dissabte, 11 d’abril de 2015

Joc brut

Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Edicions 62,1992 (original del 1965)
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 107
Llegit en: Català

Veus una noia, guapa, amb estil i unes cames ben llargues, i no pots evitar pujar al mateix autobús que ella, que no és el teu, i demanar-li una cita. Abans no te n'adones, ja estàs perdudament enamorat, i sembla que ella et correspon. Comença el festeig, però la noia no vol que se sàpiga, tot ha de ser d'amagat. Ets massa poca cosa per poder-ho fer oficial i cap dels dos no té prou patrimoni per poder casa-vos i viure plegats, com Déu mana. O sí? Perquè ella va rebre una herència, però no en pot disposar fins que el seu oncle, que n'és usufructuari, no traspassi. Però teniu pressa, és clar, com us agradaria deixar córrer el vostre amor lliurement. Potser cal donar-li una empenteta a l'oncle, i després tot serà molt més fàcil. Així comença 'Joc brut', una història on no tot és el que sembla, i on els diners esdevenen el motor d'uns personatges que no tenen per què tenir els mateixos objectius vitals. 

Aquesta és una de les obres més reconegudes de la novel·la negra catalana. Es tracta d'una història molt ben trenada i pensada que a dia d'avui ens sembla que està molt vista, però que en el seu moment devia ser innovadora. Eliminar el darrer escull per aconseguir una bona suma de diners, però que els objectius que tenen els protagonistes no siguin els mateixos. Enganys, simulacions, i en definitiva, joc brut. És curt i fàcil de llegir, i t'atrapa força per saber com acabarà, però l'estil és una mica massa florit i recargolat, sona a antic, però cal tenir en compte que el llibre té 50 anys.

M'ha agradat des del punt de vista de la història, tot i que és fàcil d'anticipar, perquè a dia d'avui s'han escrit mil i una històries com aquesta, aconsegueix mantenir-te atent als esdeveniments i aconsegueix modular els teus sentiments cap els personatges, cosa que demostra la mestria de l'autor. Però tot i això, se'm fa carregós aquest llenguatge tan arcaic. Evidentment he de dir que està ben escrit per l'època, però 'per l'època' vol dir que és antic. I això no és dolent, però a mi m'agrada més l'escriptura contemporània. M'ha recordat molt a l'estil Calders, i per això em quedo amb el que explica, i no tant com ho explica.

Puntuació: @@@

23 comentaris:

  1. De Pedrolo només he llegit el "Mecanoscrit del segon origen" i a l'Institut com lectura obligada, crec que és per això que no em va acabar d'agradar

    ResponElimina
  2. Concretament aquest no sé si l'he llegit però n'havia llegit un munt de la biblioteca. No recordo, però el que dius del llenguatge. Es clar que d'això fa 20 o 25 anys i segurament no es veia tant antic :). No sé que passaria si en llegis un ara

    ResponElimina
  3. Jo l'he rellegit just aquesta setmana passada perquè vaig veure un comentari teu a ca la Carme on deies que te l'havies comprat i volia tenir-lo ben fresc quan el comentessis (si em descuido no hi sóc a temps ;-D).

    No t'haig de dir que en penso de Pedrolo perquè ja ho saps, és un dels meus autors preferits de sempre. M'agrada molt el seu estil i em meravella la seva capacitat de tocar tots els gèneres literaris. Un escriptor capaç de fer ciència-ficció, novel·la negra, contes, teatre i encara més, fins i tot novel·la eròtica i fer-ho, pel meu gust, molt bé es mereixeria molt més reconeixement aquí (i també a tot el món) del que ha tingut. Però aquest és un altre tema, i potser no toca parlar-ne ara.

    El que si toca és és parlar de "Joc brut" i pel que fa a aquesta novel·la he de dir que coincideixo força amb la teva ressenya. M'ha tornat a agradar molt i he tornat a trobar aquesta mestria de l'autor que tu també reconeixes, m'ha enganxat la història que es fa molt interessant i que es llegeix ben ràpidament. Dit això, no tinc cap problema en reconèixer que tens raó quan dius que es nota molt que va ser escrita ja fa mig segle. Entenc doncs que, acostumat a un estil d'escriure més contemporani, no t'acabi de fer el pes (i, a més, tres @ tampoc està tan malament).

    Per cert, aquest no és l'únic Pedrolo que porto llegit enguany. Resulta que aquest 2015 fa just 25 anys de la seva mort i he decidit que en llegiré almenys un cada mes. I la majoria no seran relectures sinó que aniré traient de la biblioteca els que encara no he llegit mai (que de fet. són la majoria donada la gran producció de Pedrolo). No t'ho dic perquè m'imitis, que per fer aquestes coses s'ha de tenir un punt de "frikisme" que, en el tema Pedrolo almenys, tu no tens. En tinc prou amb que li donis una altra oportunitat si algun dia te'n torna a caure un a les mans. Potser un de ciència-ficció, a mi em va agradar molt el recull de contes "Trajecte final", per exemple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trajecte final va ser el primer que vaig llegir de Pedrolo. Va ser a 2on de BUP , una lectura obligatoria, i em va agradar molt. Sóc de oblidar facilment els llibres que llegeixo i les pelis o sèries que veig, normalment només em queda un lleu record de la trama i si em va agradar o no. " El regresiu" diria que es dia de trajecte final el recordo amb molta claretat. Potser va ser el primer relat de ciència ficció que vaig llegir.

      Elimina
    2. Ehh, jo diria que també vaig llegir Trajecte final, crec que em va agradar. Deu estar per casa dels meus pares... potser que el recuperi!

      Elimina
  4. No t'haig de dir el que en penso de Pedrolo, perquè ja ho saps, és un dels meus autors preferits de sempre...

    Bé, ja que en Mc, m'ha escrit el comentari magistralment, molt millor del que jo l'escriuria, no em queda més remei que donar-li les gràcies efusivament... I estalviar-me la resta.

    Moltes gràcies Mc, per explicar tan bé el que jo volia dir... M'encanta trobar frikis pedrolians com jo mateixa i decididament m'afegeixo a la recomanació de "Trajecte final".

    Jo com que no sóc massa de novel·la negra, mai no recordo "Joc brut" com un llibre de referència per a mi. Tot i això em va agradar. M'afegiria a les @@@

    Jo he rellegit molts Pedrolos, però les 11 novel·les de la sèria Temps Obert, totes independents em van agradar molt. "Successimultani" també és una de les meves preferides i els 4 volums anomenats "Apòcrifs".

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res. Si no ens donem suport entre frikis, no vindran a fer-ho els que no ho són, no?. :-DD

      Jo no he llegit tants llibres de Pedrolo com tu. Per exemple d'aquests de la sèrie Temps Obert només he llegit "Des d'uns ulls de dona" i, malgrat aquesta marató pedroliana que m'he proposat fer enguany, de moment els altres continuaran pendents perquè a la biblioteca no en tenen cap. Però això no vol dir que no caiguin, un dia o altre.

      Elimina
  5. Havent llegit només el famós Mecanoscrit, sempre em va caure malament Pedrolo, perquè semblava escriure molt i sobre tots els temes i gèneres, com si no tingués criteri ni aturador. Prometo donar-li una oportunitat enguany, perquè no crec que es mereixi els meus prejudicis.

    ResponElimina
  6. Precisament el vaig rellegir fa poc i és veritat que ha envellit malament: el llenguatge sona encarcarat. Però si mires més enllà d'això, la història segueix sent molt potent i està ben portada. Té més mèrit pensant en el context del moment, on això no es feia, clar. Crec que encara val la pena llegir-la, i no només per l'interès històric.

    ResponElimina
  7. uauu fa massa anys que me la vaig llegir i em va realment impactar , m'has fet venir a la memòria reminiscències de la lectura , ho has explicat molt bé , en Pedrolo va ser agosarat i va tocar gairebé totes les tecles literàries

    ResponElimina
  8. Em sembla molt que només el llegit el Mecanoscrit, que em va agradar molt, i Trajecte final, o sigui que friki-pedroliana no seria, i em fa certa mandra això que dius del llenguatge, però bé, aquest o algun altre Pedrolo ha de caure algun dia...

    ResponElimina
  9. Ostres, acabo de trobar un llibre del Pedrolo (dels que encara estan en ordre alfabètic) que es diu "Sòlids en suspensió", no en tenia ni idea...!

    ResponElimina
  10. Aquest si que l'he llegit, però fa tant de temps que potser feria bé de recuperar-l'ho.

    ResponElimina
  11. Jo també n'estic llegint un ara mateix d'en Pedrolo, "Trajecte Final", però és un llibre de relats vaig alternant-lo amb altres llibres.

    ResponElimina
  12. Ara veig que tens el dels Bosch als objectius... jo també el tinc a casa esperant ;D

    ResponElimina
  13. Hmmm 100 pàgines he llegit llibres amb capítols més llargs. Capítols que no eren d’en Dan Brown es clar.

    ResponElimina
  14. El vaig llegir fa uns anys recuperat de les lectures escolars dels fills, i és cert que ara queda una mica desfasat. Crec que Pedrolo era un visionari, tant de bo tinguéssim ara un Pedrolo actualitzat, seria impressionant.

    ResponElimina
  15. De Pedrolo ahir vaig comprar Elena de segona mà. D'aquest, tal i com em comfirmes, és bastant previsible, però sens dubte seria el següent que llegiria de l'autor. La història em crida molt l'atenció.
    Gràcies per la recomenació!

    ResponElimina
  16. Jo fa temps que el vaig llegir, i em va sorprendre. Pensava que seria molt típic, però la historia fa girs més inesperats dels que esperava.
    A mi em va fer el pes, m'agrada.

    plujadellibresdelabelly.blogspot.com

    ResponElimina
  17. Me'l vaig llegir quan era adolescent... em va atraure la portada! No em vaig penedir de llegir-lo.

    ResponElimina
  18. Crec que el vaig llegir d'adolescent, però no ho recordo. No sé si el tornaré a llegir, perquè per una part són només 100 pàgines, però per l'altre que el llenguatge es noti arcaic i sigui fàcil d'anticipar no el fa llaminer. Fa pocs mesos vaig intentar rellegir Les claus de vidre de Jaume Fuster, i el vaig deixar perquè em va passar una mica el mateix.

    ResponElimina
  19. Caram tu, quin munt de comentaris, feia molt temps que no en rebia tants en una ressenya, ja es nota que Pedrolo és un autor molt estimat i llegit de la nostra terra. De moment les meves experiències amb ell es limiten a dues lectures, però amb les vostres recomanacions segur que en caurà alguna més. Gràcies per fer-les i per tots aquests comentaris!

    Bruixeta, tots devem haver llegit el Mecanoscrit a l’escola, però ja sigui per l’obligatorietat o perquè fa molt temps que el vam llegir, no ens queda massa bon record. Jo fa pocs anys el vaig rellegir i no em va fer massa el pes tampoc. Per això em vaig decidir a donar-li una nova oportunitat que ha arribat amb aquest ‘Joc brut’.

    Mireia, tens molt fàcil comprovar-ho, ja saps què toca! Segur que fa 25 anys no semblava tan antic i es llegia de manera molt més fluïda. Però ja en aquella època a mi el Mecanoscrit no em va impressionar massa!

    McAbeu, fas una mica de por i tot! Espies els meus comentaris per llegir els mateixos llibres que jo i poder-los comentar ben frescos. Això sí que és documentar-se per comentar! En realitat m’encanta que facis aquestes coses, jo no podria pas.
    A diferència de tu, sóc molt novell amb Pedrolo. Només n’he llegit dos, el Mecanoscrit i aquest, però prometo llegir-ne algun altre, qui sap si m’hi acabaré aficionant. I no perquè m’ho diguis tu, que també, sinó perquè s’ho ha guanyat. Val a dir que aquest m’ha convençut més que l’altre, per tant la tendència és clarament ascendent! Si una cosa no es pot negar és que l’autor té ofici, i que jo no em sàpiga adaptar a la manera d’escriure d’abans no vol dir que el llibre tingui menys valor. La puntuació, que com dius tampoc està tan malament, acaba responent a criteris poc palpables, a una sensació global en la que depenent dels casos hi poden jugar un paper importan criteris ben diversos. Potser aquí la història no sembla original perquè ja se n’han escrit moltes, però no vol dir que no tingui en compte que fa 50 anys no devia ser gens trivial. També l’estil devia ser atrevit, però com tot el que s’avança al seu temps, arriba un moment que caduca, perquè el seu temps ja va passar fa molt.
    Em sorprens amb aquest propòsit de llegir un Pedrolo cada mes d’aquest 25è aniversari de la mort! Ets un crack. No m’afegiré al repte, però sí que et vull expressar la meva admiració. No és que em manqui frikisme precisament, però amb Pedrolo no he arribat a aquest punt encara. Qui sap, potser pel 30è aniversari? T’agafo la recomanació, perquè a més no ets l’únic que menciona ‘Trajecte final’, així que aquest té molts números de ser el meu proper Pedrolo. Hauré de visitar alguna Re-Read, d’on va sortir el ‘Joc brut’, segur que tard o d’hora l’acabaré trobant.

    Carme, en dues ocasions et vaig dir que tenia un Pedrolo pendent i em vas fer dir quin era. Ja veus que en Mac va estar al cas i l’ha llegit per tenir-lo fresc quan jo l’acabés i ressenyés. Ja veus que he complert, i com que n’he quedat prou content, crec que repetiré. I si tant ell com tu insistiu amb ‘Trajecte final’, em sembla que no cal pensar-hi massa més. El buscaré, i quan ja l’hagi llegit, ja me’n direu algun altre per continuar. Ah, que coincidim en arroves per a ‘Joc brut’ també és cosa bona. Encara que no seria ben bé la mena de novel•la negra que m’agrada a mi, però una mica criminal sí. Com et deia, m’esperaré a llegir ‘Trajecte final’ per escoltar altres recomanacions.

    Allau, em trobava en una situació similar a la teva, sense arribar a dir que em queia malament. Senzillament és que havia llegit i rellegit el Mecanoscrit ja de gran, i em semblava un llibre sobrevalorat. Però mai és tard per donar una segona oportunitat a un autor, i precisament Pedrolo no és dels que m’hagués tancat en banda, així que el moment ha arribat i crec que m’he congraciat amb l’autor. Almenys s’ha guanyat que li doni alguna altra oportunitat. A veure si el segon intent et convenç com a mi, i a mi el tercer encara més.

    ResponElimina
  20. Salvador, coincideixo molt amb el que dius, bàsicament perquè tu coincideixes amb mi! El llibre sembla antic i el llenguatge emprat ho corrobora, però val la pena llegir-lo. La història és bona. Comentava jo que avui en dia potser no és original i sorprenent, però que si la posem en el context en que es va escriure, penso que ho devia ser i molt. Per això, tot i que em costa posar-me mentalment en altres èpoques (passades), crec que és jun bon llibre, ho era llavors, i encara avui.

    Elfreelang, tothom ha llegit el Mecanoscrit, i crec que no deu ser ni de bon tros el seu millor llibre. Et recomano que facis com jo i en llegeixis algun altre. Si aquell ja et va agradar, segur que te’n faràs fan. Bé, jo només n’he llegit dos, tampoc no és que pugui parlar gaire. Ja anirem mirant els altres gèneres, a veure què tal.

    Gemma Sara, de moment anem empatats, però tu ja tens el següent a les pròpies mans, si has ensopegat amb ell per casa deu ser que ja toca llegir-lo. A mi el Mecanoscrit em semblava sobrevalorat, així que si a tu ja et va agradar molt, potser encara no, però potser sí que acabaràs sent una gran fan!

    maria, segurament se’t quedarà petit al costat de les obres de novel•la negra i intriga que llegeixes ara, però intenta-ho!

    Jomateixa, el que tu vas llegint és el que em recomanen per aquí, així que el buscaré i el llegiré en algun moment. I pel que fa a en Bosch, probablement l’acabaràs llegint abans que jo, ara estic amb un totxo i segur que alguns li passaran a davant...

    Pons, a molts llibres els sobren pàgines. Si aquest diu el que ha de dir en només 100, per què allargar-lo més? No sembla que Pedrolo sigui massa amant de posar palla als llibres.

    Botika, et semblarà bonic robar-los els llibres als teus fills! Doncs és clar, només faltaria! Les lectures obligatòries ens solen generar més rebuig que altres coses, però sempre n’hi ha algun aprofitable. La idea que planteges és interessant, vols dir que no tenim Pedrolos actualitzats? Segur que n’hi ha, però potser no n’hi ha cap que destaqui. I potser els que destaquen és perquè tenen un estil propi. Segurament el mèrit que té Pedrolo és haver estat pioner, obrir camí a tants i tants escriptors. Això és sempre un valor afegit.

    Jan, és una bona història, sobretot si tenim en compte que va ser escrita fa 50 anys. Podríem dir que està molt desactualitzada, i que ara pot ser previsible, però en el seu moment devia ser innovadora i sorprenent. A veure què et sembla a tu la teva darrera adquisició.

    Belly Bolet, a mi també em va agradar, i no penso que sigui una història simple, al contrari. Només que a dia d’avui s’han fet tantes obres de l’estil que ja no sorrpèn tant com ho devia fer en el seu moment, quan va ser escrit fa 50 anys. Segur que llavors deixava a tothom bocabadat.

    Ignasi, lladre, ja veig que aquestes cames tan suggeridores van empènyer-te a llegir-lo. Jo tampoc me n’he penedit, al contrari, m’ha fet venir ganes d’explorar una mica més l’autor.

    Roselles, les relectures són traïdores, un llibre que ens ha deixat bon record pot ser que ens canviï totalment quan el rellegim, i la veritat és que prefereixo quedar-me amb aquella primera impressió que arriscar-me. Per això rarament rellegeixo, ja m’he emportat alguna que altra decepció. Però tu mateixa, si vols arriscar, si fa tant temps potser no el recordes gens i serà com si no l’haguessis llegit.

    ResponElimina