diumenge, 25 de setembre de 2016

El llibre dels Baltimore

Autor: Joël Dicker
Editorial, any: La Campana, 2016
Títol original, idioma, any: Le livre des Baltimore, francès, 2015
Gènere: Narrativa
Traductora: Imma Falcó
Número de pàgines: 635
Llegit en: Català

Qui no se'n recorda d'en Marcus Goldman, afamat escriptor i investigador ocasional que va resoldre el cas d'en Harry Quebert? Va ajudar el seu amic a desempallegar-se de les acusacions que queien sobre ell, i d'allà en va sortir un llibre. Ara ens explica, uns anys després, la història de la seva família, i tot el que va passar quan era jovenet, amb els seus cosins estimats Hillel i Woody, amb qui forma la banda dels Goldman, i les dues branques de la família Goldman, els Baltimore, que ho tenen tot i són envejats i admirats, i els Montclair, els seus, que sempre se senten menys que els Baltimore. Però com ja ens va passar en l'anterior llibre que protagonitzava aquest personatge, res és el que sembla, encara que ho sembli molt, i tot el que passa per darrere, que no és visible a ulls de la majoria, és molt més important que les aparences. L'única manera que té en Marcus de congraciar-se amb el seu passat és escriure'n una novel·la. Potser així podrà deixar finalment enrere el Drama...

Joël Dicker ha tornat a rebentar el mercat amb una nova història del protagonista que li va donar l'èxit en 'La veritat sobre el cas Harry Quebert'. Els dos llibres no estan relacionats, però comparteixen prota, i aquí no es fa referència a l'altre. De totes maneres, l'estil es reconeix perfectament, i amb uns altres escenaris, una història aparentment idíl·lica es va desgranant i transformant en un petit infern en les vides de tots els personatges. La llarga explicació de la meravellosa vida dels Baltimore, que dura centenars de pàgines, és massa exagerada i embafa. La sensació de 'ja ho he entès!' m'ha tornat a venir, al primer llibre era amb l'amor incalculable entre en Quebert i la Nora, i aquí amb el dels tres cosins Goldman i en general la vida regalada de la família. Es passa molt, sobretot perquè saps que en realitat res serà tan maco com ho pinta, i que al final tot donarà girs i més girs per acabar-se posant a lloc.

No obstant, és impossible deixar anar aquest llibre i les pàgines volen i volen a les mans. Sap com enganxar-te, i les expectatives que genera es van complint. Tots els defectes que se li podrien trobar en l'escriptura, que en té, se supleixen amb una facilitat narrativa que t'absorbeix fins al final i et fa gaudir com un nen del que estàs llegint. Potser no caldria que fos tan llarg, i li falta un punt de maduresa, però mentre sàpiga atrapar amb històries atractives i una mica morboses, seguirà captivant a milions de lectors. Un autor que ve de gust llegir i molt recomanable per quan vols una lectura fàcil i absorbent. Un dels autors que millor ho aconsegueix actualment, veurem com evoluciona.

Puntuació: @@@ i mitja

8 comentaris:

  1. Aquest és un dels llibres que tinc a la llista de pendents, i veig que val la pena. L'haure de fer avançar algunes posicions :D

    ResponElimina
  2. Què et costa posar enllaços? Ja que compares tan directament aquest llibre amb l’anterior podries haver posat l’enllaç, saps que gairebé em surt una hèrnia havent de fer servir el buscador del blog?! Quina poca cura envers els lectors!

    ResponElimina
  3. D'aquest autor tinc a la meva llista de possibles lectures "Els últims dies dels nostres pares". No sé si l'has llegit, pel que en sé té poc a veure amb aquestes dues novel·les que has comentat aquí però ja que dius que és un autor que ve de gust llegir potser el faig passar de "possible" a "probable" i si l'acabo llegint (i m'agrada), potser després m'animo amb aquests altres.

    ResponElimina
  4. No m'acabo de decidir a llegir-lo, potser per no perdre la bona imatge que em va quedar del Harry Quebert.

    ResponElimina
  5. 635 pàgines! 😱😱 Em fa molt de pal posar-m'hi. Pel que dius ja m'agradaria, però el suspens que s'allarga amb palla m'acaba irritant.

    ResponElimina
  6. Després d'un gran èxit de vendes i de públic, és normal mirar-se amb lupa allò que ens venen com a continuació, o segona part. En aquest cas se'n surt prou bé, una història molt diferent, però que manté l'estil de l'autor. Jo crec que val la pena llegir-lo per passar una bona estona de lectura. Moltes gràcies pels comentaris.

    Jomateixa, si et va agradar el primer, penso que també gaudiràs aquest, encara que la història que s'hi explica té poc a veure.

    Pons, ja sé que et costa d'entendre, però no m'agrada l'autobombo. El que vaig escriure, allà està. En tot cas, posaria enllaços externs. A més, més fàcil que ho tens en aquest blog... a la barra lateral pots buscar per autor, per gènere, o per ordre alfabètic. O potser és que no saps l'alfabet per trobar tant autor com llibre...?

    McAbeu, tinc el llibre que dius a casa. Va sortir publicat per La Campana després del 'Harry Quebert', aprofitant la tirada d'aquest, però en realitat és un llibre anterior de l'autor que no té res a veure amb aquell, ni amb el que ara ressenyo. Encara que per temàtica no lligui, si té la frescor de l'autor ja aniria bé. La meva intenció és llegir-lo algun dia, però la meva parella el va llegir i no li va agradar. Penso que la va decebre perquè esperava trobar-se una cosa similar a en Quebert, i és molt diferent. Veurem si agafant-lo com a llibre independent i sense comparacions val la pena o no llegir-lo, ja diràs tu si t'ha agradat, que probablement l'acabaràs llegint abans que jo.

    Botika, és una mateixa cosa. Potser està més accentuada aquesta escriptura 'adolescent' i exagerada, però crec que l'estil fa que enganxi tant com aquell, encara que ja no sorprèn tant, però és un bon llibre per passar l'estona.

    Roselles, mandrosa! Cert que té una mica de palla i que s'embolica i embolica, però ja és això el que busca l'autor. Les pàgines en aquest cas són enganyoses, ja que l'edició de La Campana té lletra immensa i un interlineat que hi passa l'AVE entremig. Això, i la frescor de la prosa, fa que passi ràpidament.

    ResponElimina
  7. Està a la llista de pendents, i pel que dius pot ser un bon llibre per passar l'estona.

    ResponElimina
  8. Doncs sí, com sospitaves he llegit "Els últims dies dels nostres pares" abans que tu. ;-)
    El vaig acabar ahir i t'he de dir que m'ha agradat força. És una història d'espies a la segona guerra mundial però, a més d'això, l'autor també s'entreté força en els sentiments dels personatges. I I a mi això m'ha fet la lectura força interessant perquè, malgrat he dit que s'entreté, la narració és molt àgil i en punts concrets la trama t'enganxa del tot. Segurament se li podria demanar mes perquè el tema dóna per molt i d'alguns personatges et quedes amb ganes de saber-ne més però en general i tenint en compte que és el primer llibre de l'autor, no està gens malament. Prou bé perquè m'hagin quedat ganes de continuar amb el segon un dia d'aquests.

    ResponElimina