diumenge, 15 de març de 2015

Homes sense dones

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2015
Títol original, idioma, any: Onna no inai otokotachi, japonès, 2014
Gènere: Relats
Traductors: Albert Nolla i Jordi Mas López
Número de pàgines: 269
Llegit en: Català

En aquest recull de relats llargs Murakami ens retrata set històries protagonitzades per set protagonistes que, per una raó o per una altra, han perdut la seva dona. Així tenim en Kafuku, un actor de segona que ha perdut la seva preciosa esposa per culpa d'un càncer, en Kitaru, un mal estudiant que no pot mantenir la relació que té amb la seva xicota de sempre quan ella va a la universitat, o en Kino, que deixa la feina i munta un bar després de saber que la seva dona s'allita amb un company seu. Set retrats independents que van des del més realista fins als confins més inquietants i surrealistes de l'univers Murakami. Alhora, ens mostra una reflexió profunda sobre la solitud, les relacions personals, els sentiments i els motius de les persones per fer les coses que fan. En una societat de vegades retrògrada i masclista com la japonesa, els homes sense dones no són res. Tenen un buit que no pot omplir-se, de vegades, ni amb una altra dona.

És difícil explicar de què va aquest llibre posat que el fil que uneix les set històries és tènue i només les relaciona que els homes són protagonistes, però potser encara ho són més les dones que els falten. També sóc conscient que llegint l'argument no sembla res de l'altre món, però puc assegurar que es tracta d'un llibre brillant. Normalment en un recull de relats en trobo de fluixos i un parell destaquen. En aquest cas, tots són molt bons, i alguns són espectaculars. D'una cinquantena de pàgines cadascun, tret dels dos últims, que són més curts, l'estil descriptiu i estàtic de Murakami transpira pels quatre costats. També els seus finals abruptes. No falten fets inexplicables (i inexplicats), però s'hi afegeix un puntet d'humor i de trapelleria, gens acostumada en l'autor, que arrodoneix encara més unes idees molt inspirades. Tot i que els personatges són un pèl esperpèntics, com no, no és difícil trobar-se retratat en alguna de les històries.

Que sóc fan de Murakami no és cap secret, però aquest cop he de dir que m'ha sorprès i agradat encara més que habitualment, fins el punt de dir que és dels millors llibres que he llegit en força temps. Per ser que és una lectura a la que li has de dedicar temps per anar paint, el vaig llegir rapidíssim. Ara ja fa uns dies que el vaig acabar i he esperat a veure si se'm passava, però no, segueixo pensant que és brillant, brutal. Tots els relats tenen alguna cosa, però destacaré 'Kino' i 'Samsa enamorat', increïbles. Recomanable 100% per aquella gent a qui agradi l'autor, què feu que encara no l'esteu llegint?? Espavileu. Però tot i que a mi m'ha entusiasmat, als que no us agrada l'autor ni ho intenteu, no digueu 'a veure si amb aquest...'. No, heu sentit? No us agradarà i punt. No el poseu a la llista, no us gasteu diners. A mi em va meravellar, però és Murakami en estat pur. No se'n parli més.

Puntuació: @@@@@

26 comentaris:

  1. Avui estan tancades les botigues... Llastima!

    Però demà me'l compro...

    Ja em cau la baba... Només de llegir-te. La meva amiga caminadora dels matins em va preguntar la setmana passada si l'havia llegit... i ja trigo.

    ResponElimina
  2. I jo que anava a donar-li una altra oportunitat. Però si dius que no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'agrada Murakami? hehehe... a mi tampoc.

      Elimina
    2. Ho vaig intentar amb "Kafka a la platja" i no va colar. Però com que veig que agrada tant a tothom em sento una bèstia rara.

      Elimina
    3. Mira, just el mateix amb el que ho vaig intentar jo... Un desastre.
      No et sentis cap bèstia rara. Som més dels que sembla. Alguns callen per por, perquè queda mol mega-guai dir que t'agrada Murakami, però com jo passo d'aquestes coses, doncs dic clarament que no m'agrada.

      Per cert, amb Kafka a la platja ja l'havia deixat quan em vaig dir... "va, dona, no et rendeixis, torna-ho a provar" i el vaig tornar a agafar, vaig llegir una mica més i... res. Així que el vaig deixar dues vegades :-DD

      Elimina
    4. Ai, m'he menjat la "t" de molt, a la tercera línia :-P

      Elimina
    5. Ostres....què dures que sou! Doncs a mi quan algú em demana que els recomani un llibre de Murakami sempre els recomano el de Kafka a la platja. L'he regalat a tres persones (ara que ho penso cap de les tres m'ha fet cap comentari sobre el llibre ^^). Jo vaig començar amb el Tòquio blues i em vaig anar engrescant. Me'ls he llegit tots excepte un parell i aquest d'aquí. No m'ha agradat tot. Uns m'han entrat molt bé, com el del noi de color, però quan els he acabat he dit: i? Altres m'han costat aguantar-los com el del despietat món (no recordo bé el títol) però quan vaig passar la meitat del llibre no volia que s'acabés i em feia ràbia pensar que cada dia em quedaria menys llibre per llegir. En canvi, 1Q84 o el de Kafka els trobo molt assequibles de principi a final. Però entenc que amb Murakami s'és d'extrems: té un estil molt particular i aquesta barreja de móns paral.lels on es barreja fantasia, realitat i somnis és molt, molt peculiar. De totes maneres no cal ser esnob o friki perquè t'agradi, ni deixar de ser-ho perquè no t'agradi. ;-)

      Elimina
    6. Genial... "ara que ho penso cap de les tres m'ha fet cap comentari sobre el llibre :-DDD

      Elimina
  3. Doncs jo, dec ser dels pocs que encara no ha llegit cap llibre seu.
    A veure si m'encisarà tant com a tu Xexu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc n'he llegit cap encara. De moment hi tinc reserves, però imagino que un dia o altre n'hauré de llegir algun per saber què tal és i si m'entusiasma com al Xexu o no.

      Elimina
  4. Crec que ja ho vaig dir, que no m'agrada gens Murakami, i t'agraeixo el consell, perquè el títol és molt suggerent i la puntuació no pot ser millor.

    ResponElimina
  5. No en tenia ni idea que havia sortit aquest llibre... jo també en sóc fan i pel que dius pinta molt bé... me'l demano ja!

    ResponElimina
  6. Samsa? Quina mania amb en Kafka aquest home... què poc original!

    ResponElimina
  7. Aquest el vaig veure fa poquet recomanat a TV3 i em va semblar que em podia agradar. Ja el tinc a la llista :)

    ResponElimina
  8. Jo amb Murakami vaig a un altre ritme però m'agrada prou per tenir-lo sovint present. Justament l'altre dia que a la prestatgeria de novetats de la biblioteca només vaig trobar un parell de llibres que em fessin el pes, se'm va acudir emportar-me un Murakami antic i ara tinc a casa "Tòquio Blues" esperant per ser llegit ben aviat.
    Segur que, si em dones prou temps, aquest del que ens parles tan bé, també caurà un dia o un altre. ;-)

    ResponElimina
  9. quan vaig llegir a casa la roselles que puntuaries un 5 de 5 vaig tenir ben clar que seria un Murakami, i... Bingo!
    PD: Ara que ho penso, els catalans hauriem de dir Quinto en comptes de Bingo, no?

    ResponElimina
  10. per mi segueix sent l'assignatura pendent. Encara no he llegit res d'ell, i no pas per que no em cridi l'atenció, però sempre hi ha una lectura que passa pel davant

    ResponElimina
  11. I als que l'autor els hi fa patxí-patxà, què? Ho intentem, o no?

    ResponElimina
  12. Ja sóc aquí, a veure si us puc respondre els comentaris que han quedat pendents. Moltes gràcies a tots i totes per fer-los.

    Carme, espero que a hores d'ara ja tinguis el llibre i no esperis massa a llegir-lo. Quina mala idea la meva de publicar la ressenya en diumenge! Tinc ganes de saber què t'ha semblat.

    Allau, una segona oportunitat és el màxim que li pots donar si 'Kafka a la platja' no et va agradar. Aquest tot just va ser el segon que vaig llegir jo, i em va agradar prou. Ja dic que és molt d'extrems, si el primer no et va agradar, probablement el segon intent tampoc, i llavors no cal perdre-hi més temps. Però no seré jo qui t'ho impedeixi.

    Jordi Policarp, llavors ets verge! No podem saber si en seràs fan o no, només tens una manera de descobrir-ho.

    Myself, si algun dia et decideixes, fes-ho amb la ment oberta, sense prejudicis previs. Ja sé que la reticència inicial pot fer que te'l miris amb mals ulls, però intenta partir de zero, i veuràs si t'agrada o no. No et diré que t'encantarà, tu mateixa ho descobriràs. Només sé que a mi m'agrada molt.

    Botika, la veritat és que m'ha encantat, però és que a mi l'autor m'agrada molt. Sospito que si no us ha entrat amb els primers intents, aquest tampoc no us dirà res, i per tant no val la pena perdre temps i diners per llegir-lo.

    Ignasi, ja em diràs què t'ha semblat, segur que l'acabaràs llegint tard o d'hora. A mi m'ha semblat especialment inspirat, a veure què hi dius tu.

    Assumpta, tots els escriptors tenen les seves referències, i Kafka deu ser-ne una de Murakami. Com el jazz. En Samsa que surt en el relat que dic és el mateix que el de la 'Metamorfosi', i m'ha encantat retrobar-lo de la mà del japonès. Sembla que te'n riguis de l'autor i de la gent a qui ens agrada l'autor, i aquí no sóc jo sol que l'adora. No tenia la Carme i en Mac per gent que els agrada aparentar, perquè queda súper bé dir que t'agrada Murakami. Diria que els agrada sincerament. I com ja vaig comentar a la resposta temporal que havia escrit, que m'hagi llegit 17 llibres d'ell i que quan en surt un de nou me'l compro el mateix dia em sembla que és qualsevol cosa menys 'postureo' cultureta.

    Jomateixa, m'agradarà veure't el dia que llegeixis un Murakami! Em sembla que t'acabaré posant deures, tu m'has fet llegir molts llibres, hauries de llegir i ressenyar algun Murakami, dona! Però pensa que corres perill, eh? Si no t'agrada, només perdràs uns dies. Però si t'agrada estàs perduda, tens molta feina per davant!

    McAbeu, com dirien en una pel•lícula: tinc tot el temps del món. Per quan llegeixis 'Homes sense dones', ja no recordaré que m'ha agradat tant, però espero que a tu t'agradi molt també. I sobre 'Tòkio Blues' què dir? És el seu llibre més famós, el primer que llegeix molta gent, entre els que m'hi incloc. Encara que també és l'únic que llegeix molta gent, però aquest no va ser el meu cas. Tinc pendent fer una relectura, segur que caurà aviat.

    Pons, bingo no és pas incorrecte, que jo sàpiga. I si dius quinto no t'entendrà ningú, perquè no faran la relació d'idees. També podries dir 'eureka', no? Sí que sóc previsible, oi? I no podria ser un Rothfuss, per exemple? És clar que el darrer el vaig deixar a caldo...

    Bruixeta, una altra verge. El dia que et decideixis sabrem si estàs feta per aquest autor o no. Si és que no, no passa res, t'estalviaràs un munt de lectures. Però si és que sí... tindràs un problema.

    Roselles, si fa patxí-patxà, és que no. Li has trobat coses bones, però no et convenç. El segon et convencerà menys. En canvi, si t'ha deixat una mica estranyat i amb sensació agredolça, però tens clar que ho tornaràs a provar, tens números per ser fan. Murakami, al principi, et crida, interiorment saps quan has de tornar-lo a llegir. Si no sents la crida, no t'hi esforcis.

    ResponElimina
  13. La CARME i en MAC són dues persones que he conegut al món dels blogs i que actualment puc anomenar "amigues" en el món real. De fet, són les úniques persones amb les que passa això... Per tant, no, no me'n ric d'ells... M'en ric d'en Murakami i faig broma amb aquesta admiració tan profunda que li teniu... i ja està. Res més enllà...

    I, de fet, pensant-ho bé... ja és mala sort que dos amics que tinc per aquí dins a tots dos els agradi tant Murakami... però bé, algun defecte havien de tenir, no? (Ser d'ERC no ho computaré com a defecte, tan sols com a falta d'encert hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que ja no em comptes entre els teus amics blogaires! No creus que si tenim una admiració tan profunda cap a algú deu ser que ens agrada molt? Que no crec que sigui admiració, senzillament és que llegim els seus llibres i ens agraden molt, ens atrapen per algun motiu que desconeixem. Penses que t'has de riure d'aquest autor que ens agrada tant? Potser per a tu és fer broma, però a mi em sembla que et rius de tots nosaltres. M'hi incloc, perquè jo sóc el tercer a qui també agrada molt Murakami, com a en Jordicine, l'Ignasi, i altres. Que ens riem nosaltres dels teus gustos? I em sembla que no m'equivoco si dic que no et prens gaire bé que et toquem certes coses. Sembla que et diverteixi, i immediatament et fas còmplice, d'algú que digui que no li agrada l'autor, posició perfectament respectable i que entenc molt bé. Però no cal fer-ne mofa. Vaja, penso jo. Com tants casos, es pot aplicar aquí allò de 'no facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu'.

      Elimina
  14. Necessitava llegir aquesta ressenya tan entusiasta! El tinc molt abandonat, el Murakami, com massa coses..., i no pot ser. Aquest sembla que és un bon títol per reprendre'l. I m'atreveixo a vaticinar (malgrat les nostres diferències austerianes insalvables) que en aquest cas coincidirem, ;)

    ResponElimina
  15. M'encanta Murakami! Just avui començo aquest nou llibre, i amb moltíssimes ganes, esperò que m'agradi an com tu dius.

    plujadellibresdelabelly.blogspot.com

    ResponElimina
  16. Ufff, no puc estar d'acord amb tu. L'acabo d'acabar i no és dels llibres de Murakami que més m'ha agradat...

    ResponElimina
  17. XeXu, he trigat a llegir-lo i no m'ho puc creure. Me'l vaig comprar ràpid i vaig acabar els 4 llibres que tenia començats a la vegada. I clar... he trigat... No volia barrejar-lo amb cap altre. Jo també li dono les @@@@@, m'ha agradat molt. M'emociona molt aquest home, com escriu i com sap transmetre coses.

    M'han agradat tots, però a mi, sentimental com sóc, m'han agradat especialment Un òrgan independent, Xahrazad, i l'últim Homes sense dones, m'ha semblat poesia pura (amb el meu criteri de la poesia, clar) o potser hauria de dir que va a les profunditats de l'ànima... en qualsevol cas he plorat i tot.

    Samsa, tot i la referència a la metamorfosi, a mi, mentre llegia, no em recordava Kafka, sinó que em recordava Pedrolo. No sé si sabria explicar molt bé perquè. La sensació de situació surrealista, potser...

    Ja veus... que sí, que seguim estant d'acord en aquest tema.

    Gràcies per l'empenteta...

    Ah! i m'he endarrerit, però ja l'he regalat i tot... La Carme fent proselitisme Murakamià amb un pobre innocent que no l'ha llegit mai encara.

    ResponElimina