dilluns, 27 de juny de 2016

Nosaltres

Autor: Ievgueni Zamiatin
Editorial, any: Males Herbes, 2015
Títol original, idioma, any: Мы, rus, 1921
Gènere: Ciència Ficció
Traductor: Miquel Cabal
Número de pàgines: 280
Llegit en: Català

En una societat regida per unes Taules Horàries i un Estat Únic que iguala tots els números, D-503 és un enginyer fidel amb una vida matemàtica i ordenada. És el constructor de la Integral, una nau que ha de permetre visitar l'espai. En aquesta societat seva ningú se surt de la línia ni un mil·límetre. Ningú? Això es pensa D fins que coneix I-330, una número peculiar que transgredeix moltes de les normes marcades pel Benefactor. Vol denunciar-la, però per algun motiu, una atracció malsana, és incapaç de fer-ho, fins i tot quan descobreix que està malalt, perquè s'adona que té una ànima. I on s'és vist que els números tinguin llibertat? Això és font de tota infelicitat! D es veurà arrossegat a un espiral d'actuacions lliures que no sabrà com aturar, al mateix temps que els pilars sagrats de l'Estat Únic s'esfondren. Potser aquesta atracció tan gran per I i la seva gent es deu a que dins seu ja hi creix la llavor de la revolta.

'Nosaltres' és una distòpia de gairebé 100 anys d'antiguitat, anterior a títols com 'Un món feliç' o '1984'. En les dues s'hi poden trobar elements d'aquest llibre. Planteja un món quadriculat on els humans, anomenats amb números, viuen d'acord a temps tabulats i a una manca de llibertat i fantasia absolutes. Segons el Benefactor, això fa la felicitat, perquè elimina qualsevol element que et pugui fer infeliç. Fins i tot les relacions estan regulades. Ens ve explicat en una mena de diari del protagonista. Com totes les distòpies, l'objectiu acaba sent demostrar tot el contrari, que no estem tan malament com estem. Tot i que el plantejament és molt interessant, el llenguatge és enrevessat i florit, i la trama és confosa i divaga sense cap rumb aparent. M'han resultat molt molestes les moltíssimes frases inacabades amb punts suspensius, diu molt menys del que has d'imaginar, no ajuda gaire, i la trama no flueix. A destacar que el llibre acaba amb una carta de l'autor a Stalin demanant el mateix tracte que altres escriptors russos perseguits per la seva literatura.

M'ha costat moltíssim de llegir i se m'ha fet etern. He estat temptat de deixar-lo molts cops i m'he hagut de forçar a acabar-lo, i encara llegint en diagonal. Quan això passa, és inevitable agafar mania al llibre, encara que ja sé que la majoria senzillament el deixa de llegir i punt. Vull creure que no és un mal llibre, i que a més és pioner, però a ni no m'ha entrat i se m'ha fet molt pesat. La manera d'explicar-lo, reiterativa, dispersa i volàtil no conviden a continuar. Un llibre que no ha fet que em vingui de gust llegir, i això és greu. Una llàstima, perquè li tenia ganes, però m'he endut una decepció. L'únic que li puc valorar és la imaginació per crear un món distòpic, però ni això compensa.

Puntuació: @

7 comentaris:

  1. El tinc a la meva tauleta de nit, a veure si a mi m'agrada més!

    ResponElimina
  2. L'he llegit i no em va semblar una lectura tan ingrata. Potser perquè sóc matemàtic.

    ResponElimina
  3. Un que no caldrà afegir, ja està bé, que en tinc massa.

    ResponElimina
  4. Vaja...! Quan he començat a llegir la teua ressenya, el llibre m'ha despertat grans expectatives. És clar que tot va amb els gustos de cadascú, però, si dius que costa de llegir..., no sé jo. A mi m'agraden els textos senzills en la forma.

    Em va ocórrer una cosa semblant amb un llibre que tots diuen que és molt bo: 'Camí de Sirga', de Jesús Montcada. Se'm feia més que pesat. De fet, jo no el vaig acabar...


    Vicent

    ResponElimina
  5. felicitats per la ressenya ! ja veig que tenim gustos literaris diferents , a mi se'm va fer de molt bon llegir i és més , realment em va interessar molt, els fragments a manera de dietari són com una mena de trencaclosques que suposo el lector ha d'anar ordenant, però bé cadascú té la seva opinió

    ResponElimina
  6. La ciència ficció no és el meu gènere favorit, i veient el que dius passo. Prefereixo guardar un bon record d'"Un món feliç", si pràcticament ve a dir coses semblants.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris, no m'imaginava que hi hauria tanta gent interessada en aquest llibre. Ja veieu que a mi no m'ha entrat, espero que vosaltres tingueu més sort!

    Macip, segur que a tu t'agrada més, no en tinc cap dubte, però ja m'ho comentaràs!

    Allau, sóc perfectament conscient que és una lectura per valorar-la més, però a mi se'm va fer terriblement pesada, no hi puc fer més.

    Jomateixa, tampoc crec que t'agradés especialment a tu.

    microfragments, no he llegit Montcada, però tot i tractar-se, n'estic segur, de dos llibres molt diferents, segurament la sensació que en treus deu ser la mateixa. Bons llibres, probablement, però difícils i feixucs de llegir. Hi haurà qui els adorarà, però a molts se'ns fan pesats. Aquest 'Nosaltres' és una bona història, i més tenint en compte quan la van escriure, però la manera d'explicar-la a mi m'ha costat molt. Qui sap, ho podries provar, potser jo ara també estic en una fase que prefereixo que m'ho posin fàcil, perquè no tinc massa temps.

    Elfreelang, tots els fragments són a manera de dietari. A mi se'm va fer pesat i feixuc. No dic que no resulti interessant i que la història no sigui bona, però l'últim que diria d'ell és que és de bon llegir. Celebro que tu en gaudissis, però!

    Botika, s'assembla més a '1984', en realitat. Si no et van aquestes històries, no és el teu gènere, no.

    ResponElimina