diumenge, 3 de gener de 2016

El misteri del bressol buit

Autora: Montse Sanjuan
Editorial, any: Pagès editors, 2015
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 275
Llegit en: Català

Lleida torna a estar commocionada per la mort violenta d'una parella benestant i la desaparició del seu fill petit, del que no hi ha cap rastre que es pugui seguir per trobar-lo. La sergent Grimm té un altre cas espinós entre mans, la ciutat se li ha tornat a tenyir de sang. Amb l'ajuda del seu equip començarà a estirar el fil de relacions de la parella, i també del pare de la criatura, l'ex-parella de la Raquel Ballart, la dona assassinada. On és el petit Marc? Qui se l'ha emportat? És viu? Són les preguntes que ressonen, i la prioritat per l'equip de mossos. Les investigacions els portaran fins a Coma-Ruga, passant per diversos pobles propers a Lleida. Sembla que la mort de la Ballart afavoreix una quanta gent, però qui ha estat capaç de perpetrar un crim tan atroç? L'Anna Grimm no pensa parar fins a trobar el petit desaparegut i els culpables d'assassinat. Però ficar el nas segons on pot arribar a costar-li car.

La segona entrega de la investigadora Anna Grimm deixa millor sabor de boca que el seu predecessor. La sensació global és la de llegir una obra més completa, sòlida i madura. I això sense deixar de banda l'estil planer que els converteix en llibres fàcils de llegir i força absorbents. En aquest cas, a més, tenim accés no només als pensaments de la sergent, sinó també a una mena de dietari que ens narra la visió d'un altre personatge que, acostumats a llegir novel·la negra, ja podem intuir que té molt a veure amb el crim comès. Aquest dietari ens permetrà entendre bé com s'ha arribat on s'ha arribat. Els capítols curts ajuden a fer la lectura encara més fluïda, i la història és bona, tot i que m'ha semblat grinyolar en algun punt, però no sabria dir per què.

Per trobar-li algun defecte, perquè val a dir que m'ha agradat força, diré que hi ha una insistència en que la sergent Grimm és una dona dura i malcarada, però això no es reflecteix en les seves actuacions i pensaments. En realitat és indecisa, insegura, confia en el seu instint, però la seva vida és un caos i perd confiança. No hi ha cap mal en que el personatge sigui així, al contrari, el fa humà, i això no li treu ni mica de talent a l'hora de portar el seu equip o resoldre crims. Però llavors no cal insistir en una cosa que no és, només per mirar de bastir el personatge! A banda d'això, bones sensacions i una història que fa bo de llegir. Podríem dir que 'progressa adequadament', per tant, que passi el següent!

Puntuació: @@@ i mitja 

9 comentaris:

  1. XeXu!!!De nou no saps com m'il.lusiona llegir una crítica teua. Gràcies per les teues paraules que venint d'un lector com tu valoro molt. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  2. Interessant proposta. No ho sabia que era el segon de la kweilan!!!!
    Me l'apunto.

    ResponElimina
  3. El tinc pendent, aquest i el primer també. A veure si enguany cauen.

    ResponElimina
  4. No he llegit el primer encara, potser hauria de fer un pensament i posar-m'hi. Fa cara de ser el tipus de llibres que em poden interessar

    ResponElimina
  5. Estem més acostumats als investigadors masculins, i crec que ens costa una mica més assimilar les polis femenines, però sembla que últimament hi ha uns quants llibres amb protagonistes sergents, inspectores... Van agafant força i ens acabarem acostumant als canvis.
    Jo també els he llegit els dos i el primer es deixava endevinar més, aquest manté el misteri més temps.

    ResponElimina
  6. Compto amb l'Anna Grimm dins la meva intenció de fer més país aquest nou any.

    ResponElimina
  7. Ressenyar un llibre d'algú de la casa sempre és compromès, però en aquest cas la Kweilan, la Montse, se'n surt amb nota, així que si podeu, no deixeu de llegir aquest, el seu segon llibre, val la pena. Gràcies a tothom pels comentaris.

    Kweilan, m'alegra que passis per aquí a comentar la ressenya, i que t'agradi el que n'he dit. Ja saps que no faig compliments, i em sembla que la impressió que m'he emportat és generalitzada. Les ressenyes que n'he llegit el posen per sobre del primer, i coincideixen a dir que has sabut corregir errades, així que penso que pots estar ben contenta i orgullosa de la teva feina. T'animo i encoratjo a no deixar-ho aquí, i també a tocar altres pals, si no és que el teu desig és encasellar-te com a dama negra de la literatura catalana, que tampoc està malament! Enhorabona Kweilan.

    maria, si tampoc has llegit el primer, ja tens doble feina!

    McAbeu, en menys d'una setmana els tens llegits els dos.

    Mireia, novel·la negra, ja hi pots comptar. Són fàcils de llegir, i si al primer se li endevinen algunes 'errades de principiant', en aquest queden corregides. Els dos fan bo de llegir, això sí.

    Jomateixa, que estem més acostumats a investigadors masculins és cert, però no crec tenir cap problema en llegir històries amb una investigadora. O sí, eh, però penso que els defectes que li he trobat hi serien també si el prota fos home. I normalment ja passa això als llibres, quan s'inverteix esforç en dir molts cops que una cosa és de determinada manera, és que la cosa és coixa, i no sabem com fer-ho perquè sigui com diem que és. M'explico? Dir que la Grimm és dura és fals. Ho diu molt. I malcarada. Però no és així. És sensible, és encaboriada, és insegura. Però aquesta duresa no la demostra. Podria ser-ho tot alhora, però contestant amb fermesa un parell de vegades no em cola que sigui dura. I quin mal hi ha en que sigui sensible i insegura? També és intuïtiva i resol els casos. El que vull dir és que no cal explicar com és ella, se l'ha de deixar ser com surt. És un bon personatge sense que mirem de definir-lo amb paraules. Se m'entén?

    Roselles, que patriota estàs! Però jo fa temps que vaig llegint autors de la terra, i la veritat és que alguns se'n surten fantàsticament bé. Val la pena donar oportunitats.

    Assumpta, segur que t'agrada l'estil de la Kweilan, tot i que les morts són violentes, tampoc no s'hi recrea!

    ResponElimina
  8. He tardat gairebé dues setmanes :-) però just ahir vaig acabar de llegir-los tots dos, un darrere l'altre.
    Coincideixo amb les bones impressions. M'han agradat força tots dos, la Kweilan aconsegueix que la història t'atrapi i costa deixar la lectura. Un bons llibres de lladres i serenos, sens dubte.

    ResponElimina