dissabte, 14 de febrer de 2015

Sueño

Autors: Haruki Murakami i Kat Menschik
Editorial, any: Libros del zorro rojo, 2013
Títol original, idioma, any: Nemuri, japonès, 1990
Gènere: Narrativa
Traductora: Lourdes Porta
Número de pàgines: 80
Llegit en: Espanyol

La nostra protagonista fa molts dies que no dorm. Ja li va passar fa molt temps, quan estudiava a la facultat. Però ara és diferent. No pot dormir i li ha agafat una fal·lera molt gran per llegir, i també per fer la seva, està canviant. Abans tenia una vida fàcil, un marit perfecte i un fill preciós. Ara s'adona que només vivia per inèrcia, que res de la seva vida anterior tenia sentit. Ningú s'adona del seu canvi i ella segueix fent veure que és l'esposa modèlica i la mare sol·lícita. Però quan es queda sola es lliura al cultiu d'ella mateixa, que és el que l'omple. I se sent bé, molt bé. Ja no necessita ningú, i sobretot, no necessita dormir, no té aquests lligams que aturen l'altra gent. És ella i el món, en constant evolució. A ella no la poden aturar.

Es tracta d'un conte de Murakami amb les il·lustracions inquietants de la Kat Menschik, el segon que llegeixo d'aquest format. La història és molt més murakamiana que a 'La biblioteca secreta', que era un conte infantil de terror. Intriga al principi quan vols saber què li passa a la protagonista i per què no dorm, però després es torna una mica repetitiu. Tot el llibre és un viatge cap a l'interior de la noia, un viatge que la porta a descobrir moltes coses d'ella i dels altres. La descripció de personatges i de la situació és molt característica de l'autor, però em costa llegir-lo en espanyol, m'he acostumat a fer-ho en català. El final és molt abrupte i podríem dir que et deixa amb un pam de mas, tot i que en pots fer interpretacions.

Només començar ja em va semblar que m'agradaria més que l'altre, però penso que es va diluint una mica. Comprendre la protagonista no és fàcil, i no he estat capaç d'empatitzar gaire amb ella. He de dir que les il·lustracions no m'agraden especialment, però s'adiuen a la història, fosca i estrafolària. He de tornar a dir que si l'autor no fos Murakami, aquest llibre no hauria caigut a les meves mans, però el vaig anar a buscar. No sé si n'hi haurà més d'aquests, però prefereixo clarament les històries llargues de l'autor.

Puntuació: @@  

5 comentaris:

  1. Ho tindré en compte... a mi m'agraden també més les seves novel·les llargues però he de reconèixer que les curtes que surten a "El salze cec i la dona adormida" m'agraden força. Quina decepció aquest "Sueño", no?

    ResponElimina
  2. Ara també n'hi ha una de novel.la negra que combina la lectura amb il.lustracions. No sé a quin públic pot anar destinat perquè tot hi que els seus llibres m'agraden m'ho pensaria dues vegades comprar-me l'il.lustrat. Veig que el teu ha tingut tant èxit com el primer.^-^

    ResponElimina
  3. Vaig veure alguna il·lustració de mostra no sé on i no em va agradar gaire, tampoc. Si les il·lustracions no m'agraden fan més nosa que servei... però el tema que dius de la dona que vol llegir i fer la seva, m'agrada molt... algun dia caurà!

    ResponElimina
  4. Vaig veure'l recomanat a TV3 i vaig fullejar-lo en una llibreria per veure'n una mica les il·lustracions, però no m'hi vaig atrevir. Amb les @ que li dones, el deixaré passar.

    ResponElimina
  5. Amants i no amants de Murakami, ja sabeu que aquests contes estranys els llegeixo perquè és ell. No és que sigui dolent, però és un format tan petit que no dóna per més. Vull tenir tota la seva biblioteca, per això els llegeixo. Però ja tinc ganes que surti un llibre llarg dels seus. No haurem d'esperar gaire, crec que serà al març! Moltes gràcies per comentar.

    Ignasi, decepció no, senzillament que no dóna per més. 'El salze cec...' és un recull de relats llarguets, aquest podria ser un d'ells, però llegir-lo separat, amb il·lustracions, i com una obra a part fa que es quedi curt i que no passi d'aquí. Hauria d'estar integrat en una obra més gran i esperar que el conjunt fos bo. Els relats de Murakami, que també es poden llegir a 'Després del terratrèmol', no estan malament, però segueixo preferint les novel·les.

    maria, com sempre, no sé quina mania tens de no dir els noms dels autors, llibres o pel·lícules. Si t'agrada l'autor no sé per què hauria de ser diferent que li hagin il·lustrat un llibre. Potser aquest no és el que m'ha agradat més de Murakami, però no he dubtat a llegir-lo.

    Carme, tu ho has dit, i hi estic d'acord, les il·lustracions fan més nosa que servei. Puc comparar-lo precisament amb l'anterior llibre, 'Charlie i la fàbrica de xocolata', en que les il·lustracions d'en Quentin Blake són una delícia i acompanyen perfectament el text. Deixant de banda això, la temàtica no està malament, una mica repetitiu, però és un text interessant de llegir, probablement t'agradarà!

    Jomateixa, per algú a qui Murakami costa una mica, potser no és mala opció per introduir-te en les seves històries inexplicables i una mica estrafolàries. Deixant de banda les il·lustracions, que no crec que aportin res, la història és força murakamiana. No te'l recomanaré per davant d'altres, però potser sí que és una bona pedra de toc.

    ResponElimina