Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2015
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 527
Llegit en: Espanyol

Barcelona ha caigut. Les tropes borbòniques han entrat a la ciutat després del setge, i ja no hi ha possible resistència. Els supervivents es recuperen de les ferides i sobretot de les pèrdues. Entre ells, Martí Zuviría, l'enginyer que va lluitar al costat del general Villarroel per defensar la ciutat. Ell, a més, va perdre bona part del costat esquerra de la cara, a causa de la metralla. Convalescent encara, haurà de fugir com pugui per allunyar-se de les urpes del duc de Berwick. La història de VAE Victus comença el 12 de setembre de 1714 i es perllongarà bona part del segle XVIII. El nostre protagonista viatjarà per mig món i sempre estarà al mig de tots els saraus. El bo d'en Zuvi és un gran enginyer poliorcètic, però també és malparlat i faldiller, tot un personatge que anirem coneixent cada cop més de la seva pròpia veu, ja que segueix dictant les seves memòries a la seva soferta ajudant Waltraud als seus 98 anys d'edat. Ha viscut molt, però el cap el té perfectament clar.

El llibre està dividit en quatre parts desiguals (Americanus, Hispaniensis, Magna parens i Australis), ja que la primera, que situa l'acció a Amèrica amb els indis yames, ocupa més o menys la meitat de les pàgines. Després en Zuviría torna a la seva terra per participar en la revolta catalana i també viurà aventures a Prusia, Londres i lluny, molt lluny. La darrera, Australis, sembla una mica inconnexa amb la resta i passa uns quants anys més tard, quan el protagonista ja en té 70, però és la que queda oberta. Durant tota la narració l'autor manté la personalitat d'en Zuviría, que és molt gamberro i malparlat i sovint t'arrenca un somriure o una rialla, però m'ha semblat que cap al final ja es passa de groller, no respecta res ni ningú. És divertit llegir-lo, però també cansa tant menyspreu. El llenguatge planer i sense embuts ens fa entendre molt bé tots els conflictes que es descriuen al llibre, tots ells fets reals vistos des de la peculiar òptica de l'enginyer. Com sol passar amb aquest autor, et quedes enganxat al llibre i no hi ha manera de deixar-lo anar.

Algunes crítiques que he sentit d'aquest VAE Victus és que parla poc de Barcelona i de 1714, que és el que ens interessa. No hi estic d'acord. Aquesta és la història de la vida Martí Zuviría. La primera part d'aquesta trilogia es desenvolupa a la Barcelona assetjada, però allò és una història acabada. Victus s'hauria pogut acabar aquí? És innecessària aquesta segona part? I la tercera? Doncs no, no calia continuar. Però la vida de Zuviría, lligada a la història del segle XVIII, és interessant per si sola, i explicant-la com ho fa en Sánchez Piñol estem davant d'un altre grandíssim llibre que ens atrapa, que ens diverteix, amb el que descobrim moltes coses que desconeixíem, i que val totalment la pena llegir, se'ns dubte. Només cal saber què buscar en aquest volum. No cal dir que m'ha agradat molt i que ho he passat bé. Cap sorpresa, aquest autor per mi és ja un dels millors de les lletres catalanes de sempre, encara que s'entesti en seguir escrivint aquesta saga en espanyol. El meu respecte és tal que li segueixo fent cas i llegint l'original. Això no ho faig amb qualsevol.

Puntuació: @@@@