dimecres, 18 de juny de 2014

El monstre de Hawkline

Autor: Richard Brautigan
Editorial, any: LaBreu, 2014
Títol original, idioma, any: The Hawkline Monster, anglès, 1974
Traductor: Miquel Izquierdo
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 161
Llegit en: Català

Ens situem a l'Oest Americà l'any 1902. Allà, una estranya jove amb aparença índia, molt guapa (i sembla que molt fogosa), contracta dos pistolers per una quantitat molt superior a la que estan acostumats. L'hauran de seguir a un indret remot d'Oregon, un llarg camí fins a la propietat dels Hawkline, que resultarà ser un casalot d'una estètica gens comuna per aquestes terres. En Cameron i en Greer no s'ho pensen dues vegades perquè la recompensa és molt sucosa, però de seguida que posen un peu a cals Hawkline començaran a patir un seguit de situacions estrafolàries i inexplicables. Definitivament, aquesta no és una feina com qualsevol altra. No han vist res tan estrany, a excepció, potser, de Hawaii. 

El subtítol del llibre és 'Un western gòtic', i això és el que és. En un ambient de western, un casalot on passen coses misterioses i esfereïdores. Consta de tres parts i està estructurat en capítols curts, molts d'ells d'una sola pàgina, que descriuen situacions concretes, escenes estàtiques amb poca acció, es podria dir que la història avança a base d'imatges. És una escriptura força minimalista i sense floritures, fàcil de llegir, malgrat que a mesura que avança la trama el contingut es va tornant més estrafolari i delirant. No li falten punts divertits.

Tot i que avança lentament, sap mantenir l'atenció i l'interès en què està passant a la casa, un llibre que no deixes perquè vols conèixer el monstre. El final m'ha semblat una mica fluix, com de conte, però en conjunt és un argument força original, estrany i una mica inquietant. No és un llibre d'acció, així que la part de western només existeix en estètica, però és curiós i m'ha agradat força. Prou per interessar-me per l'autor, que no coneixia. És un bon llibre, però d'aquells que et penses dues vegades abans de recomanar, per la seva estranyesa és una loteria si t'agradarà o no.

Puntuació: @@@
Recomanat per en Salvador Macip.

dijous, 12 de juny de 2014

The witches

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2013 (original de 1983)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 201
Llegit en: Anglès

El nostre pobre protagonista, un jovenet de menys de vuit anys, ha perdut els pares en un terrible accident en el que ell no ha patit gaire mal. Per sort, la seva estimada àvia es fa càrrec d'ell i se'l vol endur a la seva Noruega natal. Les últimes voluntats dels seus pares, però, indiquen que s'han de quedar a viure a Anglaterra. El noi difícilment podia tenir més sort davant d'aquest infortuni, ja que la iaia l'estima i el cuida molt. A més, és una experta en bruixes, i tot i que ell al principi no la creu, li explicarà tot el que sap d'aquests éssers malvats i poderosos que tenen com a objectiu acabar amb tots els nens i nenes. Tot el que aprèn el noiet sembla inversemblant, però no trigarà a descobrir que la seva iaia no s'equivoca ni una mica. Les seves trobades amb les bruixes li reserven una sorpresa que no s'espera gens. La maldat del col·lectiu de bruixes, sobretot la de la seva cap, no té límits.

He descobert Roald Dahl tot just aquest any, però a diferència de molts altres autors juvenils no tinc la sensació de llegir-lo tard. Sí, aquest és un llibre per nens, però amb una qualitat que el fa molt apte per llegir-lo a qualsevol edat. No pren la canalla per estúpids, és una història ben explicada, amb bons i dolents, amb màgia i amb aventures, però que no estalvia detalls desagradables ni escenes de terror. M'imagino llegint-lo amb 10 anys i m'hauria cagat de por. Es segueix perfectament en anglès ja que el llenguatge no és complicat, es pot escriure bé sense tanta floritura. A més, és gairebé tot diàleg, així que encara és més dinàmic de llegir.

Mai és tard per descobrir bons escriptors i estic content d'haver descobert Dahl finalment. La fama que té és justificada, i penso que és per això que deia, perquè fa productes de qualitat per a nens, que per contra del que pugui semblar, són un públic exigent. I com que són bons productes també es poden llegir de grans sense la sensació que ens prenen el pèl. Naturalment, no són els temes que més m'agrada llegir, però també fa bo de tant en tant, és el segon llibre d'ell que llegeixo i no serà l'últim. No el puc recomanar a tothom, tot i que a mi m'ha servit per practicar una mica d'anglès, però sí que el faria obligatori per nens, si es vol que s'enganxin a la lectura no se'ls pot donar qualsevol cosa, i amb aquest autor no es pot fallar.

Puntuació: @@@
Aquest llibre me'l va recomanar la Núria a la ressenya de Matilda, i la Carme també el va esmentar.

dijous, 5 de juny de 2014

Jugar a ser déus

Autors: Salvador Macip i Chris Willmott
Editorial, any: Bromera, 2014
Títol original, idioma, any: Playing God, anglès, 2013
Traductors: Salvador Macip i Yolanda Porter
Gènere: Divulgació 
Número de pàgines: 264 + índex
Llegit en: Català

Com? Un altre llibre de divulgació científica de la factoria Macip? Doncs sí, i aquest cop acompanyat per un company de professió especialista en bioètica, Chris Willmott. En aquest treball podrem conèixer alguns dels avenços més innovadors que han proporcionat les ciències de la vida els darrers temps, però posant l'accent en els aspectes ètics de l'aplicació d'aquests avenços. Els nadons de disseny, els posthumans, la clonació humana, la investigació forense i la creació de vida sintètica són només alguns dels temes que es tracten. A primera vista són conceptes que semblen de ciència ficció però que estan al nostre abast. Es pot pensar que el progrés sempre és positiu, però si analitzem cadascun dels temes amb profunditat els podem trobar alguns inconvenients morals. En aquest llibre no trobem respostes, més aviat trobem preguntes perquè cadascú valori què pensa d'un determinat camp d'investigació. Una bona eina per posicionar-se en un sentit o un altre, per decidir on posar els límits que contínuament estem superant. Creieu-me, en alguns casos us sentireu afortunats de no ser vosaltres els que heu de decidir.

L'estructura dels capítols està molt ben definida. Cadascun parla d'un tema concret i comença amb un breu relat de ficció que serveix d'exemple. A continuació ens planteja els principals dubtes i defineix el vocabulari específic, abans de passar a desenvolupar el tema des de diferents vessants, esquitxat de requadres amb anècdotes relacionades. Cada capítol acaba amb una relació de pros i contres per anar-hi pensants. Els conceptes estan ben exposats i tractats amb profunditat i rigor i no s'observa posicionament a favor ni en contra, només s'exposen els fets amb clara vocació divulgativa. Tot i parlar de ciència del més alt nivell, s'explica amb tota claredat i és fàcil de seguir i amè de llegir. Els relats de ficció que il·lustren possibles casos pràctics ajuden a posar-se en situació i a entendre millor de què parlem. Imprescindible el capítol annex final que explica el funcionament de la recerca científica i els fraus científics, algú ho havia d'explicar!

Tenint en compte que no a tothom li agrada llegir divulgació, i que jo mateix prefereixo llegir novel·la, aquest és un llibre molt recomanable per a tothom que tingui un mínim interès en la ciència actual i cap on anem en termes de recerca. M'ha resultat interessantíssim i m'ha sorprès que estiguem arribant tant lluny. Llegint el llibre m'han passat pel cap mil i una històries de ciència ficció que podrien ser escrites i que conservarien vigència força temps. Però el millor és la reflexió, l'exposició del que hi ha perquè cadascú decideixi si algunes línies s'han de creuar, o si ja ens hem passat tres pobles. Un gran treball de divulgació que posa la ciència més puntera a l'abast de qualsevol, i que mostra que, pel bé de tots, la ciència sempre ha d'anar acompanyada de l'ètica.

Puntuació: @@@@