dijous, 8 d’octubre de 2015

A l'oest de Roma

Autor: John Fante
Editorial, any: Edicions de 1984, 2014
Títol original, idioma, any: West of Rome, anglès, 1985
Gènere: Narrativa
Traductor: Martí Sales
Número de pàgines: 187
Llegit en: Català

Una parella amb quatre fills joves, en una casa de luxe, en la que l'home és escriptor i guionista, podria semblar una situació idíl·lica i representativa del somni americà. Però no, estem davant d'una família mal avinguda en la que tot i l'amor que es professen els pares, amor tenyit de costum, existeixen fortes tibantors amb els fills, que per un motiu o altre estan tots a punt de marxar del niu. L'aparició d'un gos que no se sap d'on ha sortit, unida a la passió per aquestes bèsties del nostre protagonista, el pare, precipitarà les ruptures i les desavinences, però també desfermarà els records, els sentiments i les frustracions de l'escriptor, actualment a l'atur. Aquesta és la història principal, que es diu 'El meu gos Idiota', de 'A l'oest de Roma', però el llibre inclou també un relat més curt anomenat 'L'orgia' que ens explica un noiet de 10 anys que comença a entendre el món, guiat pel seu pare el constructor i el seu amic ateu.

La diferència de llargada entre els dos textos fa que puguem considerar el primer una novel·la, i l'altre un relat. L'ambientació és semblant en els dos, per bé que la temàtica és molt distant, i la classe social que descriu molt diferent. Això sí, els dos inclouen referències a Itàlia i als gossos, posant de manifest els orígens i les passions de l'autor. L'estil és força descriptiu, però el que descriu són les situacions i sensacions dels protagonistes, ens permet endinsar-nos en el seu sentir i manera de viure les coses, de manera que el que importa és allò que passa més enllà dels fets. Perquè, realment, no és un llibre amb gaire moviment, només són retrats de pura vida d'unes èpoques concretes, retrats que juraries que són autobiogràfics en gran part, per la manera tan versemblant d'explicar-los.

No podria dir que és una lectura fresca, ni ràpida, i com que actualment no disposo de tant temps per llegir, potser això passa factura a les obres més elaborades com aquesta, que a estones se m'ha fet carregosa perquè sembla que no hi passi res. Un cop acabada, però, i amb un altre llibre començat, vas pensant en tot allò que et passa per alt, tot allò que l'obra aporta entre línies, i queda sensació d'haver fet una bona lectura. He sentit a parlar molt bé de Fante, però crec que cal llegir-lo amb la calma que a mi de vegades em falta. Content de l'oportunitat de llegir-lo, i no descarto tornar-hi, però ara potser el cos em demana obres d'una altra mena.

Puntuació: @@@  

5 comentaris:

  1. M'ha agradat aquest concepte de "retrat" quan dius: "són retrats de pura vida d'unes èpoques concretes, retrats que juraries que són autobiogràfics en gran part".
    Potser és això mateix el que persegueix en el fons l'escriptor.
    Aconseguir deixar impregnada una fotografia al nostre interior per evocar bones sensacions futures.

    ResponElimina
  2. clarissíssímament aquest no fa per mi

    ResponElimina
  3. Si calen temps i calma, ara mateix aquest llibre no me l'apunto...

    ResponElimina
  4. mmm. em sembla que aquest tampoc l'anoto, cosa que és un descans ;D

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots, pensava que Fante tenia més adeptes, jo no descarto tornar-lo a llegir, però els llibres també tenen els seus moments, i si no els encertes, malament.

    Jordi, trobo que és molt visual la novel·la, no et costa imaginar les situacions que explica. Però l'empremta que deixa deu dependre de cadascú, suposo.

    Pons, em sembla que no...

    Maurici, pensa-t'ho per un futur, potser t'agradaria, però quan trobis aquesta pausa que cal.

    Jomateixa, no sé si t'agradaria a tu aquest. De totes maneres, no estem per fer especulacions, si és que no, és que no.

    ResponElimina