dimecres, 1 d’octubre de 2014

L'eloqüència del franctirador

Autor: Eduard Márquez
Editorial, any: Quaderns crema, 1998
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 179
Llegit en: Català

El títol d'aquesta obra és tan intrigant com qualsevol dels noms dels 18 relats curts que la formen. De fet, es pot jugar a endevinar per què titula així els relats, i l'explicació sovint és tan subtil que se'ns pot escapar. No hi ha cap franctirador al llibre, però tots els i les protagonistes són solitaris que s'enfronten a situacions quotidianes que deriven en desenllaços inversemblants, sovint en un gir inesperat que ho capgira tot, fins al punt d'invalidar qualsevol idea que ens haguéssim fet. Tal com diu la contraportada, com un tret d'aquest fictici franctirador. Són un grapat d'històries que exploren els seus personatges i n'exposen les interioritats més íntimes, amb participació d'alguns esdeveniments fantàstics o poc explicables. Intercanvis de cossos, enveges entre models, maneres de recuperar la memòria perduda, cap situació no és prou sorprenent per no tenir cabuda a aquest llibre.

Es tracta d'un recull de contes curts amb subdivisions de tot tipus, amb noms, altre cop, que moltes vegades et preguntes d'on surten. El llenguatge de Màrquez és molt treballat, fins a l'extrem, i tot i que estèticament és una obra rodona, de vegades costa de llegir. El vocabulari és molt variat i sembla que no hi ha una coma fora de lloc. Pel que fa a les històries, totes tenen una atmosfera asfixiant, com d'estar tancat, i generen una certa angoixa, però són els personatges amb les seves neures i dèries. L'estil és constant al llarg del llibre i tot i que els arguments són diferents, aquesta atmosfera pesada a sobre fa que no acabis de diferenciar uns dels altres, i el llenguatge tan florit no ajuda a situar-te.

La indubtable qualitat literària de Márquez és el que m'ha portat a recuperar aquest recull antic mentre es decideix a publicar material nou. Les novel·les em van agradar força i ja aquí s'intueix el seu estil i la seva capacitat de saltar en el temps i l'espai d'una revolada i sense previ avís. He de dir que explica detalls amb comptagotes, adornats a la perfecció, però en escrits tan curts no et permet entendre la història fins que aquesta està a punt d'acabar. El prefereixo en textos més llargs, i tot i que mai no és un pou de joia, la foscor d'aquestes històries et fa venir ganes de sortir-ne. Tot plegat un ambient força depressiu, com ens té acostumats, molt ben escrit, però el prefereixo en distàncies llargues.

Puntuació: @@

8 comentaris:

  1. Jo, cada cop més, també em decanto per novel·les en lloc de contes. Encara que de tant en tant, hi colo algun llibre de relats curts per trencar una mica.

    ResponElimina
  2. Només he llegit "La decisió de Brandes" i m'agradaria descobrir "L’últim dia abans de demà" que segons dieu és molt bo. Jo estic començant a gaudir del plaer de llegir contes i relats curts, encara que en ocasions em faci ràbia la brevetat de la lectura. Tot i així, de moment, també prefereixo les novel·les. Anotaré aquest que portes avui.

    ResponElimina
  3. També sóc de les que es decanta per les novel·les tot i que reconec que més d'una vegada algun llibre de contes m'ha enganxat. El tindré en compte

    ResponElimina
  4. Llegeix les entrevistes que està donant aquests dies (al Núvol avui mateix) i veuràs que pot ser que la propera distància sigui molt llarga. Tinc pendent els seus contes, les novel·les les he llegides totes, però optaré pel "remix" dels dos primers llibres que acaba de publicar.

    ResponElimina
  5. Em va agradar molt "L'últim dia abans de demà", no sé si provaré amb la distància curta, potser...

    ResponElimina
  6. Fa temps que em tempteja aquest autor però últimament no em ve de gust llegir coses depriments o que em facin entristir. Potser més endavant però aquest segur que no, com tu, prefereixo els relats més llargs.

    ResponElimina
  7. Màrquez és un autor ben valorat, però t'hi has de posar bé en llegir-lo, perquè explora molt endins de cadascú. Gràcies pels comentaris, esperarem a que tregui nou material, que ja li va tocant.

    Jomateixa, quan parlava de novel·les i contes ara em referia només a aquest autor, però en general penso com tu, majoria de novel·les i de tant en tant algun de relats per intercalar.

    Quadern, vaig llegir 'L'últim dia abans de demà', de fet va ser el primer d'ell, i et deixa sensacions variades. Et remou força, és una qualitat d'aquest autor, però al mateix temps t'encurioseix i tens ganes de llegir més d'ell. Gràcies a aquest vaig anar llegint els anteriors. No et sabria dir quin és millor, a mi em semblen molt semblants tots, i per tant tots estan prou bé. Pel que fa a contes, alguns contistes famosos m'han decebut força, però en canvi d'altres inesperats també m'han agradat. Però si he de triar, novel·la, és clar.

    Bruixeta, llegir relats de tant en tant està bé, però no sempre m'han agradat, i alguns dels considerats molt bons no han aconseguit arribar-me gens.

    Salvador, la Su em va comentar que ara treia la barreja revisada dels dos llibres de contes, però no en tenia notícia i quan ho vaig saber ja tenia el llibre a les mans. El vaig trobar per casualitat a la Setmana a la parada de Nollegiu, i és d'aquestes coses que em passen de vegades, allargues la mà per acte reflex, llavors baixes la vista i veus que tens un llibre a la mà. Aquell llibre ja no torna mai a l'expositor, és clar. Així que ens tocarà esperar, o vols dir que la propera novel·la serà molt més llarga? Les seves sempre són curtetes perquè estan revisades fins la sacietat, però tal com escriu, més extensió embafaria molt... hauré de llegir les entrevistes.

    Gemma Sara, si et va agradar aquest et recomano que provis per exemple 'El silenci dels arbres', és curtet també, estilísticament semblant i amb històries punyents, com sempre.

    Botika, no és època de llegir Màrquez, doncs. Agafis el llibre que agafis trobaràs això, històries punyents, profundes, i viatges a l'interior de la psicologia humana. Tu mateixa sabràs quan és el moment de llegir una cosa així.

    ResponElimina
  8. Nosaltres hem comprat el Remix, com diu el Salvador. Fa uns dies vam estar xerrant amb l'Eduard a Terrassa. Efectivament, ens va dir que donava molta importància a l'estil, a posar bé les comes. Ah, sí: sembla que trigarà a publicar més coses. A casa en tenim un quants, de l'Eduard Márquez, i estan molt bé. Jo el vaig descobrir amb Cinc nits de febrer.

    ResponElimina