dimecres, 22 de juliol de 2015

Quina gran persona!

Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Edicions Brosquil, 2007
Gènere: Relats
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català
Premis: Premi de Narrativa Vila d'Almassora 2006

El recull de relats 'Quina gran persona!' és pràcticament una peça de museu. És l'obra en solitari més antiga de Salvador Macip i actualment és difícil de trobar. En ella trobarem relats de diferents llargades, tots ells protagonitzats per herois quotidians i savis maldestres, com explica el subtítol del llibre. Vides exemplars, fets difícil d'explicar però que s'entomen amb normalitat, i sempre, sempre amb un puntet còmic que et fa llegir amb un somriure als llavis. No hi falten tampoc els tocs científics i de ciència ficció i fantasia, és clar! Així coneixerem la vida d'una dona que gràcies a la cirurgia s'ha convertit en una autèntica obra d'art, la d'un científic que ha descobert com viatjar a velocitats superiors a la de la llum, la d'un home enamorat de la dona d'una foto idíl·lica, o fins i tot la veritable història del monstre de Fanconstein. Ben variat i barrejat. Però què en sabem d'en Miquel Garriga? 

Els relats que componen aquest llibre fan pensar inevitablement en Pere Calders, no sé com he aguantat el primer paràgraf sense dir-ho! I ho dic com a elogi, la veritat és que estan molt aconseguits, aparentment narren escenes quotidianes amb situacions d'allò més normals, però sol haver-hi alguns fets inesperats que no sorprenen massa els protagonistes (i sí al lector!). La naturalitat de la narració de fets extraordinaris contribueix enormement a la hilaritat. I són històries que comencen i es tanquen, no queda massa res obert, això m'agrada. Cada conte llarg està precedit per un microrelat, de vegades una miqueta més llarg, que gira al voltant de la vida d'en Miquel Garriga, un personatge (o personatges!) que anirem coneixent en la sèrie de relatets 'Temps curtets'. Una distribució original que personalment no he trobat en altres reculls. Sobre l'escriptura, trobem un Macip primerenc, desinhibit i força gamberro.

Si els llibres d'en Salvador es llegeixen ràpid, aquest encara més, perquè és curtet i conté relats que passen molt i molt bé. No te n'adones i ja s'ha acabat. Els contes són molt inspirats, variats i originals, potser no contenen aquella escriptura treballada perquè no hi hagi ni una coma fora de lloc, però fan molt bo de llegir i, igual que Calders, et fan sentir murri quan els acabes. Murri l'escriptor que és capaç d'aconseguir-te aquest efecte. És probable que el llibre pugui agradar als fans de Calders, o que fins i tot els més puristes el puguin considerar una imitació barata, però per mi passa amb nota. Sóc conscient que el que explica aquest autor i com ho explica, encaixa sorprenentment en els meus gustos, per això em costa fer-ne una recomanació global, però personalment només puc dir que he passat una molt bona estona llegint-lo.

Puntuació: @@@@

6 comentaris:

  1. Moltes gràcies per aquests comentaris tan macos! Efectivament, és primerenc i caldersià (i gamberro!). M'alegro d'haver aconseguit l'efecte que buscava quan el vaig escriure. Si has passat una bona estona llegint-lo em dono per satisfet!

    ResponElimina
  2. Sens dubte, té tots els ingredients necessaris perquè me l'apunti a la llista de desitjos. M'has fet venir moltes ganes de llegir-lo.

    ResponElimina
  3. A la que pots li fas pujar els colors al Macip!
    Tinc ganes que algun dia faci un llibre horrible expressament només per veure si el critiques o també t'agrada :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho tindré present, pons007. M'esforçaré a fer-ne un de dolent! Bromes a part, el XeXu també m'ha fotut alguna clatellada... Ni jo me'n salvo! :)

      Elimina
  4. Quan he llegit el nom de l'autor, li he fet una altra ullada per si m'havia equivocat. Aquest no el tinc pas controlat, i això que em pensava que estava al dia d'en Macip.
    XeXu sorprenent des de... :D
    A mi també m'has fet venir ganes de llegir-lo, a veure si l'aconsegueixo.

    ResponElimina
  5. No és cap sorpresa que un llibre d'en Macip m'agradi, però això és un viatge en el temps en tota regla! Tornant als orígens per entendre encara millor la seva obra, i mira, fa gràcia aquest Macip més gamberro i més desenfadat. Gràcies a tots, i a l'autor sobretot, per comentar!

    Salvador, sí que ho vaig passar bé, francament. Alguns em van agradar més que d'altres, però és un estil Calders molt aconseguit. La veritat és que al principi em va sorprendre molt aquest registre i em va enganxar moltíssim. Després ja t'hi acostumes i ja no sorprèn tant, però segueix mantenint molt bon nivell. El proper haurà de ser una novetat, ja toca, no?

    McAbeu, serà difícil que el trobis aquest, però penso que t'ho passaries bé llegint-lo, aquest te'l recomano sense patir-hi gens, sobretot perquè tu t'agafes les lectures de manera positiva i no crec que siguis dels que s'ofèn perquè algú escriu com Calders, segur que valoraries el llibre pel que és.

    Pons, no totes les crítiques són bones, però he de dir que m'agrada molt l'estil d'en Salvador, els temes que tracta i com ho fa, així que és difícil que pugui deixar un llibre seu per terra. Ara, si realment algun em desagrada, no dubtis que ho diré. Ell ja sap el pa que s'hi dóna en aquest blog.

    Jomateixa, ja! Què et pensaves? T'he de guanyar en la nostra competició particular de lectura de Macips! Aquest és dels primers, però segur que t'agradaria també. Ja saps, a espavilar i a llegir-lo!

    ResponElimina