dijous, 4 de juny de 2015

Eufòria

Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: labutxaca, 2015 (Publicat per Proa al 2014)
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català

Què ha passat aquí? En Santana, en Daniel Santana, el famós periodista, en un llit d'hospital, pràcticament invàlid, gravant un vídeo per penjar al youtube i assegurant al seu agressor que el trobarà? Ens hem perdut alguna cosa! Qui ha atemptat contra en Santana, i sobretot per què? Aviat sabrem que l'incident té alguna cosa a veure amb un home molt i molt ric que té intencions de construir un parc temàtic a la nostra terra. Però el nostre heroi, heroi per anomenar-lo d'alguna manera, no sabrà estar-se quiet ni tan sols convalescent. A l'Institut Stoner on s'està recuperant coneixerà en Gratu, un xaval paraplègic que mata el temps investigant pel seu compte al mateix centre i ha descobert unes curioses coincidències en l'administració d'un antidepressiu de darrera generació. Ja tenim les trames muntades, ara només queda descabdellar-les.

Encara que en aquest llibre trobem personatges coneguts de les dues anteriors novel·les de l'autor, no m'atreviria a dir que aquí en Santana és el protagonista, més aviat és un secundari de luxe. El que sí que es manté és el patró de la novel·la, la voluntat de desgranar què hi ha darrere d'alguns casos d'actualitat practicant la ficció-realitat. Llegint a Bosch et penses que estàs llegint un cas real, i la veritat és que el percentatge de realitat que hi ha darrere la novel·la deu ser molt alt, i a més els escenaris són perfectament coneguts. L'estil és molt planer i fàcil de llegir, tot i que el llenguatge de vegades és desigual, a estones hi ha un desplegament de figures literàries i d'altres llenguatge barroer, i no parlo dels diàlegs, és clar. És fàcil enganxar-se a la història perquè tot i que els noms són desconeguts, és com si estiguessis veient la cara B d'un informatiu real. També he de dir que en l'afany d'explicar coses que el comú dels mortals desconeixem, de vegades estira de la manta gratuïtament i sense continuïtat.

Ja imaginava què podia trobar en aquesta tercera entrega de la sèrie d'en Santana i no m'ha decebut. Si de cas, a estones hi ha massa dispersió de les trames, la història se'ns explica desordenada, però al final totes les peces encaixen. Parlant del final, tractant-se d'una trama tan realista és difícil trobar-ne un de versemblant i que estigui a l'alçada, els casos han de quedar en res perquè la realitat ja la coneixem i res no ha canviat després de destapar-los. No he trobat que sigui millor que els altres dos, potser pel coneixement de la fórmula, però tampoc és pitjor i et proporciona una bona estona de lectura. Em queda la sensació, però, que a l'autor li demanarien una mica més de polidesa si no fos qui és. Les històries que explica s'ho valen, i amb això em quedo.

Puntuació: @@@

11 comentaris:

  1. Ufff, a mi en Xavier Bosch tan com escriu com la seva personalitat no acaben d'encaixar amb mi. Li donaré una oportunitat amb Algú com tu, ja que el Premi Ramon Llull no em sol decebre, però no m'espero massa...

    ResponElimina
  2. Vaig llegir "Se sabrà tot", el primer dels llibres que protagonitza Dani Santana, i recordo que malgrat la història es feia interessant, el final no em va semblar a l'alçada de les expectatives creades i em va decebre una mica. Pel que dius intueixo que en aquesta entrega em passaria el mateix. Si em cau a les mans potser m'animo a comprovar-ho però de moment no me l'apunto a la llista de pendents.

    ResponElimina
  3. Acabo de llegir i ressenyar ( sortirà dilluns) el primer llibre "Se sabrà tot" ara per ara dubto seguir llegint les peripècies d'en Santana. No m'ha acabat de fer el pes

    ResponElimina
  4. Jo també vaig llegir "Se sabrà tot" i no n'he llegit cap més, però aquest també ha arribat a la meva lleixa, així que un dia d'aquests li tocarà el torn.
    Per això només he llegit una mica per sobre la teva ressenya, encara que m'he fixat que li dones 3@, que no està malament.
    Tornaré qual el llegeixi.
    A casa els pares també va caure l'últim d'en Xavier Bosch, "Algú com tu". Resulta que com la mare el volia llegir, li va regalar al pare... coses que passen. Suposo que aprofitaré la ocasió, i quan l'acabin, també el llegiré.

    ResponElimina
  5. Jo ho he fet al revés. He començat per "Algú com tu" i vaig deixar de banda la trama del Dani Santana.
    El seu darrer llibre m'agradat i força potser perquè n'esperava una cosa carrinclona i no ho va ser, em va sorprendre gratament. :-)

    ResponElimina
  6. Aquest fa massa temps que el tinc pendent de llegir-l'ho i encara me'n has fet venir més ganes.^^

    ResponElimina
  7. No m'acabo de decidir d'encetar la sèrie. Veig els llibres de l'autor comentats cada cop en més blogs, així que suposo que qualsevol dia pot caure.

    ResponElimina
  8. Estic amb "Algú com tu", de moment força bé, no sé si em llegiré la trilogia...

    ResponElimina
  9. Vaig llegir el primer i no em van quedar ganes de continuar, tot i que en Bosch escriu bé el personatge no em va agradar gens. Potser provi amb Algú com tu, aquesta sí que em ve més de gust.

    ResponElimina
  10. Ja veig que en Bosch no aixeca especial entusiasme entre el personal, però déu n'hi do les vendes que té el paio. A mi no em desagrada, m'ho passo bé llegint-lo, però reconec que si no fos qui és probablement els seus llibres passarien per l'adreçador. Moltes gràcies a tothom pels comentaris.

    Jan, precisament aquest és el que no em ve massa de gust venir, però es veu que està prou bé. Potser el llegiré d'aquí una temporada. És cert que, depèn de com, aquest home no desperta massa simpatia...

    McAbeu, el problema d'aquests llibres és que tracten històries molt reals, de les que passen al nostre entorn, grans temes. Però no pots pretendre que tindran una solució, perquè a la realitat no la tenen. Està bé tractar-los i explicar algunes coses que està bé que la gent sàpiga, però el final sempre ha de sortir per alguna banda inesperada i que no compleix les expectatives, efectivament. És al que t'exposes quan toques una realitat que no s'està arreglant fora del llibre. Tu pots dir 'arran d'aquell cas, ja no hi va tornar a haver mai més corrupció a la ciutat', però no seria realista de cap manera.

    Bruixeta, una més que arrufa el nas davant d'aquest autor. Jo crec que no cal tenir-li devoció, però llegir els seus llibres de tant en tant, sabent els problemes que pots trobar-t'hi, com li deia a en Mac, et pot fer passar una estona distreta.

    Jomateixa, estàs realment on fire aquest any. La teva llista final serà espectacular. Passes una bona estona amb aquests llibres, però també se'ls veuen les costures, oi? A mi m'agrada prou, però potser perquè li perdono els defectes i em centro en la història, que sol ser interessant. El nou no sé per on agafar-lo, en un altre estil potser els defectes es fan més evidents, però en parlen bé. No sé jo...

    Jordi Policarp, ja sol passar que quan no esperes res d'una obra encara li acabes trobant la gràcia. El problema és que al contrari també passa. No trobo que sigui un gran escriptor, però es deixa llegir. De vegades, amb això n'hi ha prou.

    maria, comença a treure-li la pols, haurem de veure què et sembla.

    Roselles, són llibres prescindibles, no t'ho negaré. Es passa una bona estona si t'interessen les trames actuals que podem veure als telenotícies, però explicats de manera novel·lada. Té la seva gràcia per excés de realisme, però com diuen per aquí, evidentment no pot acabar complint les expectatives que genera.

    Gemma Sara, així com la trilogia està relacionada, tot i que es pot llegir de forma separada, aquest nou no té res a veure, es veu. Qui sap, potser en un altre tipus d'història és capaç de tapar millor els seus defectes.

    Botika, sou uns quants que el primer llibre us va fer enrere, ja veig que no atrapa especialment. El personatge potser està ben construït, però ostres, quina ràbia que fa. Ja ho busca, però ho aconsegueix prou bé, en Santana és un autèntic 'capullo integral'. A veure què tal el nou, sembla que en aquest heu posat moltes més expectatives.

    ResponElimina
  11. La saga del Santana comença a assemblar-se a tantes sagues del gènere que ni deceben ni entusiasmen: llibres que es llegeixen ràpid i que et fan passar una bona estona però que després oblides en poc temps. Eufòria no s'ha saltat el guió.

    ResponElimina