Autor: Antoni Gual
Editorial, any: La Campana, 2015
Gènere: Biografia
Número de pàgines: 402
Llegit en: Català

Locus és un llibre estrany. Te l'agafes com una història, però de seguides veus que estàs llegint la vida d'Antoni Gual, l'autor, que relata les seves vivències tal i com les recorda, per inversemblants que semblin. De ser un infant una mica neuròtic i hipocondríac, a un jove interessat en la política, a treballador de la fàbrica familiar i fins el servei militar, en aquelles èpoques en que encara vivia el dictador, o feia poc que havia mort (tot i que alguns semblava que no ho sabien). Un relat a estones una mica desordenat i escrit amb certa melangia d'uns temps d'aquells per recordar amb una barreja d'amor i odi, amb una excepció: els llibres. A aquests només se'ls pot estimar. No hi falta la ironia i demostra que la vida real també pot estar tintada de tocs surrealistes. I tampoc no hi falta la reflexió, perquè si una cosa era el jove Gual, era caparrut i racional. Tot el que no demostrava de cara enfora, ho portava dins. I és que ja se sap que la processó...

Tot i les elogioses paraules que se li dediquen a la contraportada, aquest és un llibre que podríem haver escrit qualsevol de nosaltres, unes memòries novel·lades qualssevol, si tinguéssim gràcia per escriure. Bé, gràcia tampoc, perquè se'ns diu que fa riure molt, i encara és hora que m'arrenqui un somriure. No diré que està mal escrit, perquè aquest és el mèrit que se li pot atribuir, l'escriptura és planera i agradable, però el que explica és força avorrit, especialment el primer quart del llibre, quan presenta la seva família i entorn amb tots els detalls possibles. Si aconsegueixes superar aquesta fase (a casa només 1 de 2 ho hem fet), comença a explicar anècdotes i és una mica més distret. És un llibre amb molta reflexió i que descriu com es vivia en aquests anys al voltant de la mort de Franco. Interessant a mitges, sí el context, no algunes vivències personals de l'autor. A destacar que no para de dir que és un nen problemàtic neuròtic i que no hi toca gaire, però res en el seu comportament ho fa notar, és intel·ligent, introvertit i reflexiu, però no el que diu ser.

Tal com l'he descrit, és fàcil captar que m'ha costat acabar-lo, tot i que les 400 pàgines enganyen perquè la lletra és gran i amb molt espai. M'ha avorrit en diverses fases, i en el millor dels casos m'ha distret i m'ha resultat agradable la lectura. La fase de la mili, per exemple, no és de les pitjors, però quan portes ja una pila de pàgines llegint batalletes penses 'ara m'ha de venir amb les "històries de la puta mili"? Quina mandra'. Es pot considerar un llibre revelador, que explica coses que a molts de la seva generació se'ls faran properes, però en definitiva, un autor que no coneixes t'explica la seva vida, una vida sense res especial, perquè tots en tenim una i hem viscut els nostres propis episodis estrafolaris i les nostres neures. Distret a estones, agradable en la lectura, però és l'únic que en puc dir de bo. Si he de ser sincer, no el recomanaria.

Puntuació: @@