dimecres, 26 de febrer de 2014

La falsa pista

Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2012
Títol original, idioma, any: Villospar, suec,1995
Gènere: Novel·la negra
Traductors: Dea Marie Mansten i Amanda Monjonell Mansten
Número de pàgines: 551
Llegit en: Espanyol

Arriba l'estiu a Escania, al sud de Suècia, i els integrants de la policia de Ystad comencen a preparar les vacances. Kurt Wallander té planejat passar uns dies amb la seva amiga letona Baiba Liepa, porta molt temps esperant-ho. Però uns esfereïdors fets amenacen els seus plans. Primer la visió d'una estranya noia que es crema en un camp de colza, i la seva mirada de pur terror. I després la mort violenta d'un ex-ministre de justícia que aixeca certa polseguera. Aparentment, l'assassí l'ha matat a cops de destral i li ha arrencat la cabellera. Malauradament, no és un fet aïllat, i quan encara no han pogut descobrir res, un conegut marxant d'art corre la mateixa sort. Wallander i el seu equip s'enfronten a un sanguinari psicòpata, no hi estan acostumats allà a les seves tranquil·les terres. Caldrà posar-hi els cinc sentits, i sobretot no despistar-se. En aquest cas hi ha massa coses que no lliguen.

És la cinquena entrega de la saga Wallander i segueix el mateix patró de les anteriors, aquest cop ambientada enterament a Suècia. Qui diria que en una terra tan pacífica i rural com Escania hi poden passar tantes coses. Wallander és el protagonista absolut, el que té les idees, el que acaba dirigint i decidint, tot i no ser el cap oficial. El seu equip va d'acompanyament. Brillant en temes policials, deficients en el terreny emocional, això el fa molt humà i li agafes afecte, però de vegades voldries fotre-li un calbot. Es tracta de novel·la negra normaleta, bona dosi d'investigació que enganxa i es llegeix molt fluïdament, i aquesta vegada no sembla que l'autor escrigui per sobre de les seves possibilitats, o no tant.

Ressenyar aquesta saga és dir les mateixes coses un cop rere un altre, encara que el cas sigui diferent cada cop. Surten els mateixos personatges més o menys secundaris, dels que sabem relativament poc, i es recorden fets de casos passats. Però és un d'aquells productes que fa bo de llegir, no té una gran qualitat, fins i tot podríem dir que pobresa en alguns aspectes, però enganxa i distreu, que és el que se li demana a aquest tipus de llibres que de tant en tant m'agrada llegir. Per mi segueix sent molt superior a la resta d'autors suecs que he llegit (que afortunadament ja han passat una mica de moda). D'aquí un temps, a pel sisè. I així fins a nou.

Puntuació: @@@

dimecres, 19 de febrer de 2014

Els nois

Autor: Toni Sala
Editorial, any: L'altra editorial 2014
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 179
Llegit en: Català

En un poble petit com Vidreres, la mort de dos joves germans a la carretera provoca una commoció generalitzada. Tothom va al sepeli, tret d'alguns individus com l'Ernest, un empleat de banca que no és del poble i que s'ha de quedar a la sucursal, o el camioner Miqui, tot un filòsof de la vida. Com afecta a diferents famílies la mort dels hereus Batlle? Algunes hi tenen relació, com els Sureda, la filla gran dels quals, la Iona, era parella d'un dels germans que han perdut la vida. I encara els Dalmau, amb un retornat Nil que no se sap massa bé les intencions que porta. De la mà d'aquests personatges, i des de diferents perspectives, es desembulla un cabdell de relacions i interessos més entortolligat del que pugui semblar a simple vista, tot plegat ambientat en la Catalunya més actual, en un clima de crisi i sobiranisme, en el que hi ha opinions per tot. 

El llibre està dividit en quatre parts i cadascuna d'elles està narrada des de la perspectiva de quatre dels personatges principals, una mateixa història amb una visió molt polièdrica, i gens convencional. O el que seria el mateix, quatre històries independents ambientades en un entorn i una circumstància comuna. L'estil és molt descriptiu i reflexiona molt profundament sobre la vida, la mort, les relacions i un llarg etcètera de temes força interessants que sovint passen per sobre del fil argumental, de manera que aquest queda en segon terme. No m'ha semblat fàcil de llegir, l'escriptura no és planera i cal dedicació i paciència. No seria una lectura per passar l'estona, fa pensar i t'obliga a fer-ho

Reconec que m'he travat una mica llegint el llibre, massa descriptiu pel meu gust, i una mica enrevessat a estones, però també he passat fragments que m'han semblat brillants i que m'animaven a continuar. Una història complicada i plena de matisos on el que importa són les reflexions que sorgeixen de les circumstàncies que viuen els personatges, però que no està mancada de qualitat literària. En conjunt m'ha agradat, però generalment prefereixo més acció i menys descripció. És curt, però força dens i intens. Demana que a continuació es llegeixi alguna cosa més lleugera.

Puntuació: @@ i mitja

dimarts, 11 de febrer de 2014

200 llibres ressenyats

Igual que vaig fer després de ressenyar el llibre número 100, m'agradaria fer una mica de resum estadístic de les lectures ara que ja són 200. El ritme de lectura en aquests prop de 4 anys del blog ha estat força alt, i una cosa va lligada a l'altra, em deleixo per fer ressenyes dels llibres que llegeixo.

Si parlem de 'què llegeixo', veurem que el gènere més ressenyat és la narrativa, una mena de poti-poti que inclou llibres sense un gènere més definit. Aquesta categoria puja fins a 72 dels 200 llibres (36%), per 30 d'intriga (15%), 25 de novel·la negra (12.5%), 13 de relats (6.5%) o 12 de fantasia (6%). La tria del gènere de vegades no és fàcil, però ho he fet en cada moment en funció del que em semblava el llibre.

Com ja he dit molts cops, l'augment del ritme lector i mantenir aquest blog han fet que ampliés molt el meu ventall d'escriptors. Des de les 100 ressenyes, el número d'escriptors llegits pràcticament s'ha doblat i ara ja puja fins a 126. Entre els repetidors, destaquen Murakami amb 10 ressenyes, Salvador Macip amb 8, Sánchez Piñol i George RR Martin amb 5, i Terry Pratchett, John Grisham, Agatha Christie i Henning Mankell amb 4. Aquest darrer, aviat pujarà un graó. De tots els escriptors ressenyats, 41 són dels Països Catalans, 4 són espanyols, i 81 de la resta del món. I si no m'he descomptat, 37 dels escriptors ja són difunts...

Sempre que puc llegeixo en català, encara que darrerament miro de llegir una mica en anglès també, que és molt recomanable. 144 (42%) dels llibres els he llegit en la meva llengua, 50 (25%) en la llengua del país veí i 6 (3%) en anglès. No diran que no compleixo la quota d'espanyol! Els originals en català pugen a 54 títols, un 27%. D'entre les traduccions, segueixen destacant les de l'anglès, el japonès i el suec.

Si ens fixem en les editorials, sembla que n'hi ha quatre o cinc, però la veritat és que he llegit llibres de 58 editorials diferents. D'entre elles, brilla amb llum pròpia labutxaca amb 51 títols, més d'un quart dels llibres són seus. Però és normal, barats i en català, condicions que sempre busco. La segueixen Debols!llo amb 16 (8%) llibres (barat i en espanyol, no és ben bé el mateix...), Empúries amb 16 (8%), Columna amb 8 (4%), Edicions 62 i Proa amb 7 (3.5%) i La Campana amb 6 (3%).

Quin mareig de números! Ja n'hi ha prou per ara. Aviat tornaran les ressenyes, mica en mica aquestes estadístiques aniran augmentant, però hi ha coses que no es valoren amb les matemàtiques, com el plaer que em causa la lectura. Aquest el podeu percebre en cada post d'aquest blog. Molt bones lectures per tots!

dimecres, 5 de febrer de 2014

Gràcies per la propina

Autor: Ferran Torrent
Editorial, any: labutxaca, 2007 (Publicat per Columna el 1995)
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 221
Llegit en: Català
Premis: Sant Jordi 1994

A en Ferran i en Pepín els pinten malament les coses quan la mare es mor, en circumstàncies una mica dubtoses. El pare va faltar ja fa anys, de manera que ara queden a càrrec de dos oncles i un avi. Molt jovenets encara, inicialment s'alegren de poder deixar enrere l'escola de capellans en la que no encaixen en absolut. I trampejant per aquí i per allà, van construint la seva història de la mà de l'oncle Tomàs que fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l'avi i de la casa. L'interès per les dones, els negocis de legalitat dubtosa i tota una sèrie de personatges amb sobrenoms d'allò més estrafolaris seran el nou centre de gravetat dels dos germans, que mica en mica es van fent grans i les van veient de tots colors. Potser no és una vida somniada, però és la seva, i la viuen tan intensament com poden.

A la primera plana del llibre trobem una nota de l'autor que diu: Els personatges d'aquesta novel·la són imaginaris, fins i tot els reals. Amb aquesta premissa, no és difícil imaginar que es tracta d'una autobiografia en forma de novel·la. Moltes parts semblen tretes de la vida de l'autor, encara que no arribarem a saber quines concretament. A partir de molts records personals de joventut va teixint una història sobre una família de supervivents que van entomant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d'una família estranya i que de simple no en té res. L'estil de torrent té sempre aquell puntet irònic. Està escrit en valencià i fa servir un llenguatge diferent en els diàlegs, molt més col·loquial. Personalment m'agrada força la manera que té de narrar els fets, encara que sempre em sorprèn la mena d'ambients que devia freqüentar aquest home.

Aquesta és una de les novel·les més reconegudes de l'autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. Una història força intimista que té una mica de tot, però jo l'he trobat massa descriptiu. Tot i que les vivències dels dos germans no són les que viu la majoria de gent, és com si ens poséssim a relatar la nostra vida des de la infantesa. Té episodis interessants, però és com veure la vida passar. Tot i que m'agrada la manera com està escrit, l'he llegit amb poca agilitat, més lentament del que voldria. És un d'aquells casos en que recomano el llibre perquè sé que altra gent en gaudirà molt més que jo. Obligatori per fans de l'autor, i una bona porta d'entrada a ell si no se n'ha llegit res.

Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 200 que faig en aquest blog!!