dimecres, 4 de febrer de 2015

Charlie and the chocolate factory

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2014 (original de 1964)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 180
Llegit en: Anglès

La família d'en Charlie passa penúries. Viuen en una caseta de fusta i només el pare treballa. Amb el seu sou de la fàbrica de pasta de dents ha de mantenir la seva dona i fill i els quatre avis, que no s'aixequen mai del llit de grans que són. L'hivern és dur en aquestes circumstàncies. En Charlie és un noiet aplicat i molt assenyat i no es queixa mai de la sopa de col que mengen dia sí i dia també. Però es deleix per la xocolata, i especialment la de la marca Wonka. Cada any pel seu aniversari la família fa un gran esforç per regalar-li una tauleta de xocolata i aquest és el moment més esperat de l'any. I aquest cop encara serà més esperat ja que el propietari de la gran i misteriosa fàbrica Wonka ha amagat 5 bitllets daurats en els seus productes i aquells que els trobin tindran dret a una visita guiada per ell mateix a la fàbrica, cosa que no ha fet mai ningú. Res no faria més il·lusió a en Charlie que poder-hi anar, però les possibilitats són realment escasses... 

Tim Burton va portar aquesta història al cinema l'any 2005 i val a dir que ho va fer de forma força fidedigna. Després de llegir el llibre veus que els personatges de la pel·lícula estan molt ben caracteritzats. I si Burton és un mestre recreant escenaris màgics, Roald Dahl és un mestre de la literatura infantil, un mestre en majúscules. El problema és llegir-lo de més gran i haver vist la pel·li, ja saps per on van els trets, però el llibre enamora pels quatre costats. Willy Wonka t'encomana la seva bogeria, els  Oompa-Loompes hi posen la crítica i les lliçons amb les seves cançons, i en Charlie i el seu avi te'ls menjaries. El públic al que va destinat anirà de sorpresa en sorpresa a mesura que passa les pàgines. Els capítols són curts i la lectura és àgil i absorbent. La història és completament màgica.

Pagaria diners per haver descobert Roald Dahl quan tenia 10 anys. Sortosament, d'alguna manera o altra em vaig enganxar a la lectura, però d'haver-lo descobert, ja hauria quedat atrapat. De totes maneres, també en gaudeixo ara llegint-lo en anglès, és un nivell molt assequible, practico una mica i he de reconèixer que les històries m'encanten. Aquest és el que més m'ha agradat dels tres que he llegit i el trobo molt recomanable per totes les edats, sense oblidar que és un llibre infantil. Però com m'agrada dir, Dahl no pren el pèl a la canalla, es tracta de literatura d'alta volada per nens i nenes, que també es mereixen llegir coses bones. Ja vindran els llibres de crims i de misteris, però una pausa d'aquest tipus és una autèntica delícia.

Puntuació: @@@@ i mitja

9 comentaris:

  1. Dahl és un dels meus escriptors preferits. Sempre en tinc un o altre per llegir amb els meus alumnes. El meu preferit és Matilda, tot i que el més divertit i enginyos per mi és El Gran Amic Gegant. I si vols acabar d'estripar, La meravellosa medecina d'en Jordi. M'encanta el seu humor, a voltes força àcid i sense manies. I als nens també, com tu dius els tracta honestament, sense prendre'ls el pèl.
    Ara m'acaben de regalar un conte per a adults que es diu "La cata" i pinta molt bé. Quan l'hagi llegit ja te'n diré alguna cosa.
    Llàstima que el meu anglès inexistent -sóc de la generació del francès- no em permeti llegir-ho en versió original. Els jocs de paraules deuen ser una passada.
    Charlie i la fàbrica de xocolata l'he vist en la versió de Tim Burton (genial) però no l'he llegit encara. El tinc pendent. Gràcies, Xexu, pel comentari.

    ResponElimina
  2. No n'he llegit cap d'ell, però sé que la pel·lícula em va cridar molt l'atenció. Aquest me l'apunto per una propera lectura. Si la pel·lícula va valer la pena el llibre encara ho ha de sé més. I per la nota que li dones no vaig mal encaminada.^-^

    ResponElimina
  3. A casa l'hereu se l'ha llegit dos cops, hem vist les dues pel·lis un munt de vegades i l'escoltem amb audiobook al cotxe. Estic del Charile fins al monyo! :) Un gran llibre, això sí.

    ResponElimina
  4. Jo no he vist la peli d'en Burton, però si que vaig veure la del 1971 i no està pas malament.

    D'en Roald Dahl vaig llegir al institut Matilda, que en tinc bon record, però especialment tinc bon record de La meravellosa medecina d'en jordi; i aquest si que es totalment per canalla.

    ResponElimina
  5. A casa el vam llegir a mitges, quan les nenes eren més petites, va ser fantàstic. Després els vaig regalar la peli per Nadal i també l'hem vist uns quants cops.
    Tinc una altra recomanació teva d'aquest autor a casa esperant torn ;D

    ResponElimina
  6. Ja m'hauria agradat a mi també descobrir-ho quan era cria, ja he fet tard, no és el tipus de lectura que escolliria ara mateix. Però mai se sap...

    ResponElimina
  7. Vaig comprar el llibre en una versió amb dibuixos d'aquests que s'aixequen en 3D quan passes la pàgina (tenen un nom xò no me'l se) x regalar-li a la filla d'uns amics que no li agrada llegir. Xò al final no li vaig regalar, vaig optar x Los cinco. Crec que vaig fallar.
    Ara me'l quedo jo. Esperant que algun dia vinguin nens a casa per poder-los explicar. M'encanta aquesta història.

    ResponElimina
  8. El torno a publicar un cop corregida una falta que he trobat.
    Estic molt d'acord amb tu, que de tant en tant em de fer una pausa a les lectures tradicionals que llegim i canviar totalment de registre. És com si ventiléssim una habitació en la que ens trobem a gust, obrint les finestres de bat a bat per ventilar l'aire que respirem.

    ResponElimina
  9. Ja veig que Dahl té molta claca, i no és per menys, jo també admiro la seva manera de comunicar, és tot un mestre i el seguiré llegint. Ja dic, llàstima haver-lo conegut de tan gran, però per la bona literatura mai no és tard! Gràcies a tots pels comentaris.

    August, trobo genial que es doni a llegir als alumnes, si hi ha una manera bona de fomentar la lectura entre els joves és donar-los bona literatura per a totes les edats. Matilda és el primer que vaig llegir, de casualitat, un rampell d'aquells que et fa estirar el braç i agafar el llibre de l'estanteria de la llibreria, i mira, de moment ja en van tres. Ja vaig llegir la teva ressenya de 'La Cata', i veig que manté el nivell, però de moment seguiré amb contes per nens, que també és la manera de llegir una mica en anglès, que a mi sí que me'n van ensenyar i no em puc permetre perdre'l. Aquest te'l recomano molt i molt, si ets amant de l'autor penso que t'encantarà. El problema és conèixer la història abans, però tot i així fa bo de llegir.

    maria, sempre que tinguis en compte que és literatura per nens, si et deixes portar per la història pots passar una molt bona estona de lectura. Val la pena llegir aquests llibres, són fantàstics.

    Salvador, les sobredosis mai són bones, però si a l'Hereu li agrada tant (altrament no te l'afusellaria tan sovint), és per alguna cosa. És un xaval amb criteri, ja es veu. I jo... llegeixo els llibres del pare i comparteixo gust lector amb el fill, què més es pot demanar?

    Pons, m'estàs dient que el Gran Pons no ha vist la versió Burton? Ui ui, avui ets mini-Pons, eh? Ja tardes en mirar-la. Veig que ets el segon que recomana 'La meravellosa medicina d'en Jordi', prenc nota.

    Jomateixa, les teves nenes (no tan nenes ja), ho tenien tot per convertir-se en les grans lectores que són, la genètica fa molt! Però si a sobre els vas donar Dahl a llegir ja jugaves a cavall guanyador, ja veig que no volies sorpreses, hahaha!

    Botika, per la bona literatura mai és tard, trobo. Ja sé que tira com una mica enrere això de posar-nos a llegir literatura infantil, però a mi m'ha sorprès molt gratament.

    rits, suposo que hi ha casos perduts, però regalar llibres dels Cinc o de Dahl hauria de funcionar. No et rendeixis, la propera vegada prova-ho amb Dahl, val la pena. Si enganxes a la criatura, ja no ho deixarà mai.

    Jordi Policarp, ha estat tota una alenada d'aire fresc. Ara ja estic amb alguns autors habituals, però no abandonaré aquestes petites joies de tant en tant, serveixen per oxigenar una mica.

    ResponElimina