dijous, 17 de març de 2016

Quaderns

Autora: Ramona Solé
Editorial, any: Llibres del Delicte, 2016
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 244
Llegit en: Català

Sempre es diu que en un poble petit tothom es coneix i la tafaneria fa que tot se sàpiga. Però no té per què ser veritat si ets prou discret i saps com fer-ho, i qui t'hi pot ajudar. Dues nenes petites han desaparegut i no apareixen per enlloc. Havien anat a casa la Sara, una escriptora agorafòbica que fa vida tancada a casa seva. Quan finalment les nenes apareixen, mortes de por i tancades en un armari de l'escriptora, la que ha desaparegut és precisament la Sara. Què hi tenen a veure un Casanova de províncies, un metge a qui se li han mort les dues esposes que ha tingut, una hostalera russa i un mosso d'esquadra fora de servei que viu torturat pel rebuig d'un vell amic de la infantesa? Ens trobem davant una complicada trama que no serà gens fàcil de resoldre per part dels policies locals i els amics i família de la desapareguda. Potser l'han apartat del mapa perquè coneixia l'existència d'uns quaderns on les nenes anotaven totes les seves investigacions sobre la gent del poble?   

La Ramona Solé no necessita presentacions per aquests verals, encara que potser és més coneguda com a Jomateixa. De moment. Per això, i perquè el seu blog és d'obligada lectura per mi, era tot un repte llegir i ressenyar la seva primera novel·la, i em consta que a ella li feia una mica de por que ho fes. Diuen que sempre es parla bé dels amics, i reconec que li tinc molt afecte, però em vaig prometre no fer cap concessió en aquest sentit i potser encara sóc més exigent amb els coneguts i amb les ressenyes que em demanen fer.

Dit això, i abans que li agafi un infart, anem al llibre. He de dir que, per sort, i per tranquil·litat meva, per més exigent que sigui, aquest 'Quaderns' és un bon llibre. La Ramona té una manera d'escriure que atrapa i la història que s'ha empescat és complexa i ambiciosa, especialment per una primera novel·la. Potser per això algunes trames són una mica embolicades i és senzill perdre's momentàniament, però aviat es reprèn el fil. A aquest fet hi contribueixen dos factors: una gran quantitat de noms (sense cognoms) i parentius que costen de lligar (en algun moment m'ha semblat que aquell que esmentava no era el que tocava), i els freqüents salts enrere per posar en context alguna cosa que ja ha passat. Tot i això, la història es llegeix ràpidament i amb interès creixent, que va de menys a més. Esperava potser una mica més protagonisme dels quaderns que donen nom al títol, penso que passen una mica desapercebuts.

Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que el més fàcil era que em decebés, però res més lluny, m'ha sorprès molt gratament l'ofici de la Ramona, que es nota que és una lectora voraç. El llibre té marge de millora, és clar, però això és bo. En destaco la imaginació per explicar les històries personals dels personatges, m'han agradat gairebé més que la part d'investigació, cosa estranya en mi. És un llibre força transversal, i permet intuir que l'autora pot explorar altres gèneres també. Potser alguns la llegireu només perquè és ella. Però és un llibre que mereix una oportunitat, i esperem que la tingui també fora dels cercles més propers de la Ramona. Molt bona estrena. Sens dubte espero noves entregues. I ja no la llegiré com a companya blogaire, sinó com a l'escriptora Ramona Solé.

Puntuació: @@@

12 comentaris:

  1. Com molt bé dius, m'ha fet patir el que em podia venir a sobre amb la teva ressenya, però alhora en tenia moltes ganes.
    Després de llegir-la segur que he augmentat pes de tan contenta, i també m'he quedat amb les ganes de que el dia que ens trobem em comentis quines coses podria millorar, perquè considero que el teu criteri, encara que de vegades sigui dur, acostuma a ser encertat.
    Ganes de seguir escrivint, ganes de millorar, i ganes de seguir llegint, i llegint-te ;D

    ResponElimina
  2. Ah! per cert, em costa molt triar noms, i potser per això m'he estalviat els cognoms, però en la pròxima (que està començada però la data final pot ser... pfff), ja hi ha menys personatges i tindran cognoms :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramona, et recomano el blog behindthename.com
      Salutacions.

      Elimina
  3. pendent de rebre'l! tornaré a passar :)

    ResponElimina
  4. No llegeixo res de la ressenya que jo també estic pendent de rebre'l. Espero que no tardi gaire, tinc moltíssimes ganes de llegir-lo.

    ResponElimina
  5. Ah! Que es de veritat que ha escrit un llibre! xD

    Bah, si jomateixa hagués tingut interès veritable a que jo el llegís l’hauria fet de ciència ficció o fantasia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'hi poso.
      Umm... potser començaré per un relat, que no serà tan complicat per una no científica :D

      Elimina
  6. Em va fer molta il·lusió poder llegir la Ramona, i el que és més important, no em va decebre, cosa molt comú quan esperes tant una cosa. Molt content d'haver llegit aquesta primera novel·la, i esperant que en vinguin més ben aviat. Moltes gràcies pels comentaris!

    Jomateixa, el meu criteri pot ser dur i puc fotre molta canya als llibres, però no deixa de ser això, el meu criteri. Miro de ser objectiu en alguns paràmetres, i en altres hi aplico tota la meva subjectivitat, així estandarditzo les ressenyes. Segur que hi ha coses a millorar, perquè tots els llibres en tenen, però crec que pots estar ben contenta d'aquest primer fill literari, que és molt reeixit. Si millores el tema de tants personatges, tan barrejats, segur que serà un guany. Però la història ha de ser bona com aquesta, és clar! Enhorabona Ramona!

    Salvador, m'agradarà conèixer-ne la teva opinió, a veure què et sembla!

    Bruixeta, obligatori anar parlant d'aquest llibre, que així fem propaganda a la Ramona. Torna quan l'hagis llegit.

    McAbeu, estava segur que tu no te'l perdries. A més sé que tornaràs a comentar-lo, t'estaré esperant!

    Pons, no siguis malparit i llegeix el llibre! No surten marcianets ni reis amb espases llegendàries, però algun dia hauràs de madurar, no??

    Carme, i tant, se li ha de donar una oportunitat!

    ResponElimina
  7. En Garbí i tu coincidiu, me n'alegro!

    ResponElimina
  8. Doncs ja sóc aquí. Just ahir el vaig acabar i t'he de dir que m'ha agradat molt.
    A mi, el fet que la trama estigui composta de vàries històries paral·leles que ho semblen (de paral·leles) fins que al final es creuen m'ha fet el llibre molt interessant perquè va més enllà de la típica història lineal d'una novel·la de lladres i serenos, tens raó que això provoca que hi hagi d'haver molts personatges i (a mi també m'ha passat) que de vegades et perdis una mica quan llegeixes però no prou perquè perdis el fil i la sensació que et queda és que és una bona història i força ben explicada.
    Estic content d'haver-lo llegit, ha valgut molt la pena.

    ResponElimina