dissabte, 13 de febrer de 2016

De què parlo quan parlo de córrer

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Hashiru Kotonitsuite Katarutokini bokuno kataru koto, japonès, 2007
Gènere: Biografia
Traductor: Albert Nolla
Número de pàgines: 150
Llegit en: Català

Això no és un llibre de ficció, però com si ho fos. Es tracta d'un llibre autobiogràfic on en Murakami ens explica la seva afició a córrer, però no només això. Sembla estrany que algú que es dedica professionalment a escriure, i que es guanyi la vida amb això, mantingui un pla d'entrenament diari per participar en maratons i triatlons. Així ho fa l'autor, en aquest llibre explica diverses fases de la preparació per la marató de Nova York del 2005, puntejades amb la narració d'altres moments de la seva història esportiva. No és un llibre tècnic, però, és més aviat una reflexió sobre la seva necessitat de córrer, per què li serveix i com l'ha ajudat aquesta dedicació en la seva escriptura. Ens explica també parts de la seva vida menys relacionades amb l'esport, i no hi poden faltar les referències musicals. Una mirada introspectiva en la que hi acabarem trobant com l'autor assumeix la seva maduresa en tots els aspectes de la seva vida.  

Quan deia que podria ser un llibre de ficció és perquè cada cop que llegeixo en Murakami en un text de no-ficció, o autobiogràfic com aquest, tinc la sensació que no pot estar explicant la seva vida, que ha d'estar explicant la d'un dels seus personatges esperpèntics. Dit d'una altra manera, a l'autor no li cal inventar tant com sembla quan escriu novel·les, per alguns aspectes de la narració només li cal mirar dins seu. Aquest llibre en concret ha aconseguit despertar alguna cosa en mi, encara que temo que no arribarà enlloc. No sóc gens amant de córrer, per això he anat donant llargues a aquest volum que ja feia temps que acumulava pols a l'estanteria, però ha aconseguit interessar-me aquesta visió intimista, humil i tan personal sobre el tema. Diria que m'ha fet venir ganes de córrer i tot. També m'ha despertat ganes d'escriure, per com relaciona els dos temes. Un llibre reflexiu de dalt a baix, per més que parli d'una activitat tan dinàmica com és l'esport.

Murakami és una manera d'explicar les coses. Aquest llibre no és apte per la gent a qui no agrada aquest autor, ni tan sols pels runners més convençuts. En ell no trobaran bons consells, ni respostes, ni experiències que puguin compartir. O sí, però dubto que l'entomin com un llibre apassionant. En canvi, a mi m'ha passat bé, m'han agradat les reflexions que hi ha, i potser en alguna fase és pesadet, però en conjunt m'ha agradat llegir-lo, perquè en la manera de narrar no és diferent a llegir una novel·la seva. Així completo la meva biblioteca Murakami pel que fa a traduccions al català. No hauré d'esperar gaire per ampliar la col·lecció, però.

Puntuació: @@@

9 comentaris:

  1. A mi aquest em feia una mica de mandra, perquè això de córrer no està fet per a mi... I després de llegir el llibre, encara ho he vist més clar. Però també m'ha passat bé, molt millor del què m,imaginava. I estic d'acord en el què dius, tot i no ser ficció, retrobes el Murakami de sempre. I he explica tot, tant des de dins, que per força m'ha d'interessar.

    M'agrada molt la teva frase: "Murakami és una manera d'explicar les coses"

    ResponElimina
  2. He llegit un sol llibre de Murakami, Norwegian Wood. Em va semblar agradable però fluix i no he reincidit en els seus llibres. Penso que està molt sobrevalorat. Té una manera d'escriure subtil i delicada que deu ser la clau que li ha obert la porta de l'èxit.
    Com diu la Carme, a mi també m'agrada la frase"Murakami és una manera d'explicar les coses". Jo seria més freda i no dubtaria en dir "Murakami és un fenòmen mediàtic". Aquesta seva afició a córrer de forma tan disciplinada pot estar originada en el seu fort component asiàtic tant fet a marcar-se fites, a competir i, si es pot, a guanyar.
    Salutacions XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reincideix Glòria, reincideix... Val la pena, de veritat!

      Elimina
  3. Encara tinc unes quantes de les seves novel·les pendents i prefereixo seguir amb elles abans de posar-me amb aquest. Però potser a la llarga també caurà, m'agraden els llibres de Murakami i (a un ritme diferent al teu, això sí) tinc intenció d'anar llegint tots els que pugui sense cap ordre que no sigui quins tinc disponibles en cada moment.

    Repassant la llista dels meus llibres llegits (mira veus, abans no ho hauria pogut fer això ;-D) he vist que Murakami surt 7 vegades, el vuitè serà "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món". En un conegut blog de ressenyes diuen que és "una altra història de Murakami, en aquest cas més fantàstica i delirant que mai". Penso que m'agradarà, està molt bé quan Murakami "delira". ;-)

    ResponElimina
  4. Ja saps que em costa una mica l'autor, però en tinc un pendent que potser caurà aviat, encara que no és aquest.

    ResponElimina
  5. Aquest ja t'havia comentat algún cop que el volia llegir, perquè ja ho va fer la meva parella (el seu primer Murakami) i a ell sí que el va motivar. M'anava explicant parts que li havien estimulat i que havia imitat amb èxit. Però ell ja corria d'abans i ja havia participat en curses, no com "muà" que panteixa a les quatre passes i per posar-m'hi necessito quelcom més que un llibre que em motivi. Però vaig dir que el llegiria, així que algun dia el llegiré. És molt esperançador que a tu t'hagi remogut quelcom a dintre, la cuqueta de còrrer.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots pels comentaris. Com sempre, Murakami divideix als lectors, però em sorprèn que aquest llibre us interessi a algunes i alguns, jo pensava que era el menys interessant dels seus.

    Carme, em sembla que ens ha deixat sensacions molt semblants. El meu interès per córrer és ben minso, i quan ho he fet a temporades ha estat només per perdre pes, no per sentir-me millor ni perquè em servís psicològicament. Però tot i això, em va agradar força el llibre, i és precisament per aquesta manera d'explicar les coses que té en Murakami, ves, això és el que ens té enganxats.

    Glòria Abras, no intenta guanyar pas, només competeix amb ell mateix, i no a millorar-se, sinó a poder acabar, a fer-ho una mica millor, a no perdre gaire amb l'edat, però també assumeix tot això. La teva opinió és la d'aquells que no cal que llegeixin Murakami. No cal que facis cas a la Carme, és un escriptor d'extrems. A alguns ens agrada molt, i qualsevol cosa que escriu ens agrada, per la manera com ho explica, i mira que les seves històries són reiteratives. A d'altres, no els atrapa de cap manera, i més aviat es queden perplexos. No cal esforçar-s'hi, qualsevol llibre que llegeixis d'ell et deixarà amb la mateixa sensació. Sobrevalorat? Depèn de qui el valori. Jo penso que alguns encara el valoreu massa poc.

    McAbeu, no sé de quin blog parles. Ja fas bé, com que ets ja un iniciat, pots llegir el que et vingui en gana, hahaha. Tampoc no em vas fer cas en l'ordre al principi, així que no puc dir-te res. A veure què tal el 'Despietat', la veritat és que el tinc molt oblidat, i a més és dels pocs que no tinc en propietat, així que no el tinc a mà per mirar de què anava, però consultant la ressenya de cert blog, veig que és una delirada de la bona... segur que en gaudiràs.

    Jomateixa, prova-ho amb un dels famosos. Si no t'agrada, no cal que t'hi esforcis. Sempre et dic el mateix, i ho seguiré dient. Però com que a tu et va la marxa, em sembla que no t'acabarà d'entrar. I per la meva experiència, la intuïció és important. Si li estàs donant tantes llargues, és que no anirà bé això.

    Roselles, ja em disculparàs que no recordi que m'ho diguessis, m'ha sorprès ara saber que el volies llegir. A veure si et funciona per animar-te, la veritat és que a mi em va despertar el cuquet, però el cuquet va morint a cada dia que passa, i no he fet res per alimentar-lo. Encara penso que ho puc aconseguir, però si no m'ha acabat de convèncer en Murakami, t'asseguro que no ho farà en Joseph Ajram.

    ResponElimina
  7. T'ho vaig comentar a la teva ressenya de Escolta el ressò del vent. És fàcil de recordar perquè ets l'únic blogger amb qui m'atreveixo a comentar alguna cosa de Murakami.

    ResponElimina
  8. T'ho vaig comentar a la teva ressenya de Escolta el ressò del vent. És fàcil de recordar perquè ets l'únic blogger amb qui m'atreveixo a comentar alguna cosa de Murakami.

    ResponElimina