diumenge, 18 de gener de 2015

Queixalades de barracuda

Autora: Cristina Malagelada
Editorial, any: Bubok, 2014
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 260
Llegit en: Català

A les festes benèfiques de la fundació James hi assisteix la flor i nata de Nova York, importants empresaris que contribueixen amb els seus diners a ajudar els més desfavorits de la ciutat. Els motius pels quals donen diners s'escapen a l'Aimé, la nova i guapíssima cap de projectes de la fundació. Altruisme? Una manera de blanquejar efectiu? Tant se val, mentre donin. Però entre gent tan poderosa i adinerada sempre hi ha qui juga brut rere una aparença de bons samaritans. Els socis d'una important corporació tenen costums una mica escabrosos i les seves empreses tenen pràctiques poc legals. Tot es complica quan un dels socis deixa una altíssima quantitat de diners a la fundació com a herència, que rebran en el moment que ell mori. Poc després apareix mort: suïcidi. Als seus companys, com és normal, no els farà gens de gràcia perdre aquesta quantitat de diners...

L'autora d'aquest llibre es va posar en contacte amb mi per si el volia llegir i ressenyar, i la veritat és que n'he quedat gratament sorprès. Es tracta d'una bona història amb alguns punts esfereïdors que posen els pèls de punta. L'escriptura és planera i àgil, es llegeix a molta velocitat. Falla una mica l'edició de Bubok, però és còmode poder-lo llegir en paper. Els escenaris de Nova York són coneguts per l'autora i fan més creïble aquesta trama de mala praxis en els negocis i gent despietada. No té ni gota de palla, això també ajuda a la lectura, però m'ha semblat que tot passa massa ràpid, gairebé no hi ha lloc pel misteri. El lector coneix la història, però els 'bons' no haurien de descobrir-la tan fàcilment.

Un dels problemes dels llibres auto-editats és que els falta revisió, i es nota. Un editor que s'hagués interessat per l'obra li hauria pogut retocar els defectes de correcció i formals i treure força suc a una bona història com aquesta. Queda la sensació que si l'original el signés James Patterson o Michael Connelly, i arreplegat per un bon editor, aquest podria ser un èxit de vendes. És diferent de la novel·la negra que es fa per aquí, més ianki, i és una bona opció per passar una bona estona de lectura. Li desitjo sort a la Cristina Malagelada i que no es rendeixi, que el talent el té.

Puntuació: @@@

6 comentaris:

  1. Per què serà que si porta un nom i cognoms estrangers no atrau tant com el que és d'aquí? Sempre m'ho he preguntat.
    L'argument és bo. Fa bona pinta. Si el trobo li dono una oportunitat.^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'he equivocat! Volia dir el contrari.
      Atrau més el nom estranger que el d'aquí. ^-^

      Elimina
  2. Ep! coincidim lectura!
    A mi també m'ha agradat força, està bé llegir un llibre escrit per una catalana, que tingui aquest regust de sèrie americana.
    Potser sí que es llegeix una mica massa ràpid, però això tampoc m'ha desagradat. Deures pel proper, allargar-ho una mica més ;D

    ResponElimina
  3. I a més l'autora és del nostre ram! Espero que acabi trobant l'editor que dius que li fa falta...

    ResponElimina
  4. Veurem si la Cristina Malagelada ens sorprendrà en un futur amb nous títols, i si tindrà més sort que aquesta vegada. Jo espero que sí, perquè té bona mà per explicar històries, veurem si passa la prova d'una nova lectura. Gràcies pels comentaris.

    maria, sí, si ve de fora sembla que és més fàcil entrar, però també pensa que això passa a tot el món, suposo. Hi ha molts escriptors que no coneixem que no arriben aquí perquè no els donen una oportunitat, ens estem perdent moltes coses. No el trobaràs el llibre si no el busques. Es pot comprar a Amazon en versió digital, o si no a Bubok, que te'l fan en paper. De moment, a les llibreries no hi serà.

    Jomateixa, ja sabia que coincidíem, el tenies penjat a la barra lateral! Justament, una autora d'aquí, amb regust ianki, gens malament. A mi ja m'agrada que passi ràpid, i aquest és l'objectiu, és un llibre per distreure. Però els fets cabdals s'han de fer valer més, cal posar-hi una mica de misteri i intriga. Segur que millorarà.

    Salvador, quan em va dir per mail que era bioquímica no m'hi vaig poder resistir, és clar! A veure si té sort, li podria donar una bona empenta.

    ResponElimina
  5. Nois moltes gràcies pels vostres comentaris, m'han fet tornar les ganes de reprendre l'escriptura del 3er llibre. Tindré en compte el que heu anat comentant, que n'he après molt!!

    ResponElimina