Autor: Albert Pijuan
Editorial, any: Angle Editorial, 2014
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

No totes les tornades a casa són plàcides ni les benvingudes caloroses. El mateix dia que Krzysztof torna a la seva ciutat natal de K*** a Polònia, un franctirador dispara al carrer des d'un punt indeterminat i aparentment de manera aleatòria, amb la simple voluntat de fer mal. Corre l'any 1991 i això no és bona propaganda per una Polònia que intenta agradar a Europa. De seguida comença una investigació i un sospitós és detingut i executat. Però el franctirador continua matant. Entretant, Krzysztof ha de refer la seva vida al costat de la seva anciana mare en un bloc de pisos monstruós on viuen les classes socials més pobres de la ciutat. Amb el pare desaparegut i el seu germanastre Jerzy col·laborant amb la policia, Krzysztof amaga els motius pels quals ha hagut de marxar de Suècia on l'oncle Henryk l'havia acollit. Assistim a un retrat d'una societat trencada, desconfiada i decadent on l'aparició del franctirador ho sacseja tot.

El primer que sorprèn d'aquesta obra d'un escriptor català és l'escenari, una ciutat indeterminada de la Polònia post-comunista. Els personatges són polonesos en la seva majoria, i els noms que gasten ho acrediten. La història és enrevessada i té força girs, es tracta d'una trama sòlida i ben construïda, però explicada de manera desordenada, cosa que la fa difícil de seguir en moltes fases. L'aparent principal protagonista és tan sòmines que arriba a exasperar. En canvi, el policia encarregat de la investigació, que és alemany, és tot el contrari i l'únic que posa la directa en la història. Considero que està molt ben escrit en termes de qualitat, sense descripcions sobreres i amb bona dosi narrativa, però això no sempre es correspon amb una lectura fluïda i fresca. En la meva opinió, no és fins al darrer terç del llibre que la història se centra i es fa més entenedora.

He de reconèixer que m'ha costat i que la meva velocitat lectora ha disminuït fins a límits gairebé insultants. La història avança amb lentitud i va fent salts al passat i en l'espai per reconstruir el trencaclosques, no és difícil perdre's, i més amb tants noms estranys i tantes 'w'. Cas una mica estrany en el que considero que el llibre està bé, però que se'm creua i no avanço. La darrera part m'ha reconciliat una mica amb l'obra, però ja estava una mica cansat. El qualifico de novel·la negra perquè hi ha un cas criminal, però el pes de la història recau en la miserable vida dels protagonistes. S'ha de llegir amb paciència i dedicació i potser aconseguireu que us atrapi més que a mi.

Puntuació: @@ (estrictes)
Una altra recomanació de Salvador Macip.