dimecres, 2 de novembre de 2016

Ramón y Cajal

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Angle Editorial, 2016
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 215
Llegit en: Català

Santiago Ramón y Cajal és un dels dos únics premis Nobel científics que es pot atribuir España, un bagatge molt pobre comparat amb altres països que sempre s'han pres més seriosament la ciència com França o el Regne Unit. Cajal, que de ben jovenet no tenia cap interès per la medicina i encara menys per la recerca, va acabar sent una gran eminència a nivell mundial en el camp de la neurociència. Però la seva vida no va ser un camí de roses, com tampoc no va ser de pel·lícula, malgrat els seus èxits. Un personatge amb les seves llums, però també amb les seves ombres, en part pel marc històric en el que va viure, a les acaballes del segle XIX i principis del XX, però també perquè era així, fet i deixat estar. En aquesta biografia sui generis coneixerem una mica més el personatge i la persona, la influència de la seva família, la seva obsessió per la histologia i la seva manera de pensar, i a més ho farem en paral·lel a la situació actual de la ciència i els que la treballen cada dia.  

El llibre és una biografia, però en realitat són dues, ja que coneixerem tantes coses de la vida d'en Cajal, com del mateix Salvador Macip, l'autor. Sobretot a la primera part, es busquen paral·lelismes entre les dues figures, ja que el Nobel va ser un exemple a seguir per l'autor. El que hi trobarem sobretot, però, són reflexions sobre la ciència i la recerca, sobre la manera de fer-la, i de com es vivia en l'època de Cajal i ara, de manera que podríem dir que el llibre és mig biografia i mig assaig. La narrativa és molt planera i no atabala gens ni mica amb dades i més dades sobre el personatge, ens el presenta de manera molt humana i no estalvia explicar els trets menys agradables del seu caràcter i personalitat. La part més reflexiva és interessant perquè la gent conegui una mica com és la ciència per dins, de primera mà.

Tot i que no sóc gens aficionat a les biografies, coneixent l'autor ja podia imaginar que aquesta no seria gens tòpica, i com que a més el protagonista era un científic del qual en sabia poc, de seguida em va atreure la idea de llegir-lo. L'he llegit força ràpid i amb interès, i he de dir que el que menys m'ha agradat del llibre... és en Cajal. No m'ha caigut especialment bé. He trobat a faltar que es parli més en detall de la seva obra, perquè la vida mira, però si l'home és important, és pels seus avenços, i penso que no es detallen prou. Les reflexions m'han interessat més perquè el científic és un món que conec, i crec que és bo que la gent el conegui també. S'acaba tornant gairebé un llibre de filosofia. En general, he de dir que m'ha agradat, i ho dic sincerament, però com que no era el que esperava trobar-hi, m'ha deixat un sabor una mica agredolç, sóc maniàtic amb aquestes coses. A la part que més m'ha interessant no li calia Cajal per a res. Intentant valorar-lo sense idees preconcebudes, és un bon llibre de divulgació, d'agradable lectura i a l'abast de tothom. Més apte fins i tot per no iniciats en la matèria.

Puntuació: @@

6 comentaris:

  1. Ja vaig avisar que era una bio poc ortodoxa, eh? És com dius: la vida de Cajal m'ha servit d'excusa per parlar de coses més interessants. He posat més pes en les reflexions que en la ciència en si mateixa, aquest cop i potser sí que els menys iniciats el poden gaudir més. Gràcies per la ressenya, sincera i encertada com sempre!

    ResponElimina
  2. Per cert, empat de nou amb l'amic Murakami... És que no hi ha manera!

    ResponElimina
  3. El tinc a casa però encara no l'he llegit. M'agrada com explica les coses el Macip, així que segur que m'agradarà ;)

    ResponElimina
  4. Saps que mai he llegit una biografia? S'ha escrit una biografia d'en Pratchett? Si no l'ha escrit ell no m'interessa.

    ResponElimina
  5. Si és fàcil de llegir potser m'ho pensaré, tot i que no m'agraden les biografies, i suposo que em passaria com tu, el tema científic ens pesa massa.

    ResponElimina
  6. Com sempre, és un privilegi ressenyar un llibre i que l'autor vingui a dir-hi la seva, sobretot per poder aclarir o debatre sobre aspectes que no ens han agradat tant. No entenc com és que Murakami no em ve a comentar. Jo ho seguiré intentant. Moltes gràcies per la vostra participació.

    Salvador, estic segur que d'aquest llibre se'n pot aprendre i que a molta gent els agradarà, perquè el que hi expliques és molt interessant. Es pot parlar de ciència, i es pot parlar del món de la ciència, que no és ben bé el mateix, i crec que és encara més desconegut que la ciència pròpiament dita. I jo en gaudeixo, perquè és el meu món i m'agrada compartir impressions al respecte. El que passa és que sóc molt maniàtic amb aquestes coses, m'influeixen molt a l'hora de decidir si un llibre m'ha semblat bé o no. Si un llibre promet ser una cosa, em fa pujar la mosca al nas que en sigui una altra. M'hi he trobat altres vegades i generalment aquests llibres me'ls carrego. Però en aquest cas, allò que no promet ser el llibre, però que en realitat és, em resulta més interessant que el que prometia! No sé si m'explico. Llavors no puc dir que el llibre està bé, però no me'l puc carregar tampoc, perquè en realitat m'ha agradat. Joder Macip, és que em fas ballar el cap. Ah, i l'empat amb Murakami et recordo que és només a ressenyes, perquè en lectures encara et guanya, però em sembla que per poc temps.

    Jomateixa segur que t'agrada, i ho passaràs bé llegint-lo. Ja li dic a ell mateix que jo tinc moltes manies, però aquest és un bon llibre de reflexió científica.

    Pons, jo que penso que no en llegeixo mai, amb la tonteria ja en porto unes quantes de ressenyades, però cap d'elles és unes memòries, sempre són biografies una mica especials que podria costar classificar com a tals, però no deixen de ser-ho.

    Botika, a mi no em pesa el tema científic: és el meu tema! Jo em queixo que hi ha massa poca ciència, però només en el que fa referència a les proeses d'en Cajal. El llibre transpira ciència pels quatre costats, i explica molt bé com funciona aquest món ara i en aquella època. Tot sense entrar en terminologia científica, de manera que es segueix sense cap dificultat, i està molt ben explicat.

    ResponElimina