dijous, 6 de novembre de 2014

La música del silenci

Autor: Patrick Rothfuss
Editorial, any: Rosadelsvents, 2014
Títol original, idioma, any: The Slow Regard of Silent Things, anglès, 2014
Traductora: Neus Nueno
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 143

L'Auri es desperta un matí i sap que set dies després ell la visitarà. De seguida es posa en marxa, té poc temps i molta feina a fer. Haurà de fer-li tres regals, i no tres regals qualssevol, és clar. Ell, com a bon cavaller que és, també n'hi farà tres. Han de ser adients, dignes d'ell. En companyia del seu inseparable Foxen, un ésser d'estranya naturalesa aparentment inanimat i lluminós, comença a recórrer el Món Amagat en harmonia amb totes les coses que l'envolten, ella les entén i s'hi comunica. Tot ha de ser al seu lloc i tot ha de tenir el nom que toca. I és que fer les coses com cal val la pena. Serà capaç de trobar tres regals que estiguin a l'alçada d'ell?

Aquest llibre no és la continuació de la saga 'Crònica de l'assassí de reis' que ha fet famós aquest autor. No és ni tan sols una novel·la, és una descripció de més de 100 pàgines de set dies en la vida d'Auri, un personatge molt secundari de la saga, però que és molt entranyable. Tot el que fa Auri no té cap mena de sentit i passes el llibre sense saber de què dimonis t'està parlant. El mateix autor ens explica en un epíleg d'on surt aquest text, i personalment penso que és una mica xantatgista. Allà es disculpa perquè sap que la novel·la no té ni cap ni peus, per no tenir no té ni forma de novel·la, que si no ens agrada, que ho sent. Però que aquesta història és per gent que està una mica tocada del bolet, com ell, o com Auri. És a dir, que si no t'agrada, com és el meu cas, és que ets un lector vulgar i estàndard. Gràcies senyor Rothfuss.

És un llibre sense pretensions, escrit només perquè li va sortir així. Esperava trobar-hi una mica d'informació sobre Auri, perquè és un personatge que també m'agrada molt i costa molt situar-lo, però no és així, només descriu les seves caòtiques activitats. Ella és l'únic personatge que surt en tot el llibre. Sento ser un lector vulgar, però se m'ha fet molt feixuc i avorrit, acostumat com estic que aquest autor m'enganxi com el loctite, no he entrat en cap moment en la història. La decepció que m'enduc és molt gran, segurament això em rebaixarà l'eufòria pel tercer i aquell sí que el gaudiré. Senzillament, com el mateix autor apunta, no és un llibre per mi, no tinc la sensibilitat necessària per entendre l'Auri. M'ha contrariat tant que he pensat que és una sort que sigui un llibre independent i que no estigui inclòs en el tercer volum entre les més de mil pàgines que segur que tindrà. A partir d'ara potser l'Auri ja no em farà tanta gràcia.

Puntuació: @

12 comentaris:

  1. Es nota que et sap greu posar-li una sola @, n'has quedat ben decebut.
    Segur que el tercer volum de la saga serà tota una altra cosa, encara que (i sé que no n'estem d'acord) jo vaig trobar que el segon, sent també molt bon llibre, ja no ho era tant com el primer. Tot i així, tinc ganes de que surti i poder llegir-lo, encara que quan es publiqui hauré de rellegir els anteriors que ja fa massa temps de la primera lectura per recordar tota la trama.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dons jo si estic d'acord amb tu Mc. El primer em va atrapar, enganxar, captivar... el segon, en va agradar, però no amb l'enganx del primer

      Elimina
  2. L'estic llegint (o intentant llegir), tornaré la setmana que ve. De moment no m'agrada...

    ResponElimina
  3. Dons crec que jo ja ni faré l'esforç.... M'agrada massa la trilogia per espatllar el concepte que tinc de Rothfuss

    ResponElimina
  4. A mi l’Auri mai m’ha agradat. Representa que haig de sentir empatia per una sonada autista? Diguem cruel però gens ni mica.

    PD: Penso ser molt crític amb el tercer llibre de la trilogia. Per exemple si en Kvothe té problemes per pagar la matrícula de la uni li calo foc al llibre, això que el llegiré en format electrònic.

    ResponElimina
  5. quina pena, veig que no ha reeixit. ara no sé si posar-m'hi

    ResponElimina
  6. Sap greu quan un llibre que n'esperes molt , perquè els altres de l'autor t'han agradat tant, et decep.
    Et mires una mica més el següent que surt, però quan aquest darrer t'acaba enganxant de mala manera ja te'n oblides una mica de l'ensopegada anterior.

    ResponElimina
  7. Un llibre desaprofitat. S'hauria de deixar de romanços i publicar JA el tercer llibre!!!

    ResponElimina
  8. M'esteu fent venir ganes de llegir-lo :-DDD

    Si només són 143 pàgines! Bé, de fet tot just n'acabo de començar un que en té més de 700 així que la cosa va per llarg, però igual si el pogués treure d'una blblioteca, me'l llegiria... faria una ressenya ben espectacular i quedaria com una lectora especial, gairebé màgica :-DDD

    ResponElimina
  9. No he sentit encara gaires opinions sobre el llibre, però les poques que he sentit coincideixen amb la meva. Deu ser que no hi ha gaire gent especial en aquest món, i sí força que volem que ens donin el mateix de sempre... Bé, passada ja la decepció, esperarem el tercer amb certa recança, però encara amb moltes ganes. No ens tornis a fallar, Rothfuss! Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    McAbeu, jo trigaria massa temps a rellegir els altres, tot i que no descarto fer-ho algun cop en el futur, i no és que ho pugui dir amb massa llibres d'aquesta llargada. El tercer serà diferent, segur. La diferència entre el primer i el segon és en part que aquest és més llarg, però no hi passen massa més coses. Això vol dir que té una mica de palla innecessària, retallant unes 100 pàgines, potser, o ni tan sols tant, hauria quedat un llibre encara més rodó, però a mi em va encantar.

    Jomateixa, llegida la teva ressenya, coincidim força. És una pena endur-se una decepció tan gran, oi?

    Bruixeta, em sembla que faràs bé. Espera el tercer i estalvia't la mala llet que ens ha entrat als que l'hem llegit.

    Pons, doncs a mi l'Auri em queia bé fins a llegir aquest llibre. Ara és només una friki. Bé, de friki ja ho era una estona llarga... Però què passa amb pagar la matrícula, si a mi les parts que està a la universitat són les que em diverteixen més!

    Ninona, és difícil dir a algú que no llegeixi un llibre. I si ets d'aquell petit percentatge de gent que aquest llibre l'entusiasma? Qui sap. Però per gent racional i que doni voltes a les coses, i penso que tu ets una d'aquestes, com jo, em sembla que té números de quedar-se perplexa. El tercer ens agradarà més a tots.

    maria, justament això és el que espero que passi. És un llibre totalment a part, res a veure amb la trilogia, i el personatge que aquí es mostra podria no tenir res a veure amb el món d'en Kvothe. A veure el tercer, ja podria sortir aviat per treure'ns el mal gust de boca!

    Assumpta, no sé si el trobaràs a cap biblioteca encara, però qui sap, potser a tu sí que t'agradaria aquest. No et solen agradar aquestes obres que agraden a molta gent, no els trobes cap gràcia, potser un escrit tan fora de la normalitat a tu t'entraria la mar de bé. Vas llegir el primer, no? Doncs si tens l'oportunitat, llegeix aquest i m'expliques què tal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, el primer el vaig llegir i em va entusiasmar... Però vaig tenir el pressentiment que si agafava el segon ja no m'agradaria tant i vaig preferir guardar el bon record :-P

      Elimina
  10. Uf, crec que aquest l'esquivaré. El personatge ja no em va convèncer a la segona part de la saga, així que no crec que valgui la pena llegir aquest garbuix caòtic sense sentit, com dius...

    ResponElimina