dijous, 21 d’agost de 2014

El franctirador

Autor: Albert Pijuan
Editorial, any: Angle Editorial, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

No totes les tornades a casa són plàcides ni les benvingudes caloroses. El mateix dia que Krzysztof torna a la seva ciutat natal de K*** a Polònia, un franctirador dispara al carrer des d'un punt indeterminat i aparentment de manera aleatòria, amb la simple voluntat de fer mal. Corre l'any 1991 i això no és bona propaganda per una Polònia que intenta agradar a Europa. De seguida comença una investigació i un sospitós és detingut i executat. Però el franctirador continua matant. Entretant, Krzysztof ha de refer la seva vida al costat de la seva anciana mare en un bloc de pisos monstruós on viuen les classes socials més pobres de la ciutat. Amb el pare desaparegut i el seu germanastre Jerzy col·laborant amb la policia, Krzysztof amaga els motius pels quals ha hagut de marxar de Suècia on l'oncle Henryk l'havia acollit. Assistim a un retrat d'una societat trencada, desconfiada i decadent on l'aparició del franctirador ho sacseja tot.

El primer que sorprèn d'aquesta obra d'un escriptor català és l'escenari, una ciutat indeterminada de la Polònia post-comunista. Els personatges són polonesos en la seva majoria, i els noms que gasten ho acrediten. La història és enrevessada i té força girs, es tracta d'una trama sòlida i ben construïda, però explicada de manera desordenada, cosa que la fa difícil de seguir en moltes fases. L'aparent principal protagonista és tan sòmines que arriba a exasperar. En canvi, el policia encarregat de la investigació, que és alemany, és tot el contrari i l'únic que posa la directa en la història. Considero que està molt ben escrit en termes de qualitat, sense descripcions sobreres i amb bona dosi narrativa, però això no sempre es correspon amb una lectura fluïda i fresca. En la meva opinió, no és fins al darrer terç del llibre que la història se centra i es fa més entenedora.

He de reconèixer que m'ha costat i que la meva velocitat lectora ha disminuït fins a límits gairebé insultants. La història avança amb lentitud i va fent salts al passat i en l'espai per reconstruir el trencaclosques, no és difícil perdre's, i més amb tants noms estranys i tantes 'w'. Cas una mica estrany en el que considero que el llibre està bé, però que se'm creua i no avanço. La darrera part m'ha reconciliat una mica amb l'obra, però ja estava una mica cansat. El qualifico de novel·la negra perquè hi ha un cas criminal, però el pes de la història recau en la miserable vida dels protagonistes. S'ha de llegir amb paciència i dedicació i potser aconseguireu que us atrapi més que a mi.

Puntuació: @@ (estrictes)
Una altra recomanació de Salvador Macip.

7 comentaris:

  1. Com que en tinc molts al calaix i encara estem a l'estiu, de moment no triaré un llibre que pel que sembla, és una mica enrevessat.

    ResponElimina
  2. De tant en tant miro a veure si llegeixes algun clàssic... però res. Només llegeixes llibres nous (que, en la meva opinió, normalment són més rarus)

    M'encanta aquesta frase " la meva velocitat lectora ha disminuït fins a límits gairebé insultants" :-))

    Jo l'altre dia vaig acabar la Volta al món en 80 dies, de Verne... i tu diràs "Què fa l'Assumpta llegint literatura infantil?"... Ni infantil ni nassos... Un llibre boníssim, divertit, per a totes les edats, amb aventures i desventures i bastant allunyat de moltes absurdes adaptacions cinematogràfiques...

    Entre mig he llegit una novel·la negra de Mary Higgins Clark (de la que veig que no has llegit res) que no és ni de lluny tan bèstia com aquests suecs que us agraden tant a tots, però que també té morts, sospitosos i elements d'aquests.

    I ara estic llegint "La dona de blanc" de Wilkie Collins, del que tampoc has llegit res... en una edició fantàstica de butxaca. Són més de 800 pàgines, en porto un 10% i ja estic totalment enganxada :-)

    En la primera meitat d'any crec que no havia llegit ni cinc llibres... però he superat el mal moment i ja torno a gaudir de la lectura.

    Tots els que t'he dit te'ls recomano. Tots ben diferents. Però ja sé que no em faràs gens ni mica de cas :-))

    ResponElimina
  3. Vaja, amb aquest no l'he encertada :). És cert que no és linial i és fàcil despistar-se, però si aconsegeuixes entrar-hi, val la pena. No és per tot els gustos, això sí. Però almenys és una mica diferent.

    ResponElimina
  4. Doncs amb la llista de pendents que tinc i el que expliques... aquest queda descartat.

    ResponElimina
  5. Veig que en aquesta ocasió sí que coincidim, totalment d'acord amb el protagonista sòmines i amb els obstacles de l'estructura, encara que trobo que el final redimeix bastant l'obra.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels comentaris. Un bon llibre que es perd en algunes coses, però un escriptor a tenir en compte, perquè té alguna cosa especial.

    Jomateixa, hi ha molta feina aquesta tardor, així que s'ha de seleccionar una mica les lectures. No és mal llibre, però segur que d'altres t'agradaran més.

    Assumpta, ja saps que no sóc massa amant dels clàssics. En llegeixo algun de tant en tant, però com que em costa situar-me mentalment en el context històric, no m'acaben d'entrar. En canvi, hi ha tantes novetats interessants... Sí que és cert que ara es busca l'originalitat i ser diferent, però és que està tot inventat. Si sempre s'escrivís el mateix no tindria cap gràcia, cal obrir-se a la nova literatura, però entenc que molts temes se t'escapin. No seré jo qui et critiqui per llegir literatura infantil, encara que Verne no ho sigui. Jo aquest any, per exemple, he descobert Roald Dahl, i aquest sí que és infantil, però escriu genial! M'alegra que hagis recuperat ritme lector, això està molt bé! Mira, potser et faré cas amb la Mary Higgins Clark, la tinc pendent i algun dia l'hauré de provar. La Jomateixa ja me n'ha recomanat algun, però si me'n vols recomanar algun tu també me l'apuntaré.

    Salvador, tampoc te'l tiraré pel cap, en realitat té virtuts, però reconec que m'ha costat una mica i al final això ha pesat més. Cap a la darrera part millora, però durant el gruix inicial s'embolica sense semblar que va enlloc. Per mi, el millor, el policia. Et seguiré fent cas, no et preocupis!

    Bruixeta, s'ha de seleccionar una mica, que hi ha molta teca a les llibreries.

    Núria, de tant en tant ens hem de posar d'acord! No és una mala obra, però agafada en el seu conjunt, se li podrien millorar moltes coses per facilitar-ne la lectura. Una obra diferent, i com li comentava a en Salvador, fins que el policia alemany no agafa les regnes, està tot massa empantanegat.

    ResponElimina
  7. Oooooh!!! La Mary Higgins!!! :-))

    Doncs de moment n'he llegit tres i en tinc dos més de pendents (que em van regalar pel meu sant) quan hagi llegit aquests altres dos, et recomanaré el que més m'hagi agradat dels cinc :-)

    Sé que en MAC també n'està llegint un d'ella actualment i que li agrada... i no és cap dels meus cinc.:-)

    ResponElimina