dissabte, 24 de gener de 2015

La reina de diamants

Autors: Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip, Marc Moreno
Editorial, any: Llibres del delicte, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 160
Llegit en: Català

Uns assaltadors albano-kosovars. La casa d'un mafiós rus. Una dona espectacular. Un botí dels que fan època. Un empresari de la nit endeutat fins les celles. Prostíbuls, drogues, alcohol, sexe i negocis bruts. Trets, morts i interessos foscos. I tot això, a Lloret de Mar. A vuit mans, aquesta història ambientada en terres catalanes, però amb tints de pel·lícula d'acció americana, ens mostra tot allò que intuïm que existeix però que preferim no saber. Un entramat de màfia i plans maquiavèl·lics de gent que no s'està per orgues, una bona quantitat de milions importa molt més que una vida humana, o les que siguin. I ja se sap que els diamants són els millors amics de les dones, però també dels mafiosos. Acció frenètica i una història amagada molt ben trenada, això és el que es pot trobar en aquest experiment de quatre escriptors emergents de la literatura catalana actual.

Tot i que es tracta d'una única història, cada escriptor ha escrit un capítol separat, cadascun des de la perspectiva d'un dels personatges que hi surten. La trama no perd coherència en cap moment, no queden caps per lligar, però sí que perd ritme. Els dos primers capítols són un espiral d'acció, personatges durs i situacions extremes, amb molta canya. El canvi sobtat en el tercer capítol, on comença a explicar-se la història subjacent, no s'arregla introduint infinitat de paraulotes, es nota massa. Tot i així, el conjunt és completament absorbent i ben construït. Quatre estils d'escriptura diferents que es complementen. Fàcil de llegir i intrigant, et manté ben atrapat fins el final.

Si he de triar, em quedo amb els dos primers capítols. Per sort, la història que sustenta el llibre està molt bé i té més d'un gir inesperat, però el canvi des de la meitat del llibre és massa brusc. Aquesta és la principal critica, i que es donen massa explicacions al final. Però a banda d'això, he de dir que moltes estones m'ha fet gaudir com un camell, m'ho he passat molt bé i es llegeix rapidíssim. El posarem a novel·la negra a falta d'una altra categoria, però és un llibre d'acció i agraeixo que no hi hagi un excés d'exaltació de la pàtria, on no quadra que passin aquestes coses, ni de participació dels inefables mossos literaris. Un llibre molt recomanable si us va la marxa i els personatges sense escrúpols. Els del llibre, no els autors!

Puntuació: @@@@

7 comentaris:

  1. La història es veu interessant, però ostres quants escriptors!!! No ho havia vist mai.
    4 @ no es guanyen fàcilment. Me l'apunto!

    ResponElimina
  2. Novel·la negra (o d'acció)i cada capítol d'un autor diferent, quin repte! M'agrada i me l'apunto, espero que aquest cop poguem coincidir en gustos ;)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies per les 4@! Era un repte que la història funcionés enfocant-la des de quatre angles diferents, però si dius que t'ha atrapat és que ha complert l'objectiu. Potser sí que hi ha pujades i baixades de tensió (a mi em tocava lligar tots els caps i no m'hi entrava gaire acció), però si el conjunt funciona ens donem per satisfets.

    ResponElimina
  4. El tinc al punt de mira des de fa temps... caurà, tard o d'hora però caura

    ResponElimina
  5. Estic d'acord amb tu que a la tercera part es nota molt el canvi d'estil.
    A mi el llibre em va agradar. Això de fer lligar quatre estils no deu resultar fàcil. O potser el més difícil de lligar no és els estils, sinó les decisions. Una manera original d'escriure un llibre, segur que ara s'hi apunten altres escriptors.

    ResponElimina
  6. Tot i no ser assidu als llibres del país m'han vingut ganes de provar-ho, es que és tan curtet!

    ResponElimina
  7. Una molt bona aposta pels que us agradi la literatura d'acció i de considerable qualitat, ja que tenim quatre autors que es defensen molt i molt bé. Una mica desigual en les seves meitats, però bones a la seva manera les dues. Veurem més experiments d'aquests? Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    maria, ja saps que no, que jo no les dono fàcilment, així que te les pots creure. Jo ho he passat bé llegint-lo, un llibre molt canyero!

    Botika, a veure si és veritat! És un llibre amb molta tralla, amb molts tios durs i sense escrúpols. A veure si et va la marxa.

    Salvador, l'objectiu està més que complert, la història lliga molt bé en el seu conjunt, i diria que a més això d'enfocar-ho en quatre personatges diferents és un valor afegit, li dóna un plus. El teu fragment és molt explicatiu, aclareixes la història i tot queda perfectament lligat, i fins el final esperes que passi alguna cosa més... i ho deixarem aquí, que el llegeixin! Però em sap greu dir-te que en el conjunt del llibre em quedo amb en Bennasar i en Llort, que bèsties els seus capítols! Bèsties en el bon sentit.

    Bruixeta, vinga dona, no et facis de pregar! Si et va l'acció i els tios (i les ties) durs et pot agradar. Són una mica malparlats i marranos, això sí que és veritat.

    Jomateixa, si has llegit el llibre era fàcil endevinar el punt en que tu vas mirar a la part superior de la pàgina per veure què passava, senyal que no he exagerat amb la meva valoració d'aquest canvi tan brusc. No puc saber si és difícil o no lligar una història així, tot i que té molts girs i no ho sembla pas, però val a dir que se n'han sortit molt bé. Penso que la diversitat d'estils està bé, t'ajuda a veure que cadascú té la seva pròpia manera d'escriure, i crec que es nota. Desconec si es van barallar gaire per definir l'argument, hahaha!

    Pons, en els dos primers capítols no et semblarà que és un llibre del país. Albano-kosovars i russos, tot perfecte. Després quan mencionen que passa a Lloret, i surten els catalanets no en fotis ni cas i continua. No sóc gaire amant de la novel·la negra ambientada aquí, però aquest s'espolsa les etiquetes. Prova-ho.

    ResponElimina