dimecres, 3 de setembre de 2014

Homes d'honor

Autor: Xavier Bosch
Editorial, any: Proa, 2012
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 317
Llegit en: Català

L'alcalde de Barcelona, Antoni Negrier, abusa dels poders i la discreció que li permeten el càrrec, però el seu encant natural l'ha fet guanyar les eleccions dos cops de manera fàcil. Probablement també ajuda ser fill d'un heroi nacional que va salvar la vida a molta gent dels dos bàndols a la guerra civil. Precisament torna a Barcelona un quadre de Marià Fortuny que Negrier pare va salvar de la crema, i l'alcalde no pot estar més cofoi. L'equip de Punt de vista de TV10, capitanejat per en Daniel Santana, ex director del diari Crònica, cobrirà la notícia, però l'entrevista que li fan a l'alcalde serà més accidentada del compte arran d'una informació que en Santana ha rebut sobre l'incendi del Liceu. Però no és l'única exclusiva que té Santana, per més que foti a algun company de la tele, serà ell qui entrevisti la Tuzza Talese, escriptora italiana que va estar casada amb un sicari de la màfia i que ha explicat la seva experiència sense embuts en un llibre que ha esdevingut best seller. Un privilegi per un periodista, però entrevistar-la no serà l'únic privilegi d'en Santana. 

Segona entrega de Xavier Bosch amb en Daniel Santana com a protagonista. És inevitable imaginar-te la imatge de l'autor en la pell del seu protagonista, però no és precisament un personatge recte i sense defectes. Se'ns presenta un periodista amb ofici, però emocionalment una mica inestable i immadur, no mancat d'ambició ni mala llet. El llibre compta amb tres històries molt diferenciades amb algun punt de connexió, però petit, a banda que l'equip que les investiga és el del periodista Santana. El text és amè i molt fàcil de llegir i seguir, i atrapa perquè barreja realitat i ficció amb molt encert. El problema d'introduir trames reals novel·lades com la del Liceu és que genera unes expectatives molt altes i t'atrapa totalment, però després no es poden resoldre. Alguna petita decepció amb la conclusió de les històries, però no et pots inventar un final per un cas que existeix a la realitat i que no ha estat resolt.

En general m'ha agradat força, tant per l'estil directe com pel contingut, en el que s'introdueixen molts elements reals, o si no realistes, tot i que no poder saber més acaba destrempant una mica. Però s'ha d'entendre com una manera de fer pensar al lector, cal que sapiguem que per més que es tanqui i arxivi un cas, no vol dir que està resolt. Totes les trames toquen temes grossos, l'incendi del Liceu, la màfia o històries tèrboles d'un heroi nacional, l'autor no s'hi posa per poc, però trobo que cap d'ells li ve gran, com passa de vegades en aquest tipus de llibres. Això sí, el Santana em cau una mica gros, no ho puc evitar. La lectura del tercer de la trilogia està garantida, tard o d'hora caurà a les meves mans.

Puntuació: @@@@

8 comentaris:

  1. Vaig llegir el Se sabrà tot, em va agradar força. Però no en recordo massa la trama, ai! Potser sóc de literatura més "emocional".

    ResponElimina
  2. El vaig acabar fa tot just un parell de mesos. Em va agradar força, suficient per llegir la tercera entrega.

    Com a tu, a mi tampoc m'agrada gaire el Santana i fins i tot el veig un pèl massa cretí en comparació amb el Santana de Se sabrà tot.

    I el que tampoc m'ha acabat de fer el pes és l'excés de llenguatge col·loquial. Que em perdonin, però un OK es pot substituir tranquil·lament per un D'acord!

    ResponElimina
  3. L'he tingut a les mans un parell de vegades, però no sé per què no acabava de fer-me el pes. Desprès de llegir-te crec que li donaré una oportunitat

    ResponElimina
  4. Aquest d'en Xavier Bosch si que me l'apunto.
    M'agrada com escriu i el primer va ser interessant. Veig que aquest serà semblant perquè amb la bona nota que li poses ja dius molt.

    ResponElimina
  5. Se sabrà tot no em va fer el pes, no sé si arribaré a llegir aquest, tanta política em cansa una mica. En tot cas, me'n alegro que t'hagi agradat. I a mi tampoc m'acaba d'agradar el Santana ;)

    ResponElimina
  6. Hola! T'he nominat al Liebster Award si vols veure el que s'ha de fer entra al meu blog ja que allà hi han les bases i les preguntes http://lamagiadeleslletres-cat.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  7. Autor mediàtic, però no per això mal escriptor. No se sap quant de realitat i quant de ficció tenen els seus llibres, però això precisament és el que més enganxa, et fa pensar en les coses que passen al nostre voltant, i que no arribarem a conèixer mai del tot. Gràcies a tots pels comentaris.

    Carles, si he de dir la veritat, tampoc recordo massa la trama de Se Sabrà Tot, només vagament, però després de tants llibres llegits potser és més important la impressió que ens queda de cadascun que no pas el seu argument. La impressió és el que t'anima a llegir un altre llibre de l'autor o no.

    Maurici, tampoc el recordava tan cretí, la veritat, però com que no tinc massa present el primer pensava que seria d'aquelles coses que ens passen per alt, o que no ens queden a la memòria especialment. Però no, deu ser que en aquest segon és més hostiable que en el primer, no crec que se m'oblidi!
    Mira, per un cop no estic d'acord amb tu, això és notícia! A mi em sembla molt bé l'ús de llenguatge col·loquial en els diàlegs. En la part descriptiva el vocabulari ha de ser correcte, però els diàlegs reprodueixen situacions de conversa real. Com t'expresses tu quan parles, amb totes les lletres i tots els pronoms febles a lloc? És clar que s'exigeix un mínim de correcció, però conec infinitat de gent que per donar conformitat diu OK. A mi em fot ràbia i no ho dic, francament, però la gent ho fa, per tant no em sembla malament que els escriptors facin servir formes d'aquestes en els diàlegs. Si m'ho permets, i sense ànim d'ofendre, potser els falta una mica d'això als teus diàlegs, de vegades són una mica encarcarats. Crec que a l'hora de representar-los ha de primar la manera com ho diríem oralment que no pas la correcció. I és que ens passem la vida dient 'buenu' i 'vale', per què no ho hem de fer servir en els diàlegs escrits? I et diré més, els personatges de novel·la no són Pompeu Fabra...

    Bruixeta, si et decideixes a llegir l'autor, jo començaria pel 'Se Sabrà Tot', que et posarà en alguns antecedents. Jo diria que es deixa llegir molt bé i enganxa.

    maria, si et va agradar el primer seria estrany que no t'agradés el segon. L'estil és molt semblant i la profunditat i varietat d'històries és similar. Penso que són prou bons llibres.

    Botika, en aquest no hi ha tanta política. Hi ha polítics, però els temes que es tracten no són aquests, ho detallo una mica a la ressenya. Si no t'agrada el tema, podries intentar-ho amb aquest perquè hi ha un canvi força gran, però si el que no t'agrada és l'estil de l'escriptor o en Santana et cau massa gros, doncs res, a per una altra cosa!

    Edgar, gràcies novament per pensar en mi, ja he passat per casa teva i t'he dit el què.

    ResponElimina
  8. Jajaja. Hauràs d'esperar perquè el proper d'en Xavi Bosch no té res a veure amb en Santana. Encara no té res escrit sobre el periodista estrella... però abans o després segur que caurà. Abraçada. Aquest segon es llegeix ràpid.

    ResponElimina