dissabte, 16 de gener de 2016

Trajecte final

Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1983 (original del 1974)
Gènere: Relats, Ciència Ficció
Número de pàgines: 153
Llegit en: Català

Una llista en la que està tot el món apuntat i es poden traçar les diferents reencarnacions. Universos paral·lels. Una empresa que s'encarrega de fer desaparèixer aquells que no volen existir. Robots humanoides creades per donar plaer. Un extraterrestre capaç de canviar la seva fesomia. Salts en el temps, des del llunyà 1996. La capacitat de rejovenir fins la infantesa passats els 75 anys. Aquests són els temes que Manuel de Pedrolo tracta en aquest llibre, temes clàssics de la ciència ficció, agafats des de l'òptica més costumista i nostrada. Escenaris quotidians i gens fantàstics, conviuen amb fets fora de la comprensió dels protagonistes, que no s'esperen que en el seu món tan definit, hi passin coses tan estranyes. Una bona combinació de fantasia i realitat de la mà d'uns escriptor capaç de tocar tots els pals, i fer-ho sempre amb criteri, retratant sempre la seva època, i transformant-la en allò que només ell pot imaginar.

Aquest és el llibre que més m'ha agradat dels tres que he llegit de l'autor. Els 7 relats que formen aquesta obra estan ben pensats i ben descrits, fins el punt que penso que tots ells són embrions per escriure'n novel·les. Els tres darrers són més llargs i expliquen moltes més coses, però dels altres t'agradaria saber-ne més. La prosa i l'ambientació són antics, però d'alguna manera Pedrolo aconsegueix que no ens sembli que estem llegint històries caducades. No trobem ambientació futurista, i només en alguns casos parlem de distòpia, però fins i tot en un ambient quotidià dels anys 70 hi podem encabir la ciència ficció. El que sí que és antic és l'edició, i la lletra una mica massa petita pel meu gust, però les històries i la manera d'explicar-les fan que la lectura no sigui gens feixuga.

Un cop més, demanaré col·laboració d'aquells qui llegiu aquesta ressenya, per recomanar-me títols d'aquest autor que estic descobrint ara, i que penso que val la pena anar llegint de tant en tant. Aquest 'Trajecte final' me l'ha acabat de confirmar com a un dels grans autors de la literatura catalana, poc m'ho pensava quan el 'Mecanoscrit' em va deixar amb sensacions contradictòries. Avançat a la seva època i força visionari, capaç de bastir històries sòlides i creïbles amb un vocabulari molt popular i proper. Sé que a molts no els estranyarà que en parli així, no els explico res de nou. Mai no és tard per rectificar algunes mancances lectores.

Puntuació: @@@@

12 comentaris:

  1. Un molt bona ressenya. Diria que casualment (o potser no tant) he llegit exactament les mateixes novel·les de Pedrolo que tu, així que no te'n puc recomanar cap ^_^ Això sí també tinc ganes de llegir més d'aquest autor, potser la propera que llegiré serà "Totes les bèsties de càrrega". Potser et serveix aquest article d'A. Munné Jordà per inspirar-te en la teua propera elecció: http://www.elkraken.com/articles/Pedrolo/A-Pedrolo.html

    ResponElimina
  2. Fas fet venir moltes ganes de re-llegir aquest llibre. El vaig llegir a l'institut i potser va ser un dels meus primers contactes amb la ciència-ficció. Un molt bon llibre.

    N'he llegit uns quants però la meva memoria de peix i els anys que han passat des de la seva lectura fa que no em vegi amb cor de recomenar-te'n cap. Segur que en Mc o la Carme et poden donar bones idees.

    ResponElimina
  3. Com et vaig dir, l'he rellegit aquests dies després de uns quants anys de no fer-ho i he de dir que m'ha tornat a encantar.
    Me n'alegro que a tu també t'hagi agradat tant i coincideixo gairebé al 100% amb la teva ressenya, són uns contes molt ben escrits i que et fan passar una molt bona estona llegint-los.

    També em fa content que hagis canviat la teva opinió sobre Pedrolo. Hi ha autors que llegit un llibre seu, llegits tots (no ho dic pejorativament sinó en el sentit que tenen un estil molt propi que es repeteix en tota la seva obra) però aquest no és el cas de Pedrolo que va conrear temes i estils molt diversos. Per això, és una mica injust qualificar-lo per només un únic llibre (encara que aquest sigui "El Mecanoscrit").

    Clar que aquesta diversitat també fa difícil recomanar-te'n un altre perquè el que t'ha agradat en aquest pots no trobar-ho en un altre dels seus llibres. Si vols seguir amb la ciència-ficció, l'enllaç de l'EDGAR certament et pot ajudar però jo no aniré per aquí. M'atreviré a recomanar-te el llibre de Pedrolo que m'ha agradat més dels que he llegit durant el 2015. Es titula "BALANÇ FINS A LA MATINADA" i no té res a veure amb el que has llegit fins ara de l'autor. És una novel·la realista (podríem dir que també pessimista) que explica començant pel moment de la jubilació del protagonista i anant tirant enrere, les diferents renúncies que durant la seva vida l'han portat a la seva anodina existència actual. Potser me la jugo amb aquesta recomanació però, com t'he dit, a mi em va agradar força.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Que malament escric... Corregeixo i hi torno.

      Elimina
    2. Oeoeoeoe!!!! No repetiré el que diu en Mc, però sapigueu que hi estic d'acord, sobre aquest llibre i sobre Pedrolo.

      Jo també me la jugaré... Recomanant-te "Successimultani". No és exactament ciència ficció, però té un punt de desconnexió de la realitat que coneixem, que a mi em va agradar molt.

      Elimina
  5. Si... realment, el "Mecanoscrit del Segon Origen" deixa amb sensacions estranyes. Em plantejaré llegir "Trajecte final", a veure si m'agrada més

    ResponElimina
  6. A mi amb Manuel de Pedrolo em va passar una cosa semblant. Tot i que en el seu moment el Mecanoscrit del Segon Origen em va agradar bastant no vaig considerar que fos una gran novel·la i no en vaig llegir res més fins fa ben poc. Ara que he ja he llegit algunes de les seves obres (Cendra per Martina, Joc Brut, Entrada en blanc, D'esquerra a dreta respectivament) puc dir que és un autor realment polifacètic i sorprenent i cada cop que passa per una llibreria de vell miro si n'hi ha algun de seu perquè sé que em sorprendrà.

    ResponElimina
  7. Pedrolo té una legió de fans que sempre es fa notar als comentaris. Us agraeixo les propostes, sens dubte tornaré a llegir aquest escriptor en un futur no massa llunyà. I gràcies també pels comentaris, és clar!

    Edgar, tant si és casual com si no que haguem llegit els mateixos llibres, també va bé perquè els podem comentar. I veig que et queden ganes de seguir llegint l’autor, per tant t’ha agradat prou. En té tants. Ja veurem, també va una mica amb el que et trobes a les llibreries de vell, els títols que em proposeu se’m quedaran i me n’apuntaré algun que em cridi més l’atenció. A veure si coincidim en el següent també!

    Mireia, com ens coneixem per aquí. Efectivament, ja sabia que a en Mac i a la Carme els farien espurnes els ulls en veure la ressenya, i així ha estat. Mai no és tard per rellegir Pedrolo, oi? Trobo que comencen a veure’s una mica antics, però encara fan bo de llegir, no estan pas caducats. A veure si t’hi animes, que són llibres curtets i passen bé.

    McAbeu, esperava, és clar, el teu comentari i les teves recomanacions, i m’alegra molt que no hagis faltat a la cita. És un bon llibre aquest, ciència ficció casolana, que sembla d’estar per casa per la quotidianitat que l’acompanya, però que té alguns tocs força tècnics, fins i tot. La discussió sobre la possibilitat de viatjar en el temps i les seves implicacions, per exemple, digne de les reflexions d’Asimov. No ho he dit en la ressenya (perquè m’ho vaig deixar), però en alguns casos m’ha fet pensar en Calders, aquest puntet murri que de vegades té, i com que tu també ets un bon lector de Calders, m’agradarà saber si a tu et passa el mateix o sóc jo que confonc peres i pomes. Potser només és perquè són contemporanis.
    Això de que ens agradi un autor va com va. És molt relatiu a moltes coses. Potser el següent que llegiré no m’agradarà tant i tornaré a pensar que no n’hi havia per tant, però el que no oblidaré és que Pedrolo coneix l’ofici, m’agradi més o menys, és tot un mestre.
    Tu i jo coincidim massa sovint com per no fer-te cas, encara que et tiris a la piscina recomanant-me un llibre que no és de gènere. En tinc prou amb que a tu t’hagi agradat. Si el trobo, ja pots comptar que vindrà a casa amb mi, encara que he de reconèixer que ni n’havia sentit a parlar.

    Carme, tampoc tu podies faltar a la cita amb una ressenya de Pedrolo! Al final em portareu a la vostra secta! Tu també ets una veu autoritzada amb aquest autor, així que et dic el mateix que a en Mac, si el trobo també el portaré cap a casa, i igual que el seu, tampoc no n’havia sentit a parlar. Un gran desconegut per mi, ja veus. Però mai és tard, això segur.

    Jan, el Mecanoscrit planteja una idea molt interessant, però que probablement és difícil d’allargar sense fer-se pesada. Per força s’ha d’esplaiar molt explicant com se’n surten en Dídac i l’Alba, i això s’arriba a fer pesat. Aquest no té aquestes limitacions, són relats tots de temes diferents, i són força reeixits.

    Myself, que bé veure’t aparèixer de tant en tant! La trajectòria Pedroliana que descrius és exactament la mateixa que la meva. El Mecanoscrit el vaig llegir a l’escola i no en guardava cap record especial. Després en van ver una sèrie a TV3, la recordes? També la vaig mirar. I ara fa uns anys el vaig rellegir arran d’una conversa que vaig sentir al metro. Em va deixar una mica fred, però per aquí em van animar a llegir alguna altra cosa, i ara penso que també aniré a les llibreries de vell a veure si trobo més llibres seus. Val la pena. Anem una mica tard, però els llibres no passen mai de moda.

    ResponElimina
  8. Estic d'acord amb tu amb tot, tot. Avançat al seu temps i al nostre temps, encara que faci tant que es va escriure.
    A casa el vam llegir les meves filles i jo, i a les tres ens va agradar força. Va donar per fer uns bons debats.

    ResponElimina
  9. Són, al meu parer, força diferents Pedrolo i Calders però tens raó que en algunes de les seves obres podem trobar coincidències en aquesta murrieria que dius, una ironia subtil (o no tan subtil) que et vas trobant mentre llegeixes. De totes maneres, aquesta és una característica que sovinteja molt més en Calders (gairebé tota la seva obra es caracteritza per això) que no en Pedrolo. El fet de ser autors contemporanis segur que també hi influeix.

    ResponElimina
  10. Estic segura que el vaig llegir d'adolescent però pel poc que deixes anar no recordo res de res. No sé si el rellegiria... l'hauria de tenir davant i fullejar-lo per acabar-me de decidir.
    No et puc donar cap recomanació de Pedrolo perquè l'únic que recordo és el Mecanoscrit, que em va agradar molt.

    ResponElimina