dimecres, 14 de gener de 2015

El vigilant

Autor: Peter Terrin
Editorial, any: Raig Verd, 2014
Títol original, idioma, any: De Bewaker, neerlandès, 2010
Gènere: Intriga
Traductora: Maria Rosich
Número de pàgines: 216
Llegit en: Català
Premis: Premi de Literatura de la Unió Europea

Alguna cosa ha passat, encara que ells no sàpiguen què és. Tots els residents han marxat, el luxós edifici resta ara buit. Però els dos vigilants de l'aparcament no pensen abandonar la seva posició, és la seva feina, i el perill pot arribar en qualsevol moment, han d'estar a l'aguait. En Harry hi insisteix, no poden baixar la guàrdia. A més, sap perfectament que només han marxat 39 dels 40 residents, els té comptats. Un encara és dalt, i mentre no arribi el relleu, ells dos no defalliran, l'han de protegir. En Michel hi està d'acord, naturalment. Si fan la feina bé és probable que els ascendeixin a l'elit, s'ho han guanyat a pols. A més, els van dir que arribaria un nou vigilant i no l'envien. Senyal que ells dos són prou per la feina encomanada per l'organització, han vist que no els cal reforç, cosa que els omple d'orgull. Però els dies passen, i les setmanes. A l'aparcament hi ha poques novetats i cap notícia...

Aquesta història ens és narrada amb la veu d'en Michel i s'anirà construint a partir de capítols molt curts que salten en el temps i de vegades en l'espai, en forma de records. Això passa sobretot a la primera part del llibre. A l'aparcament es genera un clima obsessiu i angoixant que no molesta als vigilants, és el seu regne. La descripció té un pes important en el text i la manera d'explicar l'acció és més aviat en retrospectiva. Està clar que està ben escrit, però la lectura és feixuga com l'ambient que es deu respirar a l'aparcament; pensant, carregada. És l'efecte de la narració i de l'escenari, no pas que el que s'explica sigui avorrit o pesat. 

He de dir que m'ha costat una mica precisament per aquesta sensació opressiva, però atrapa per l'espiral paranoic que es pot desenvolupar en una situació així. Moltes preguntes sense resposta, i a la part final un canvi d'escenari que m'ha fet perdre una mica, no estic segur d'haver-lo entès del tot. És una bona lectura, reposada, però inquietant. També té fases, algunes estones no trobava que tingués massa interès, però les ganes de saber què passa te les fan superar. Si al final hi ha respostes o no ja és una altra història.

Puntuació: @@@ 
Lectura recomanada per l'Aniol Rafel de l'editorial Periscopi.

5 comentaris:

  1. Aquest llibre el vaig veure en una llibreria aquestes festes de Nadal, em va semblar interessant, però vaig pensar llegir-me'l més endavant, ja que aquest gènere ara mateix no està a la meva llista.

    ResponElimina
  2. Ja em va atraure l'argument el dia que vas fer el post de les compres que havies fet en...perdó ara no ho recordo. Em sembla que era en la fira del llibre català?Me l'apunto el trobo molt interessant.

    ResponElimina
  3. Pensava que aquest llibre tenia més anomenada, l'havia vist a diversos llocs i en parlaven bé. M'ha agradat, però tampoc m'ha semblat una gran obra mestra. Moltes gràcies a les quatre pels comentaris.

    Casiopea, és una bona decisió, cal saber quan llegir cada llibre. Un bon llibre en un moment equivocat ens passa totalment desapercebut. Espero que quan caigui a les teves mans sigui el moment idoni.

    maria, molt bona memòria! El vaig comprar a la setmana del llibre en català del passat setembre. Dels tres que vaig comprar un encara espera torn per ser llegit. Vaig amb retard, ja es veu. A veure si t'agrada si el llegeixes.

    Bruixeta, amb mi ha esperat quatre mesos, però reposant a la lleixa de pendents.

    Jomateixa, el següent no sé si t'haurà convençut, però sé que l'has llegit, al mateix temps que jo!

    ResponElimina