenatges a referents literaris i culturals, que ens podrien tenir discutint sobre quin és millor que un altre, de ben segur que cadascú sabria dir quin li agrada o l'esgarrifa més, en funció dels gustos o de les pors. Ja podeu triar!

Els relats d'aquest recull són tots curts, de menys de 10 pàgines, a excepció de l'últim, que dóna nom al llibre, que en té una quinzena i s'atreveix a narrar un futur distòpic on l'aigua és un bé molt preuat. La sorpresa està assegurada en tots ells, i ja t'esperes el gir que et farà encaixar totes les peces que ballen. Tot i que tots tenen elements que atrapen, com és natural, no tots ens arriben per igual, però com deia, segurament cadascú li agradarà més o menys cada conte en funció de com el remou. En alguns casos m'han semblat embrions per a històries més llargues, fins i tot novel·les, se'ls podia treure més suc, però és lloable la capacitat d'explicar bones històries amb tan poca lletra. No seria una escriptura excel·lent, però es deixa llegir i es supleix amb bones idees que et mantenen a l'aguait. La gran diversitat de temes tractats fa també que en alguns casos la història sigui més versemblant que d'altres, i no parlo de l'argument, sinó de la consistència del que s'explica.

Si n'he de triar algun dels tretze, em quedaria amb 'El monitor' o 'Ens coneixem?', el primer per la història, i el segon pel gir que té. També amb 'A la colònia hidràulica', per les idees macabres que exposa. En general he gaudit dels relats, i a més és un llibre molt curtet que es pot llegir d'una tirada, o anar-lo assaborint en petites dosis. Com comentava, de vegades el vocabulari és una mica rebuscat i això perjudica a la fluïdesa, no és llegeix amb l'agilitat desitjada, però ho compensa amb bones històries que mantenen l'interès. Un bon recull, i una autora interessant.

Puntuació: @@@    

8 comentaris:

  1. Veiig que coincidim amb un dels relats :)

    ResponElimina
  2. No sóc gaire entusiasta dels relats curts, i a més aquests resulten una mica macabres, no?

    ResponElimina
  3. Gràcies per la lectura i la ressenya, XeXu.

    I ja tens raó quan comentes que cada lector té el seu conte o els seus contes preferits. Per a mi és una de les riqueses o peculiaritats d'aquest gènere (malgrat que em dediqui més a la novel·la): la brevetat colpeix de forma potser més directe al lector, i aquest es posiciona amb més intensitat, també. És el meu parer.

    De nou: gràcies!

    Sílvia Romero

    ResponElimina
  4. L'estic llegint ara, així que ja tornaré ;)

    ResponElimina
  5. Últimament ens estem perseguint amb les lectures :DD

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a totes pels comentaris, especialment a l'autora, que ha tingut la gentilesa de passar per aquí a comentar la ressenya.

    Bruixeta, si només és en un, vol dir que a tu te n'han agradat altres que a mi no m'han impressionat tant. Això deia.

    Botika, macabres no, però quan la mort està present, sempre t'endús alguna sorpresa o se't posen els pèls de punta en un moment o altre.

    Sílvia, ara pensava que això que vaig dir es podria aplicar a qualsevol llibre de relats, però no és això. És normal que en un recull de relats ens agradin més uns o altres, i un altre lector tingui unes altres preferències. Però aquí tots parlen de mort d'una manera o altra, i la mort hi intervé. I la mort és un tema que no ens deixa indiferent. Ja no és agradar més o menys el relat, sinó que et causi més o menys impressió, segons les teves fòbies o fílies. No sé si m'explico. Els que he anomenat són els que més em van impactar a mi.

    Jomateixa, ens perseguim en lectures, però generalment guanyes tu. Però en aquest cas, encara estem esperant la teva ressenya!

    ResponElimina
  7. Torno ara que he ressenyat el llibre a veure si coincidim en els relats preferits, veig que almenys en "Ens coneixem?", sí.
    :D

    ResponElimina
  8. Ostres, veig que coincidim molt! Menys amb el vocabulari. Trobo que precisament al ser una narració força planera, s'entenia, quan sorgia, bona part del vocabulari rebuscat. Però bé, que ens ho hem passat bé amb la lectura.

    ResponElimina