dimecres, 9 de novembre de 2016

Un monstre em ve a veure

Autor: Patrick Ness
Editorial, any: Sembra Llibres, 2016 (3a edició)
Títol original, idioma, any: A monster calls, anglès, 2011
Gènere: Juvenil
Traductora: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 214
Llegit en: Català

Aquest no és el monstre que esperava en Conor O'Malley, però no hi ha dubte que el teix del jardí convertit en figura humana i malèfica fa la mateixa por. La seva mare està malalta, i el tractament no s'acaba mai. Ell cada nit té un malson terrible, i també hi apareix un mostre, però no és aquest que el mira des de fora la finestra. El teix no es mou per qualsevol cosa, ha de tenir un motiu, i insisteix que ha estat en Conor qui l'ha cridat. Des de llavors, gairebé cada nit visita al noiet de 13 anys, sempre a les 00:07 de la nit. La vida del jove s'esfondra per moments, i només falta que la seva àvia vingui a tenir-ne cura. Si fins i tot el seu pare ve dels Estats Units, i no és ni nadal ni el seu aniversari. El monstre acaba sent gairebé un suport per en Conor, tot i que li fa por. Ell sap la veritat, però no la vol dir. Potser el monstre el podrà ajudar.

La gran tirada que ha tingut la pel·lícula (que no he vist) basada en aquest llibre, m'ha portat a llegir-lo. Em semblava un argument interessant, tot i que me'l pintaven com a molt dramàtic. El primer que crida l'atenció del volum és l'edició, que incorpora il·lustracions esfereïdores en blanc i negre a càrrec de Jim Kay. Un bon encert per part de la gent de Sembra mantenir-les. Es tracta d'un llibre curt i que se centra bàsicament en l'acceptació de la pèrdua per part d'un adolescent de 13 anys, totes les dificultats que li comporta interiorment i la relació amb el seu entorn. Un llibre molt psicològic que descriu de manera figurada com ho viu aquest nano, i ens sap posar en la seva pell. Es llegeix amb molta fluïdesa i podem sentir perfectament l'angoixa de la situació d'en Conor.

Per com està explicada la història, entenc que l'adaptació cinematogràfica hagi fet fortuna. Els efectes visuals que et permeten imaginar tant el text com les il·lustracions han de quedar molt bé a la gran pantalla. És un bon llibre, encara que el que explica és trist i angoixant, i et pot deixar una mica de mal cos. Però també retrata una realitat dura que és difícil d'entendre si no la vius, i aquí ens hi aboquen de ple. El qualificaria de juvenil, però també pot deixar tocats als més grans i és que hi ha experiències a la vida que mai s'és prou gran per no patir. Per cert, la història està basada en una idea de la desapareguda Siobhan Dowd, i així ho destaca l'autor. Doble feina: descobrir-los a tots dos.

Puntuació: @@@

7 comentaris:

  1. Per la mateixa raó que tu, l'estic llegint ara mateix.

    ResponElimina
  2. Jo també el tinc a casa. Tot i que pel tràiler que he vist ja m'imagino que serà molt trist, vaig decidir que abans de veure la pel·lícula havia de llegir-lo, i serà en breu.

    ResponElimina
  3. Doncs jo passo, ni m'agrada que surtin monstres ni tinc ganes de passar pena ni angoixa.

    ResponElimina
  4. No l'he llegit, però sí he vist la pel.lícula, que em va agradar molt. Visualment és una passada i no em sembla pornografia sentimental, com vaig llegir en una crítica. Coi, si la història és trista, doncs és trista. Me n'alegro que el llibre també valgui la pena.

    ResponElimina
  5. Buf, es que no m'agrada el drama llagrimer, no sóc d'anar-lo a buscar. Si me'l trobo sense saber-ho a mitja novel·la faig el cor fort i endavant. I em passa igual amb les pelis, res de llàgrimes, encara que després les gaudeixi. En principi gairebé sempre m'hi nego. I drama amb nens, mares amb càncer... hòstia, això és llàgrima sí o sí. No em venen gens de ganes de llegir-ho.
    Ara fa poc em vaig comprar "Te dejé ir" de Clare Mackintosh, que te'l venen com un thriller psicològic que ha tingut molt d'èxit. Doncs no va i a la quarta pàgina atropellen i maten un nen de 5 anys davant la seva mare? I en el resum de l'argument s'ho callen com p*tes! Que jo no vull llegir coses d'aquestes! El vaig continuar unes pàgines més però al final el vaig apartar,si un dia hi torno serà més conscienciada.

    ResponElimina
  6. Un llibre, com passa tantes vegades, que la pel·lícula ha fet famós, i ara molts l'estem descobrint. No és mal llibre, però si busquem lectures alegres, aquesta no seria una opció. Moltes gràcies a totes pels comentaris.

    Bruixeta, encara no he vist la ressenya a casa teva, això vol dir que no t'ha agradat?

    Jomateixa, perquè tu ets dels meus, primer el llibre, sempre! Ja ens diràs què t'ha semblat.

    Botika, suposo que aquest no seria el teu llibre, doncs. Ho té tot per no agradar-te!

    Gemma Sara, havent llegit el llibre, i per les imatges de la pel·lícula que he vist per la tele, estic segur que a poc que s'hi hagin posat, la pel·li ha de ser visualment molt espectacular. En parlen bé, deu estar ben recreada. I sí, parla d'una història trista, per què maquillar-la d'una altra cosa. Ja és prou maquillatge la manera com ho viu el xaval.

    Roselles, és una bona decisió, si no t'agrada un gènere, o un estil, no el vas a buscar, per què fer-te mala sang? A mi em passa amb el terror, evito totes les històries de terror, i si m'hi trobo alguna cosa inesperada ho aguanto, però 'inici, ja no començo. I tens raó, aquest llibre, amb tot el que s'ha dit i sentit ja, no hi ha dubte que és ben trist, encara que estigui ben fet.
    Bé, sobre els resums dels llibres, de vegades per mantenir la sorpresa no es poden revelar certes coses. Desconec l'obra, i per tant no sé la necessitat que hi havia d'explicar-ho i no, però si és un fet molt important per la història, potser val la pena que s'ho callin i que t'ho trobis de seguida, encara que sigui a la pàgina 4!

    ResponElimina
  7. I tant que m'ha agradat,ressenya a la cua, surt dilluns que bé ;)

    ResponElimina