dissabte, 27 de setembre de 2014

Setembre, octubre i novembre

Autor: Joan Miquel Oliver
Editorial, any: L'Altra editorial, 2014
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 311
Llegit en: Català

El nom de Miquel Riera probablement és desconegut per la majoria, però en el món de l'escalada no passa en absolut desapercebut. L'escalador mallorquí és l'inventor d'una modalitat que acumula cada cop més adeptes, el psicobloc, escalar la roca dels penya-segats sense cordes ni fixacions, de manera que si fas un pas en fals, caus a l'aigua i has de tornar a començar. Mallorca, com no, és la meca d'aquesta activitat. Joan Miquel Oliver, cervell d'Antònia Font, en la seva faceta d'escriptor tenir ganes d'escriure alguna cosa que no fos ficció i en conèixer l'escalador va tenir clar que allà hi havia una història. Va viure tres mesos, setembre, octubre i novembre del 2013 enganxat a ell per relata-ne vida i miracles. Una vida, per cert, sorprenent i plena de contrastos, una persona senzilla però molt viscuda, amb un munt d'anècdotes increïbles per explicar.

Es tracta d'una mena de diari que explica els fets més destacables viscuts al costat de Miquel Riera, i separats en tres parts corresponents als tres mesos. Iniciació a l'escalada, disseny de calçat per aquesta activitat, festes, excursions, tot sense massa filtre i explicant anècdotes del passat que a mi em faria vergonya que sortissin a la llum si fossin meves. També records de l'escalador i també de l'Oliver, alguns de molt antics i vulnerant la intimitat familiar. A banda del motiu principal, també trobem reflexions de l'autor sobre la Mallorca actual i alguns detalls de la seva carrera d'escriptor i el final de la seva banda Antònia Font, coses que estaven passant en el moment que escrivia aquest diari. Combina estones una mica pesades i molt descriptives amb altres passatges sorprenents i molt interessants. Té una manera molt personal d'escriure que arriba a enganxar tot i que en conjunt és irregular, les pàgines van passant amb diferents graus d'interès.

Probablement, és el millor que he llegit de l'Oliver. Quan el llegeixes penses que millor es dediqui a la composició musical, però aquest cop, i sorprenent que em passi amb un llibre de no-ficció i dedicat a l'escalada (activitat que no he practicat mai), però aconsegueix que t'interessi. Més interessants encara són les interioritats de l'autor, les seves amistats i la seva vida d'artista. Confesso que el llegeixo perquè és ell, per la meva devoció al seu desaparegut grup, perquè les dues experiències anteriors em van decebre molt. Aquest m'ha agradat prou i la darrera part, que parla més d'ell que de l'escalador, m'empeny a ser generós amb la puntuació. A estones pesat i avorridot, però en alguns moments brillant. Més apte per fans del grup i l'autor que per escaladors, sigui com sigui, per gaudir-lo s'ha de ser una mica incondicional.

Puntuació: @@@ 

3 comentaris:

  1. Com tinc vertigen i crec que mai intentaré escalar res. Aquest no l'anoto.

    ResponElimina
  2. Li recomanaré a un amic que viu per l’escalada

    ResponElimina
  3. Ja veig que el nou llibre d'en JoanMi no ha aixecat massa expectació! Gràcies als dos pels comentaris, no és un llibre allò per recomanar massivament, i tampoc no genera vertigen, Joma, no pateixis. Pons, si li recomanes a un amic escalador, que sigui una mica friki també, si no se li quedarà curt.

    ResponElimina