dilluns, 11 d’agost de 2014

Grimpow, el camí invisible

Autor: Rafael Ábalos
Editorial, any: Montena, 2005
Títol original, idioma, any: Grimpow, el camino invisible, espanyol,2005
Traductor: Sílvia Alemany
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 544
Llegit en: Català

De vegades un parell de lladres vividors poden tenir un cop de sort. No és pas culpa d'en Dúrlib i el seu 'aprenent' Grimpow que un cavaller hagi mort de fred justament a les muntanyes nevades per on fan camí. Com que a ell ja no li faran servei, decideixen emportar-se les seves pertinences, entre les quals hi ha diversos objectes de valor, un estrany manuscrit i una pedra que aparentment no té res d'especial i que Grimpow es queda com a amulet. Però un cop saquejat, el difunt els desapareix davant dels nassos, i això no els fa tanta gràcia. A més, aviat descobreixen que la pedreta confereix noves habilitats al jove Grimpow, així que es dirigeixen a l'abadia de Brínkdum a buscar respostes en els savis monjos que l'habiten. Poc s'ho pensen els dos l'embolic en el que s'han ficat. De ser uns perduts, ara seran els responsable d'una missió molt i molt antiga plena de perills i dificultats. Realment els ha tocat la grossa.

Aquest llibre va sortir fa uns quants anys i el van promocionar a bombo i plateret, no és comú publicar un producte nacional d'aquestes característiques. Està ambientat en el món medieval real, però barreja personatges inventats i molts elements de l'imaginari fantàstic de l'època. És una lectura amena i distreta però se la va considerar juvenil per motius que es van fent evidents durant la lectura. Per començar està ple de tòpics medievals, no se'n salta ni un, de vegades encara que els hagi d'introduir amb calçador. Els secrets (importantíssims!) que ha de descobrir en Grimpow estan protegits per enigmes de pati d'escola que es resolen només mirar-los. Força molestos els constants recordatoris i resums del que ha passat, totalment innecessaris, i la mania de dir sempre els noms sencers dels personatges. Els diàlegs són una mica artificials, poc frescos. El ritme del llibre és molt fluctuant, de vegades es recrea en excés en alguns temes i altres els ventila massa ràpid.

Tot i la llarga llista de defectes que he citat, és un llibre fàcil de llegir i que et manté amb certes ganes d'arribar al desenllaç. No és que sigui mal llibre, però té un problema, que perd de molt, moltíssim, la comparació amb altres llibres de temàtica similar com poden ser Gel i Foc o Assassí de Reis. Probablement si no se'n han llegit d'altres pot ser una obra estimable, però la comparació li fa molt mal. Potser per joves funciona millor, a mi m'ha quedat una mica curt, no d'extensió, sinó d'intensitat i de profunditat. Té certa gràcia però no em convida a llegir els següents de la saga.

Puntuació: @@

3 comentaris:

  1. El que deia jo també del que acabo de llegir. Són llibre d'entrenament per als més joves. Pels que han llegit ja les grans sagues semblen massa senzills.

    ResponElimina
  2. Ostres aquests de temàtica medieval em costen tan de llegir...no sé pas si me l'apuntaré aquest.
    A més a més tampoc li dones una nota gaire bona. Esperaré a veure com continuen les qualificacions que els hi dones els de la resta de la saga. A veure si millora la cosa.^-^

    ResponElimina
  3. Veig que aquest llibre no va aixecar gaire expectació, hehehe. Bé, és normal, és antic i no especialment bo, als meus ulls. Suposo que va tenir renom entre la canalla, però res més. N'hi ha de molt millors i aquest no em convida a seguir coneixent la història de l'amic Grimpow. Gràcies a les dues pels comentaris.

    Jomateixa, em sembla que ho expliques bé, havent llegit llibres com aquest o el que vas ressenyar tu després és més fàcil agafar la dinàmica de les sagues, però al revés no funciona, si ha has llegit coses com Joc de Trons aquest et sembla artificial i per criatures.

    maria, em sembla que pots esperar asseguda a veure les qualificacions dels següents de la saga, perquè no tinc intenció, almenys per ara, de llegir-los. Si ja et costen els de temàtica medieval, és millor que no t'hi esforcis. Per altra banda, aquest és facilet i simple, et podria servir per agafar el ritme si tens intenció de llegir coses més serioses. Però si no, no cal fer l'esforç.

    ResponElimina