diumenge, 23 de novembre de 2014

Dies de frontera

Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial, any: Proa, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 320
Premis: Sant Jordi 2013

Una parella s'atura davant d'uns grans magatzems a La Jonquera, aliens a tot el que els envolta. Es fan un llarg petó. Això és amor... però espera, rebobinem uns quants anys, comencem pel principi. La Teresa i en Pau van tenir unes infàncies desiguals però van coincidir en un mateix concert i allà es van conèixer. Mica en mica van començar una relació formal que va seguir tots els passos lògics i establerts fins a portar-los on són ara. Però on són? Què ha passat entre els dos? Qui és aquesta parella del petó amb la que comença la història? A base de retalls, de petites píndoles, anirem desgranant la vida d'en Pau i la Teresa, junts i per separat, per entendre com són, què els mou i què els preocupa. No deixarem escapar cap detall de la seva existència, per irrellevant que sembli. Viuen prop de la frontera, però també podria ser que la frontera fossin ells. 

L'argument d'aquest llibre no és original ni explica històries gaire emocionants, però la seva importància no és el què, sinó el com. Es tracta d'una narració realista que podria estar senzillament relatant la història d'una parella qualsevol i que es podria resumir en un parell de línies, però Vicenç Pagès té una manera molt personal d'explicar la vida dels seus protagonistes, a base de capítols molt curts cadascun dedicat a un aspecte concret: als gustos, la manera de pensar respecte un tema o altre, l'experiència en un camp, les relacions personals, etc. Així construeix un puzzle amb moltíssimes peces que ens mosta una imatge global i completa dels seus personatges. Es pot dir que el llibre és merament descriptiu en un percentatge molt elevat del text. Són marca de la casa també les nombroses referències a la cultura popular, a la literatura, la història i a la geografia empordanesa. Ben escrit, en una prosa treballada i guarnida, però sense sobrepassar els límits de la floritura (cosa que s'agraeix!).

Generalment, m'atabalen i m'avorreixen les descripcions en les novel·les, m'agrada que l'autor vagi més al gra, però Vicenç Pagès és dels pocs escriptors amb qui faig una excepció. Penso que té un gran talent narratiu i l'explota d'una manera variada i original, com si fos una mena de joc. Sense ser una història extraordinària, aquest 'Dies de frontera' ens endinsa en uns personatges molt humans amb els que no és difícil identificar-se, especialment si ets nascut a la dècada dels 70. Entenc opinions que he sentit dient que el llibre no explica res i no va enlloc, però jo l'he gaudit per la forma més que pel contingut, i encara diré que es tracta d'una història que de la mà d'algú altre criticaria per previsible i poc original, però que d'aquest autor m'ha passat molt bé. Potser no és 'Els jugadors de whist', però per mi no està tan i tan lluny.

Puntuació: @@@

11 comentaris:

  1. L'altre dia el vaig tenir a les mans i no el vaig comprar... però ja vaig pensar que algun dia cauria i caurà... m'agrada el que dius. El "com" és molt important.

    ResponElimina
  2. A mi Els jugadors de whist no em va fer el pes, així que no crec que m'animi amb aquest...

    ResponElimina
  3. Com que sí em va agradar "Els jugadors del whist" i l'argument l'he trobat interessant suposo que l'acabaré llegint. Me l'apunto per una propera lectura. Estic d'acord amb tu. Aquest escriptor no sé que té que enganxa amb les seves novel·les.

    ResponElimina
  4. Aquest si que me l'apunto, crec que em pot agradar.

    ResponElimina
  5. Sona força interessant, li donaré un cop d'ull... o dos :)

    ResponElimina
  6. Me'l vaig llegir fa uns mesos i em va agradar força, però no el recordo gaire, el tinc una mica en boirina (en aquella època la que estava boirosa era jo), m'alegro que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  7. Pel que expliques crec que em pot agradar, no he llegit res de Vicenç Pagès i em sembla una bona opción per conéixer-lo.

    ResponElimina
  8. Em va agradar, no tant com els jugadors però em va agradar bastant. Té una manera d'explicar coses senzilles que fa que tinguis ganes de seguir llegint.

    ResponElimina
  9. Em sembla interesant aquest llibre encara que, tal i com dius, el tema no sigui original. Però per la manera que el descrius, me l'apunto per una propera lectura.

    ResponElimina
  10. Aquest és un autor prou reconegut com perquè desperti l'interès de la gent amb cada publicació, encara que la seva manera d'escriure no agrada a tothom. Suposo que si no t'enganxa un llibre seu, difícilment t'agradarà un altre, però al contrari també funciona. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Carme, no recordo si vas llegir 'Els jugadors de whist', crec que sí. Si et va agradar, aquest et pot agradar també, encara que no és igual, i en general crec que ha agradat menys que aquell. Ja em diràs el què si t'hi animes.

    Maurici, faràs bé si no l'agafes. Amb l'edat que tens, les referències de 'Els jugadors...' t'haurien d'haver enganxat com a mi, però si no et va atreure la manera d'escriure que té, aquest t'atraparia encara menys. No sempre hem d'estar d'acord!

    maria, però pensa que no hi ha morts ni investigacions, eh! Ah, oblidava que també llegeixes altres coses, aquelles que no em vols dir mai quan s'estrenen!

    Quadern, si et va agradar 'Els jugadors...', és ben probable.

    Bruixeta, és una opció personal, a mi aquest autor m'agrada, però penso que no és per tothom. A veure què et sembla.

    Gemma Sara, no sé si el llibre em deixarà petja a mi, segurament d'aquí a una temporada no en recordaré res, però bé, l'he gaudit mentre el llegia, i m'ha deixat una bona impressió.

    Botika, pots començar perfectament pel seu llibre més aclamat, 'Els jugadors de whist'. Tant un com l'altre et poden agradar, i també els dos sobretot si no busques comparacions entre ells.

    Mireia, em sembla que el problema és la comparació. El llistó estava molt alt, i a més ara ja no sorprèn tant l'execució, la manera d'explicar-ho. Em sembla que l'opinió és generalitzada, però no és mal llibre.

    Casiopea, molt benvinguda al blog, l'altre dia em vaig passar pel teu també i em sembla que et visitaré sovint. No és un tema original, però sí la manera d'explicar-lo. Ja miraré a veure què n'expliques si el llegeixes finalment.

    ResponElimina
  11. No me n'han parlat massa bé, i ha anat quedant apartat. Crec que tampoc caurà en breu.

    ResponElimina