dimecres, 8 de juliol de 2015

Mort al Nil

Autora: Agatha Christie
Editorial, any: Columna-Proa, 1996
Títol original, idioma, any: Death on the Nile, anglès, 1937
Gènere: Novel·la negra
Traductor: Gonçal Oliveros
Número de pàgines: 300
Llegit en: Català

La Linnet Ridgeway ha esdevingut una de les joves més riques d'Anglaterra, i no se n'està de demostrar-ho. La seva millor amiga, la Jacqueline De Bellefort, que generalment ha tingut mala sort a la vida, recorre a ella per demanar-li ajuda. Ha conegut un home fabulós, en Simon, i s'hi vol casar, però ell s'ha quedat sense feina i no poden. Li demana a la seva adinerada amiga que contracti el seu futur espòs per facilitar les coses. La Linnet accedeix, però quan coneix en Simon Doyle s'interessa per ell en un pla que no és el laboral. Serà la Linnet qui s'acabarà casant amb en Simon, i en el seu viatge de noces, a Egipte, és on comença de veritat aquesta història negra i criminal. En un creuer pel Nil coincideixen un conjunt de personatges, inclosa la Jacqueline, que es coneixen d'una manera o altra. Això fa olor de mort, oi? No falla! El que ningú ha previst és que entre els passatgers també es compta un belga una mica arrogant: el bo d'Hercule Poirot.

A les obres d'Agatha Christie és molt important la situació dels escenaris i la descripció dels personatges. La famosa 'Mort al Nil' segueix el patró que ja li he vist en altres llibres, presenta els personatges i ens deixa entreveure les possibles relacions entre ells, gent d'alta societat en al seva majoria. Hi haurà un mort, això és segur, i caldrà que el detectiu de guàrdia, en aquest cas Poirot, dedueixi qui és l'assassí basant-se en les pistes i en les converses i actes dels sospitosos. En aquest cas, es val molt també de la cronologia dels fets, com és habitual. En aquest llibre la part introductòria, és a dir, fins que apareix el cadàver, és una mica llarga i a estones innecessària, però tractant-se de Christie, ens obliga a fixar-nos en els detalls. No saps mai per on te la colarà, així que llegeixes amb cent ulls, i tot i així, és probable que moltes coses et passin per alt. L'estil de la narració està una mica antiquat, i tanta formalitat embafa una mica, però cal tenir en compte que té 80 anys. I tot i l'estil arcaic, quan Poirot es posa a investigar, és impossible deixar-lo.

Que no serveixi de precedent, però en aquesta ocasió, he encertat la resolució del crim, cosa que no em sol passar mai, ni amb Christie ni amb cap altre autor de lladres i serenos. Potser és que l'obra és tan famosa que n'he vist alguna adaptació que no recordo, o coneixia el final ves a saber com. O potser és que a dia d'avui no és tan sorprenent, però val a dir que és un gran llibre de misteri, molt ben construït i narrat, i en el seu moment devia ser la bomba. Semblant a qualsevol altre de l'autora, però amb aquell puntet intangible que fa que el pugui valorar millor, sempre sense oblidar que és un llibre antic i se li nota. Com deia, amb la introducció una mica llarga, i la típica rabieta que fan aquests aristòcrates anglesos, però completament absorbent. A més, poder llegir aquesta autora en català és un al·licient més. Poirot és l'amo. Prepotent i cregut, però l'amo de totes maneres!

Puntuació: @@@@

13 comentaris:

  1. És probable que veiessis aquesta fantàstica adaptació:
    https://www.youtube.com/watch?v=zrbO9JjmWMc

    Mira el trailer... Mira els actors... És una passada!

    El llibre és un dels meus preferits.

    Em sap greu que algú com tu, un lector que gaudeix devorant llibres, digui que l'estil és antiquat..No, XEXU, l'estil és el propi d'una escriptora britànica de l'època, per tant és l'estil que ha de ser. Això és una de les coses maques de llegir llibres de totes les èpoques, aquestes formes diverses d'escriure :-))

    ResponElimina
  2. Jo diria que el que ha quedat antiquat és el món que la Christie retrata, tan colonialista, classista i ranci; però també en això resideix el seu encant. Recordo aquesta entre les bones. Fa poc he llegit "Mort a Mesopotàmia" i la vaig trobar molt fluixeta.

    ResponElimina
  3. Ostres!!! Però si aquest és el clàssic dels clàssics.
    La pel.lícula l'han fet un munt per la tele. Va ser lectura obligatòria a l' escola , d'això ja fa una mica. Per això no recordo el culpable. L'hauré de tornar a llegir...

    ResponElimina
  4. Subscric al 100% aquesta frase: "quan Poirot es posa a investigar, és impossible deixar-lo". No descobrirem ara l'Agatha Crhistie que no sé on vaig llegir que és l'escriptora anglesa amb més lectors de tota la història i si això és així per alguna cosa serà. Els seus llibres enganxen i et fan passar una bona estona, moltes vegades no cal demanar res més quan ens posem a llegir.

    ResponElimina
  5. Gran Agatha, que va trobar la fórmula mestra per escriure un fotimer de novel·les que, si t'agradava el gènere i el seu estil, difícilment decebien.

    A més a més, les edicions d'avui en dia són bastant més presentables que les mítiques de l'editorial Molino!

    ResponElimina
  6. AGGGG, Ara m'has fet agafar ganes de rellegir-me els llibres que tinc d'ella. Ja fa temps que em fa rau rau això de fer un repàs als clàssics del crim que tinc als prestatges, però com sempre en tinc de nous pendents de llegir, no ho faig.
    Hauré de deixar un espai a l'agenda perquè estic una mica cansada de novel·la negra de corrupció i polítics, els misteris clàssics són millors.

    ResponElimina
  7. ohhh la gran dama del suspens! Sempre és un encert llegir-la

    ResponElimina
  8. Un de l'Agatha Christie que en Xexu li posa un 4??? A la pila! XD Si li poses millor nota que les altres obres de la Christie que has llegit, per mi l'has convertit en un must hahaha A més, serà el meu primer Poirot. Caurà aquest estiu, segur! Vaig veure la peli fa temps però no recordo l'assassí, espero que no em vingui a la memòria.
    L'autora té una bibliografia bestial, però d'aquestes hi ha una pila que són les més reconegudes, com aquesta, que són les que pretenc anar llegint.

    ResponElimina
  9. M'agrada que t'agradi, i més encara que compartim gust, cosa ben poc freqüent. Ja tinc apartats un parell per llegir-los aquest estiu si tinc temps, aquest és dels pocs que no havia llegit de joveneta, m'agradava més Miss Marple.
    És cert que tot l'entorn és una mica ranci, però té el seu encant i actualitzar-lo no tindria sentit, és com les novel.les de Jane Austen o les germanes Brönte, s'ha d'entendre en aquest context.

    ResponElimina
  10. Si parlem de la Christie, ningú es queda indiferent. Té molt mèrit aquesta dona, encara ara té una legió de fans i segueix cultivant adeptes. Sempre farà bo llegir algun llibre seu de tant en tant, balsàmic fins i tot. Moltíssimes gràcies per tots aquests comentaris.

    Assumpta, tens raó, l'Allau ho ha sabut explicar millor que jo. El món que retrata, la manera de fer i pensar, han quedat antiquats, però no la seva manera d'escriure, o almenys la manera com l'han traduït. Descriu un escenari difícil d'assumir en l'actualitat, però és bona fent-ho, això no es pot negar. I el puntet de misteri, i els seus detectius, la fan molt, molt especial. Aquest potser és el més sòlid de tots els que he llegit, crec que bo al nivell del famós Rogelio!

    Allau, tens tota la raó amb la teva anàlisi, és cert que el que queda molt enrere és el món que descriu, ben vist. Ja veig que el proper que m'he de plantejar llegir no serà el de Mesopotàmia, ja arribarà el moment, ja us preguntaré!

    maria, cada cop que dieu que una lectura era obligatòria a l'escola no recordo pas que me la fessin llegir, què dimonis em devien fer llegir, a mi!? Sí que és tot un clàssic, va, a rellegir toca!

    McAbeu, és que en Poirot és molt Poirot. Són llibres que no enganyen gens, ja sabem què hi podem trobar, i no ens falla, ni per bé ni per mal. Tot i així, déu n'hi do les històries més enrevessades que explica, oi? Aquest l'he trobat força treballat, tot i que ja dic que, estranyament en mi, he encertat el final! No m'estranya gens que sigui l'anglesa més venuda, però això vol dir, per exemple, que supera a la Rowling, i això és dir molt! Bé, tret que la Rowling compti com a escocesa...

    Maurici, l'edició del Molino és lamentable, però és tan mítica, que fins i tot et diré que es fa estrany llegir-la en un altre format! I en català! Ho has dit molt bé, aquesta dona va trobar la tecla, i la va saber tocar amb mestria de principi a fi. No tots els llibres són igual de bons, però tenen el seu segell personal sens dubte.

    Jomateixa, si has de fer una repassada a tots els clàssics del crim que tens a les lleixes, necessitaràs un parell de vides més. Però entenc la sensació de que et vinguin ganes de llegir un autor quan el veus llegir a algú altre, de fet, a mi també me les va fer venir algú, la Roselles, que va llegir un Christie fa poc. Així que ja saps què et toca. Per cert, si no coneixes la Roselles (ara no ho sabria dir), et recomano molt el seu blog. Ja veus, ja no només et recomano llibres...

    Bruixeta, de moment no em queixo, m'agradin més o menys, sempre he passat una bona estona llegint els seus llibres.

    Roselles, ja saps que tu ets la culpable d'aquesta ressenya (lectura patrocinada per la Roselles). Em vas posar el cuquet, i no falto a la meva paraula! La veritat és que és un llibre prou sòlid, dintre del que és la literatura de l'autora. M'ha agradat força, tot i que ja dic que la fase introductòria és un pèl llarga per mi. No has llegit cap Poirot? Ostres, doncs ara sí que és obligatori llegir-lo! Tot i que en aquest no és el que més es fa el fatxenda, hahaha. És ben cert que hi ha alguns títols més famosos, suposo que aquests són els que s'han de llegir, almenys inicialment. Tot i que llavors tot va a pitjor...

    Botika, sí que és tota una novetat que compartim gustos! Sempre es troben punts d'unió, dona. Jo sóc més de Poirot, com no podia ser d'altra manera, aquí sí que diferim, hahaha. Sempre em costa situar-me en obres escrites fa tant temps, el marc històric és important, però a mi se m'escapa, per això moltes obres em semblen desactualitzades, quan precisament, no s'han d'actualitzar per res, perquè ja estan bé com estan!

    ResponElimina
  11. Jo t'he incitat a llegir aquest llibre, l'Ignasi m'ha incitat a llegir El lector, en Pons ens incita a llegir Pratchett... que maco aquest microcosmos literari, m'encanta! Et tornaré l'agraïment quan llegeixi Les mans del drac d'en Sebastià Bennasar i The Leftlovers, que fa temps que els tinc en el punt de mira des de la teva crítica.

    Ah, i gràcies per la publi, molt agraïda! A la Jomateixa sí que la conec, el seu blog és un referent.

    ResponElimina
  12. Doncs mira, no sé si la font és molt fiable però segons aquesta bonica infografia (http://thumbnails-visually.netdna-ssl.com/Whatdoes2BillionBookSalesLookLike_53287eee9c352_w640.jpg). Madame Agatha és l'escriptora que més llibres ha venut (tants com per donar 1'25 vegades la volta al món) i J.K. Rowling la tercera (tants com per omplir tota la gran muralla xinesa)... llibre amunt, llibre avall, és clar.

    ResponElimina