dimecres, 1 d’abril de 2015

La tècnica meravellosa

Autor: Max Besora
Editorial, any: Males herbes, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català

La universitat de Sant Jeremies és un centre acadèmic d'elit on estudien els millors alumnes, o aquells que poden pagar-se l'altíssima matrícula. En Juan Ramón, més conegut com a J.R., és un cas especial, és l'únic alumne autòcton de la universitat, va néixer allà mateix i mai n'ha sortit. Tampoc ha aprovat mai cap examen, però per ser l'únic nadiu, té el privilegi de no pagar matrícula. El que sí que té és un do especial per ficar-se en embolics. L'últim, comença quan la seva xicota, la Rosetta Stone, el deixa degut a la seva insatisfacció personal amb la vida que porta. La Rosetta, tot i ser molt intel·ligent, en aquests moments de la seva vida és blanc fàcil per aquells que prometen una vida millor, i el llibre 'La tècnica meravellosa', del guru infinitista Allioli Rinpoche, l'atraparà sense remei. En J.R., acompanyat dels seus amics Achuf i Rita Rico, no dubtarà a anar a rescatar-la a la Universitat Infinitista, i fa bé, perquè el tal Rinpoche no porta bones intencions...

En aquest llibre, en Max Besora se'n fot del mort i de qui el vetlla, no perdona ningú. De la universitat, de les sectes, d'ell mateix, i de la pròpia literatura. Es tracta d'una trama esbojarrada i delirant que serveix, bàsicament, per ridiculitzar tots aquests estaments i organitzacions. El llenguatge al campus és tan intel·lectualoïde que no té cap sentit, i els alumnes, de tan llestos, són rucs. Els professors i gestors són uns trepes i uns incompetents. I la universitat infinitista, la secta, es mou per principis absurds volgudament i completa. Començant pels noms de tots els personatges o els llocs, que no deixen de ser la primera paròdia que trobem, i alguns exemples són el professor Walter Colloni, el degà Barbacoa, l'alumna Pepeta Natilles o les Muntanyes Rocambolesques. I tot això només són alguns aspectes, la història sencera és del tot esperpèntica, però no deixa de ser una dura crítica que fa servir el ridícul com a eina.

El que em queda clar és que per riure's de tot plegat, s'ha de saber de què es parla. L'autor no és cap ximple, encara que la seva obra sigui esbojarrada i una mena de comèdia macabra sense massa sentit aparent, però sap molt bé el que vol dir, i no va mancat de coneixements. M'ho he passat bé llegint-lo, ho he de reconèixer, encara que si et quedes a la superfície sembla una total poca-soltada. Algunes coses no fan gràcia, d'altres sembla que reben una estopa excessiva, però en general és una lectura distreta. Gamberra i que probablement pot causar rebuig en molts, però té un punt, i es llegeix prou ràpid, tot i que el llenguatge no sempre és fàcil.

Puntuació: @@ i mitja

5 comentaris:

  1. Uiii, no el veig clar i amblo poc lectora qe estic ultimament...

    ResponElimina
  2. A mi tampoc m'acaba de convèncer, però prometo llegir-me l'argument una altra vegada si em cau a les mans. A veure si m'atrapa.^^

    ResponElimina
  3. Em sembla que de moment passo, tot i que no la descarto.

    ResponElimina
  4. Veig que en llegeixes bastants de les Males Herbes. Jo m'he comprat fa poc Punts de Fuga, a veure si m'hi poso aviat.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels comentaris, poker de dames lectores. Un llibre que se'n fot de tot, estrany, però que passa força bé. De vegades ja va bé llegir històries diferents, s'ha de llegir de tot.

    Mireia, s'ha de seleccionar una mica les lectures, tens raó. Si tens època poc lectors, segurament és millor que triïs una altra opció.

    maria, és una història rara, no fa pinta que t'hagués d'agradar gaire.

    Botika, tampoc no em sembla que a tu t'hagués d'agradar, no li facis massa cas.

    Jomateixa, no et pensis que és pel mateix motiu que tu en llegeixes de Llibres del delicte, ja m'agradaria! És una editorial diferent que publica rareses en la literatura catalana. També hi ha autors de ciència ficció i gèneres poc corrents, i a Males Herbes es poden trobar, a altres editorials no. Em fan por els reculls com 'Punts de Fuga' perquè els relats solen ser molt desiguals entre autors, tot i que aquí n'hi ha uns quants de molt bons, no el descarto, naturalment, però de moment no és una prioritat.

    ResponElimina