diumenge, 22 de març de 2015

Herències col·laterals

Autor: Lluís Llort
Editorial, any: RBA La Magrana, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

Els diners no sempre fan la felicitat. L'adinerat advocat Ernest Claramunt va fer la que ell es pensava que era una jugada mestra: va acordar amb l'anciana Francesca Puigmajor, de 77 anys, que li pagaria una substanciosa pensió a canvi que en el moment de la seva defunció el seu fantàstic pis de l'Eixample passés a ser d'ell per herència. L'operació va ser molt celebrada a la família Claramunt, la senyora Puigmajor no podia durar massa, però el que no es podien esperar és que la vella sobreviuria, i de molt, l'Ernest, i que la seva dona i descendents se les veurien negres per pagar mensualment la pensió establerta. L'anciana no pensa perdonar ni una mensualitat, i els Claramunt no volen renunciar al pis. Potser ha arribat el moment de donar-li a la vella un cop de mà en allò que no sembla disposada a fer, però tot i que ja és a punt de fer els 105 anys, els demostrarà que és força dura de pelar.

El llibre comença com un autèntic thriller amb un estil molt negre que et fa estar pendent i preparat pel que sigui, i no decep. Però després l'argument es pausa i passa a ser tota una altra cosa, una història amb arrels llunyanes que ens ajudarà a entendre la situació actual, molt ben trenada i explicada, perquè realment en Llort narra molt bé, amb puntets d'humor i amb una gran capacitat de descriure els personatges i de captar l'atenció del lector. Tot i l'aparent canvi argumental, el llibre no decau i es manté la sensació d'estar llegint una bona història. El misteri inicial s'acabarà revelant com més aviat còmic que inquietant.

Alguna part del llibre, com la història de la senyora Puigmajor, se m'ha fet una mica llarga, però en general és una obra que es llegeix molt bé i a bon ritme, sense entrebancs gràcies a una escriptura planera i fluïda, però no pas simple. He passat una molt bona estona de lectura, però a l'hora de puntuar em debato entre la bona sensació general i alguns punts concrets que m'han semblat tractats una mica a la lleugera o amb hilaritat, i alguna qüestió temporal que m'ha grinyolat una mica. De totes maneres, és un bon llibre i un autor molt a tenir en compte, apunta a un dels descobriments de l'any.

Puntuació: @@@ i mitja   

10 comentaris:

  1. uys que sembla que ens hem posat d'acord! Demà penjaré la meva ressenya ;)

    ResponElimina
  2. M'agrada això de descobrir escriptors bons.
    I m'agraden els thrillers amb sentit de l'humor.
    Li faré un bon seguiment i potser el lligaré curt perquè no marxi de mare. ;-)

    ResponElimina
  3. M'alegro que hagis descobert el Llort. És un escriptor interessant. T'agradarà "Si quan et donen per mort...". I en té una pendent de publicació que és una canya, molt desfassada. Val la pena seguir-lo.

    ResponElimina
  4. Em recorda a cert avi suec que fuig per una finestra que tampoc sembla palmar-la mai

    ResponElimina
  5. A mi em va agradar molt, i ara l'acaba de llegir la meva filla gran. Ella també ha trobat una mica llarga la part de la vida de la Puigmajor, jo no ho vaig notar tant. Quan va acabar em va venir a buscar, "no em diguis?!" referint-se a la impressió que havia tingut en acabar el primer capítol i el que va resultar ser al final ;D
    Està bé llegir novel·les d'intriga diferents, últimament en surten tantes que moltes acaben assemblant-se massa i gairebé conviden a deixar de llegir-ne durant una temporada.
    Pons, res a veure amb l'avi.

    ResponElimina
  6. Jo també l'he llegida aquests dies i em va agradar força. Molt bon ritme i la història prou original per tenir-te enganxada al llibre. Com sempre, excel·lent ressenya, XeXu!

    ResponElimina
  7. Com l'amic Salvador Macip, jo també et recomano un altre llibre d'en Llort: "Si quan et donen per mort un dia tornes".
    Ara, "el meu preferit d'en Llort" és "La imperfecció de les bombolles", un llibre del tot recomanable.
    I bona ressenya, Xexu! Gràcies, com sempre...
    SU

    ResponElimina
  8. Carai, us heu posat d'acord amb la bruixeta? A mi va agradar-me força i em va fer riure

    ResponElimina
  9. No acabo d'entendre com és, però sembla que aquest llibre ha corregut com la pólvora entre blogaires. I no és que no valgui la pena, eh, al contrari, és molt bon llibre, però el boca-orella no sempre funciona tan bé. Millor per en Llort, que s'ho mereix.

    Bruixeta, ens hem posat d'acord a l'hora de penjar la ressenya, però aquest se'm va quedar penjat arran de l'aniversari del blog, feia temps que tenia la ressenya feta, però no la penjava perquè no estigués massa a prop d'altres. Ara li ha tocat el torn.

    Jordi Policarp, aquesta és una bona recomanació. Com que és un llibre força transversal, i hi posa una mica d'ironia i alguna dosi de mala llet, pot agradar a diferents públics. Ja diràs què tal si et decideixes.

    Salvador, descobert en Llort? Ho dius com si tu no fossis el culpable! Aquest el vas recomanar tu i me'l vaig apuntar, he trigat a llegir-lo, però corria per aquí. M'apunto també aquesta altra recomanació teva, i esperaré amb candeletes el nou que ha de sortir, si en saps alguna cosa ja diràs, però no crec que se'm passi. M'has fet descobrir un bon valor, i l'aniré seguint. Gràcies!

    Pons, encara que la Jomateixa et digui que no, alguna cosa hi ha. D'alguna manera, quan la vella explica la seva història, una mica recorda a les peripècies de l'avi, pels temes històrics, sense que s'acosti gens als embolics de l'Alan, és clar. Però si et dic la veritat, a mi em va fer pensar en l'Analfabeta, més que en l'Avi! Així que no vas desencaminat, penso. Però aquest no és un llibre d'humor.

    Jomateixa, moltes coses a comentar-te. Per començar, com li deia a en Pons, no és que tingui massa a veure, però a mi m'ha recordat a l'Analfabeta, que ve a ser dir que recorda a l'Avi, però no per la seva vellesa, sinó per la seva llarga història. Per cert, tindrem nou Jonasson per aquest Sant Jordi?
    Parlant de la història, es fa un pel llarga la de la vella, perquè és amb diferència la més extensa del llibre, però això no vol dir que sigui avorrida, està molt ben escrita i enganxa, però d'intriga no té res. Si t'hi fixes, jo he qualificat el llibre com a narrativa, i és que d'intriga n'hi ha poca en general, tret del primer capítol. Ja saps que sóc maniàtic amb els gèneres, i que sovint no és tan fàcil posar l'etiqueta, però jo aquí hi veig una història de narrativa una mica negra, però res més. És clar que és diferent a altres novel·les d'aquest gènere, i és que aquí no hi ha assassinats, investigació, ni res de res. On és la novel·la negra aquí?

    Kweilan, abans no coincidíem mai amb les lectures, però des que t'has passat a la novel·la negra que ja ens posem més d'acord! Celebro que t'hagi agradat, escriu bé aquest noi!

    SU, com que he quedat molt gratament sorprès amb aquest llibre i amb el seu capítol a 'La reina de diamants', us faré cas i buscaré les seves altres obres, i estaré pendent de les novetats. Ha nascut una nova estrella a la meva biblioteca personal!

    Loreto, ja li explico a ella, he publicat la ressenya unes setmanes més tard de llegir-lo perquè pel mig vaig tenir la moguda de l'aniversari i algunes ressenyes que volia passar davant. Està bé el llibre, i té puntets que fan somriure per sota el nas, més que riure.

    ResponElimina
  10. Gràcies per la confiança, Xexu!
    Abraçada lectora,
    SU

    ResponElimina