dissabte, 19 de novembre de 2016

L'increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d'IKEA

Autor: Romain Puértolas
Editorial, any: Rosa dels vents, 2014
Títol original, idioma, any: L'extraordinaire voyage du fakir qui était resté coincé dans une armoire IKEA, francès, 2014
Gènere: Humor
Traductora: Mireia Alegre
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català

Quan ets faquir, la gent et respecta molt al Rajasthan. Encara que siguis un estafador i tots els teus dons els aconsegueixis gràcies a tramposos trucs de màgia. En Dhjamal Mekhan Dooyeghas és molt bo fent-se passar per algú que s'alimenta de cargols i que es clava objectes punxeguts a la llengua, i per això la gent del seu poble fa una col·lecta per poder-lo enviar a Paris, a comprar l'últim model de llit amb punxes que fabriquen a IKEA. A occident els seus trucs no li serveixen per enganyar el taxista que el porta de l'aeroport a l'IKEA més llunyà que coneix, però potser sí per encaterinar una franceseta que fa cua al restaurant. Com que no té diners per permetre's un hotel, i a més se'n torna el dia següent cap a casa amb el llit de punxes sota el braç, decideix passar la nit a IKEA, en una d'aquelles sales d'estar pre-muntades. Fins que de manera inesperada apareix el director del centre amb una legió de tècnics per canviar l'exposició. Com que en Dhjamal no vol que el descobreixin, s'acaba tancant en un armari. Però potser hauria estat millor que el trobessin... 

L'estil d'aquest llibre recorda inevitablement a 'L'avi de 100 anys que va saltar per la finestra' i als altres de Jonas Jonasson (l'humor, els capítols curts, els salts d'escenari i de perspectiva...), però sense context històric. Sí que explica, però, algunes situacions de molta actualitat, com el drama dels refugiats i la immigració il·legal. És un llibre d'humor molt poca-solta, perquè la història no té ni cap ni peus, però és divertit i passa molt bé, perquè està escrit amb un estil àgil i sense complicacions. Que a estones es posi seriós explicant alguns drames actuals és el que el desequilibra, se'n va massa als extrems, si la trama fos una mica més versemblant potser no desentonaria tant quan després ens parla d'immigrants que passen fronteres d'amagat. Tampoc m'ha semblat especialment satisfactòria l'evolució del personatge, al principi aconsegueix resultar força graciós, especial. Però es va tornant vulgar.

Com passa molts cops amb els llibres d'humor, i d'altres tipus, sol anar de més a menys. Comences bé, i les bromes i situacions absurdes et fan gràcia, però mica en mica t'hi acostumes i perd l'empenta i el ritme de lectura també, fins el punt que se t'acaba fent una mica llarg, no perquè ho sigui, sinó perquè ja no llegeixes amb aquelles ganes inicials. Per tant, mala impressió final, però tampoc s'ha d'oblidar que et fa passar una bona estona, sobretot a les primeres parts. Recomanable com a lectura lleugera entre altres llibres més profunds o llargs.

Puntuació: @@

5 comentaris:

  1. El teu comentari inicial i el fet que sóc una fan de "Can Ikea" m'han cridat l'atenció però la teva valoració final, tira enrera. No crec que vagi a la llista de pendents

    ResponElimina
  2. Ui, més avis que salten per la finestra, un bé, dos pse, però tres ja no caldria. Sí, sí, ja se que es un altre autor, però tot i així

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb tu amb la valoració final. Amb aquests tipus de lectures acostuma a passar això.

    ResponElimina
  4. Em sembla que passo, ja quan vaig veure el títol a la llibreria em va semblar que era el que dius. Amb "L'avi..." m'ho vaig passar bé, no tant amb els següents, que vaig trobar passats de voltes, i pel que dius aquest segueix la mateixa línia.

    ResponElimina
  5. Com ja vaig dir, és un llibre per passar l'estona, per riure una mica al principi, però es va perdent en altres temes en la segona part, i això li fa perdre números. Moltes gràcies pels comentaris.

    Mireia, al final acaba sent fluixet. Si és un llibre de conya, és un llibre de conya, no pots acabar-lo gairebé reivindicatiu. Són barreges estranyes.

    Pons, sí, és d'un altre autor, però es reconeix la mateixa voluntat en l'escrit, encara que no tothom pot fer-ho igual. A mi em sembla que en Jonasson sap mantenir l'estil molt millor fins el final.

    Jomateixa, com li deia a en Pons, a mi em sembla que en Jonas Jonasson sap mantenir l'estil millor, un llibre de conya, però en el que vas introduint fets històrics pot estar molt bé, però si no canvia de registre a mig camí.

    Botika, tenint en compte que no és el mateix autor, l'estil és una mica diferent, i penso que aquest no ho sap fer tan bé com l'altra. A mi l'Analfabeta també em va agrada, però el tercer del Jonasson ja no el vaig llegir. Aquest m'ha encuriosit i li he donat una oportunitat, però tampoc no és una gran lectura.

    ResponElimina