dissabte, 21 de maig de 2016

L'elefant desapareix

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2016
Títol original, idioma, any: Zou no shoumetsu, japonès, 1993
Gènere: Relats
Traductors: Marina Bornas i Sandra Ruiz Morilla
Número de pàgines: 398
Llegit en: Català

17 són els relats que componen aquest recull antic de l'autor japonès que Empúries ha traduït ara. En ells trobarem representat una mica de tot l'univers Murakami, la quotidianitat més estàtica, les relacions sentimentals laxes, el suspens, la màgia i els fets inexplicables i inexplicats. Narrats en primera persona i de manera molt natural, l'autor fa parlar els seus personatges com si fossin ell mateix, fins i tot quan el protagonista del relat és una dona. Així trobarem, per exemple, una parella que atraca un McDonald's de matinada només perquè tenen una gana voraç, una dona que fa disset dies que no dorm i es troba perfectament, un nan que amb el seu ball encaterina tot el món o un jove que talla gespa per encàrrec que estima la seva feina, entre moltes altres històries estrafolàries. 

Els relats d'aquesta col·lecció tenen llargades molt diverses. Alguns podrien ser gairebé novel·les curtes, com 'Son', que de fet ha estat editat en forma de conte il·lustrat i ja ressenyat en aquest blog prèviament. Altres han servit d'embrió per alguna de les seves novel·les, o han tingut altres adaptacions. Tot i ser obres primerenques, se les nota més madures que aquelles primeres novel·les curtes. Hi trobem fantasia surrealista i tampoc hi falten els tocs d'humor trapella que l'autor explota en els relats més que en les novel·les llargues. Per trobar-li defectes, alguns dels contes s'allarguen innecessàriament perquè no tenen una direcció clara. De vegades sembla que l'autor comença a descriure un escenari, i de sobte tot canvia de manera brusca, com si se li hagués acudit llavors com afrontar el relat. Això descol·loca, i no és el primer cop que li detecto.

Murakami sempre és garantia de bona lectura per mi. He gaudit amb aquests contes, que agradaran als fans i faran arrufar el nas als que no, com sempre. He trobat que és una mica llarg per ser un llibre de contes, donada la llargada d'algun d'ells, potser 17 eren massa. Però tot i així, continua el meu idil·li amb aquest senyor japonès al que no li donen mai el Nobel, gràcies a déu. Encara que no el puntuï amb la màxima nota, sempre és un plaer llegir-lo. Aquest és un bon llibre per introduir-se a Murakami i veure el pa que s'hi dóna, així que si algú encara no ho ha intentat i té dubtes, pot començar per aquí. Ànim, valents!

Puntuació: @@@

11 comentaris:

  1. He fet tard perquè aquest sigui el meu primer Murakami. ;-)

    Un altre per posar a la llista. La "fantasia surrealista" és el que més m'agrada d'aquest autor i els arguments que mig apuntes d'alguns dels relats m'han cridat força l'atenció en aquest sentit.

    ResponElimina
  2. Ostres...aquest autor no ha estat mai el meu fort. Mira que ho he intentat, però res. No em funciona. Em pensava que els seus lectors volien que l'hi donessin el premi Nobel. Què hi farem . M'esperaré una altra ressenya.

    ResponElimina
  3. Jo també he fet tard, si algun dia en un futur llunyà torno a llegir Murakami no serà aquest ;)

    ResponElimina
  4. Ja el tinc al pilonet de llibres per llegir... Aviat!

    ResponElimina
  5. També el tinc guardat, però vaig endarrerit, tot just estic llegint l'anterior (Escolta la cançó del vent i Pinball 1973). Ja m'agraden els seus llibres, però els vaig racionant.

    ResponElimina
  6. Encara tinc pendent un altre de relats d'en Murakami! aixx

    ResponElimina
  7. Doncs ara estic llegint "Homes sense dones" i després d'una crisi de no avançar, ara m'he tornat a animar amb l'home que es desperta com a Gregor Samsa... Aquest de l'elefant, no sé, potser!

    ResponElimina
  8. Veig que Murakami segueix despertant cert interès, per bé o per mal, però comenteu aquesta ressenya més gent del que és habitual. Ja m'agrada tenir clientela, hauré de llegir més Murakami! Quan el tradueixin. Moltes gràcies a tots pels comentaris!

    McAbeu, tu ja ets tot un expert en Murakami! La teva varietat de gustos és espectacular, i tota una sort, gaudeixes més que ningú de la lectura, em sembla. Diria que aquest recull no arriba al nivell d''Homes sense dones', però també està força bé, i alguns relats estan molt aconseguits. Massa llarg potser, i això li resta punts. Ja diràs el què!

    maria, ja saps que si l'has llegit, i no t'ha atrapat, més val no esforçar-s'hi massa. Jo no sé què volen els seus fans, però a mi que guanyi el Nobel no em treu la son. Més que res perquè el Nobel li donen a gent que escriu coses molt punyents i elaborades. No crec que sigui el cas de Murakami, però sé que a mi els Nobels no em diuen ni fu ni fa, i no m'agradaria agafar-li mania a un dels meus escriptors preferits.

    Botika, tens on triar. Però si ja no et crida, no cal que t'hi esforcis.

    Carme, amb els dies que han passat, ja el deus haver acabat i tot! Què t'ha semblat??

    Martí, ja va bé racionar-los, no és un autor per anar llegint seguit, que potser et pots indigestar. Com que vaig al dia, quan en treu un de nou o en tradueixen un, el llegeixo aviat, i a esperar el següent. El que llegies tu ara és dels més fluixets, però també són els primers llibres de l'autor, traduïts ara, se li pot perdonar!

    Jomateixa, que no, que no cal que t'hi esforcis, si és que no, és que no!

    Gemma Sara, el d''Homes sense dones' és un dels que més m'ha agradat, dels de relats, el que més. Però això demostra que Murakami és per unes persones i per altres no. Potser tu el pots llegir sense ser-ne una gran fan, però costa molt, i es fa llarg i pensat. En canvi, pels qui ens agrada, és una delícia llegir-lo. Llàstima que no el gaudeixis tant com jo!

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt! Té contes molt divertits que m'han fet riure per la manera de dir les coses, com el TV people, tot i que el final no m'ha semblat tan encertat.

    Jo li posaria 4 @ i mitja. Perquè m'ha deixat molt satisfeta i l'últim conte, el de l'elefant que desapareix, m'ha deixat una sensació de pertanyença, com si jo també hagués perdut un elefant, que em feia venir ganes de més... Allò de "que no s'acabi, encara, no...”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert que a Homes sense dones li havia posar jo 5 * i a aquest 4 i mig... o sigui que queda clar que també em va agradar més l'altre

      Elimina
    2. Celebro que t'hagi agradat tant! Val la pena llegir-lo, i si bé 'Homes sense dones' també em va semblar millor, aquest té contes molt bons també, i ja se li veia aquesta murrieria i aquesta manera divertida d'explicar les coses. M'agraden els relats de Murakami! I això no ho puc dir de tothom. Res tu, que a enamorats d'aquest autor no ens guanya ningú. Que passi el següent!

      Elimina