dimecres, 24 de desembre de 2014

Una lectora poc corrent

Autor: Alan Bennett
Editorial, any: Labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: The Uncommon reader, anglès, 2008
Gènere: Narrativa
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 95
Llegit en: Català

La vida de la reina d'Anglaterra és molt atrafegada, sempre amunt i avall, sempre mantenint la flegma i sense temps per ella mateixa. Però un bon dia, seguint els seus gossos pels jardins de palau, arriba a una zona per la que no sol passejar-se i ensopega amb la biblioteca mòbil del senyor Hutchings, que fa marrada allà tots els dimecres. Allà coneix en Norman, un jove servent de la cuina reial que no havia vist mai i que és un àvid lector. Gairebé per compromís la reina s'endú un llibre, però aquesta lectura la meravellarà. A partir de llavors la monarca només llegeix a totes hores, ha de recuperar el temps perdut, com ha pogut estar tots aquests anys sense llegir? Per fomentar el seu hàbit la reina comptarà amb la complicitat d'en Norman, però amb el rebuig de la plana major de la cort i de la política anglesa. I és que la reina ara només pensa en llegir, i llegir...

Aquesta novel·la curta ha adquirit força popularitat i contribueix a mostrar una imatge més humana de la hieràtica Elisabet II. La veritat és que li fa un massatge a la reina, ja que la deixa molt bé, a banda de convertir-la en una obsessiva de la lectura, però això no ho considerarem dolent en aquest blog. Bàsicament el llibre narra l'evolució natural que fa qualsevol lector i en molts punts ens hi podem sentir identificats, però per la notorietat de la protagonista, la seva passió li porta força maldecaps. De pas, fa una repassada a la literatura britànica així com la va descobrint la reina. Te alguns punts divertits, però s'acosta més a una reflexió sobre la lectura i la literatura. La idea central és que els llibres són llibres independentment de qui els llegeix, i que la passió lectora no entén de classes.

El llibre es pot llegir en un parell d'estones, però no diria que passa com l'aigua, el vocabulari és una mica encarcarat de vegades. La història és entranyable i té punts que agradaran a tots els lectors, però és difícil oblidar que t'està parlant de tota una reina real, de fet en cap moment intenta que ho oblidis, i és un personatge que em genera certa antipatia, per tant em crec poc les floretes que li tira. És d'aquestes obres que s'han de llegir, i tant és si t'agrada més o menys. Als lectors ja ens agrada que ens parlin de llibres i de llegir.

Puntuació: @@@

divendres, 19 de desembre de 2014

The Leftovers

Autor: Tom Perrotta
Editorial, any: Periscopi, 2014
Títol original, idioma, any: The Leftovers, anglès, 2011
Gènere: Narrativa
Traductora: Marta Pera Cucurell
Número de pàgines: 409
Llegit en: Català

Ja fa tres anys de la Desaparició Sobtada, però el món no s'ha recuperat de la sotragada. Sense previ avís, ni motiu aparent, milions de persones van desaparèixer sense deixar cap rastre, generant uns buits que no es poden omplir amb res. Ningú sap on són, ni si són en algun lloc, però és necessari assumir que probablement ja no tornaran. El que importen ara són els que es van quedar, i entre ells hi ha creences de tot tipus. Diverses sectes i religions han aparegut per homenatjar els desapareguts, i s'estan fent fortes. Mentrestant, la vida ha de continuar i compartir espai amb aquestes noves tendències. La Desaparició Sobtada no va deixar indiferent ningú, com a exemple tenim l'alcalde de Mapleton i la seva família i entorn, de la mà dels quals coneixerem com funciona la nova societat dels que no van desaparèixer. I no serà fàcil lidiar amb els fanatismes, els prejudicis i mantenir la pau.

The Leftovers és el llibre en que s'ha inspirat la sèrie televisiva d'HBO. Es tracta d'una distòpia ambientada en una actualitat alternativa després de la desaparició d'uns quants milions de persones aparentment a l'atzar i explica com ho viuen una sèrie de personatges relacionats entre ells però que només interactuen en moments puntuals. Descriu les sectes i noves religions aparegudes després de la catàstrofe, i un món més fanàtic i extremista, tot i que la majoria de gent intenta recuperar la normalitat. Es tracta d'una lectura molt amena i absorbent, t'enganxa perquè vols saber què ha passat. Potser no obtens les respostes que esperes, però quedes atrapat a la xarxa narrativa de l'autor que descriu perfectament la nova realitat i com la viuen els protagonistes. No és un llibre d'acció, sinó de descripció, però no és en absolut pesat, al contrari, voldries saber encara més.

Si una cosa se li pot criticar és que el gruix de la distòpia és al principi, i gradualment ja no tenen tanta importància les diferències i se centra en com les viuen els personatges, però llavors ja estàs massa ficat a la història com per retreure-li res. M'hagués agradat que hi hagués més marro, altres creences, més il·luminats, però no és que es quedi curt. L'he gaudit força tant per la forma com pel contingut i encara em convenç més de mirar la sèrie. Una obra força recomanable sense un gènere massa concret ja que és una realitat actual, però molt condicionada. Un autor a tenir en compte.

Puntuació: @@@@

dissabte, 6 de desembre de 2014

La biblioteca secreta

Autors: Haruki Murakami i Kat Menschik
Editorial, any: Libros del zorro rojo, 2014
Títol original, idioma, any: Fushigina Toshokan, japonès, 1990
Gènere: Fantasia
Traductora: Lourdes Porta
Número de pàgines: 63
Llegit en: Espanyol

És ben normal que un jove usuari de la biblioteca tingui ganes de llegir llibres sobre la recaptació d'impostos a l'Imperi Otomà, sobretot després de tornar els exemplars 'Com construir un submarí' i 'Memòries d'un pastor'. Per algun motiu? No, el nostre jove lector senzillament s'ha llevat amb aquesta inquietud. Però per obtenir llibres d'aquest tema ha de visitar una secció de la biblioteca que no coneix, baixant per unes escales que no sabia que hi eren, on el rep un vell estrany. L'ancià no se sorprèn de la demanda i li porta tres títols que li serviran, però s'ha de quedar allà a llegir perquè aquests volums no admeten préstec. Aquí comença l'aventura del jove que el portarà a conèixer un home-ovella i una jove molt bonica que no pot parlar. Un món llòbrec i tenebrós que ens podrem imaginar gràcies a les esfereïdores il·lustracions de la Kat Menschik.

Aquest conte infantil il·lustrat de Murakami no ha estat traduït al català encara. És una història curta per espantar els petits, però no una història de terror per adults. Descriu uns escenaris tenebrosos i uns personatges estrafolaris no del tot aliens al particular univers de l'autor. Es llegeix ràpidament i a més hi ha moltes il·lustracions de pàgina sencera que serveixen per retratar la història. Tot i la foscor, per com està escrit, a mi m'ha fet somriure més d'una vegada.

No cal dir que el llibre ha caigut a les meves mans pel nom de l'autor, miro de tenir la biblioteca Murakami completa. En aquest cas dóna només per una estoneta de lectura prou distreta i delirant. No és el millor que li he llegit però s'endevina el seu estil i la seva execució. Completament prescindible, i més al preu que va, però a mi no m'ha desagradat. Apte per aquells que vulguin filar encara més prim amb l'autor i no deixar-se escapar cap text seu.

Puntuació: @@

dimarts, 2 de desembre de 2014

Echo Park

Autor: Michael Connely
Editorial, any: Rocabolsillo, 2009
Títol original, idioma, any: Echo Park, anglès, 2007
Traductor: Javier Guerrero
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 348
Llegit en: Espanyol

Un cas sense resoldre sempre turmenta els detectius. Fa 13 anys la Marie Gesto va desaparèixer i Harry Bosch i el seu company d'aleshores no van poder acusar ningú d'aquell crim. Sempre queda l'esperança, però en Bosch té la intuïció que és morta, i vol trobar-ne el culpable. Periòdicament recupera l'expedient del cas i fa un parell de gestions, però sense sort. La sorpresa li arriba quan un candidat a fiscal del districte, l'emergent Richard O'Shea, el convida a participar en un interrogatori a un convicte que promet donar informació de molts assassinats a canvi de l'indult. Entre els crims que el pres Raynald Waits s'atribueix, hi ha la mort de la Marie Gesto, i això activa tots els sentits del detectiu de Los Ángeles. I a fe que li faran falta, perquè el que descobrirà arran d'interrogar en Waits és més enrevessat del que es podria pensar. 

Aquest és el segon llibre que llegeixo de Michael Connelly i és prou per conèixer el seu protagonista Harry Bosch. Hiper-motivat amb la seva feina, temerari i poc amant de les normes, però entregat a la causa. La història és complicada i dóna diversos girs, pots intuir que alguna cosa grinyola, però és complicat imaginar el desenllaç. És un d'aquests llibres absorbent i que es llegeixen fàcil tot i que la trama no ho sigui, de fàcil. El treball policial té rellevància i no se'n va per les branques, però a estones és una mica fantasma.

Un llibre d'intriga i crims com aquest sempre entra bé, i Connelly és un bon escriptor d'aquest gènere. Diré que se m'ha fet una mica pesat a estones, però sense motiu aparent, més que pesat, una mica llarg. No és un llibre que excel·leixi, és un més entre tants altres, però trobo que és un autor per anar llegint, i que difícilment et decebrà perquè el patró de les seves novel·les és semblant. Així que és recomanable pels fans, i apte per aquells que encara no el coneguin.

Puntuació: @@@