dimecres, 23 de juliol de 2014

Les mans del drac

Autor: Sebastià Benassar
Editorial, any: Llibres del Delicte, 2014
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 124
Llegit en: Català

Potser en Joan Miquel Romaní no és la persona més fiable del món. Expulsat de l'església, expulsat també de la universitat per exorcista i fidel seguidor de les creences de mossèn Cinto Verdaguer, és avui el millor corrector en llengua catalana que existeix, i té una malaltissa obsessió amb els turistes, els ciclistes, i especialment amb els turistes ciclistes. Però quan en vigílies de diumenge de Pasqua, que a més coincidirà amb Sant Jordi, descobreix una dona jove dessagnant-se a l'església de Sant Agustí Nou, de seguida intueix que una vella profecia ha començat a fer camí. A més a més, hi ha algú capficat amb que aquest any el Sant Jordi sigui diferent, perquè no tot el que està entre dues cobertes és literatura, i els escriptors farsants ho pagaran. Un periodista cultural, una sergent dels mossos i un grup terrorista d'ultradreta completaran l'elenc d'aquesta esbojarrada història amb tints de tragicomèdia.

124 pàgines no són prou per una història de la magnitud de la que s'explica en aquest llibre. Perquè per si no fos poc, en realitat són dues històries clarament diferenciades i encara n'hi ha una tercera que podria ser autònoma. Les dues trames principals tenen un pes específic similar i separadament i amb la pompositat necessària serien dos bestsellers americans, tot i que ambientats a Barcelona. Això per idees i temàtica, molt engrescadora i inquietant. A més està molt ben escrit, amb un estil molt irònic i amb bones dosis d'humor. Es podria dir que és una paròdia de certs tipus de llibres, però una paròdia no té un argument tan treballat. La última volta de cargol són les diferents veus narratives que trobem segons el personatge principal de cada capítol, escrit en primera, segona i tercera persona segons el cas. Tot un exercici.

La sensació que tens mentre llegeixes és que no pot ser que el llibre sigui tan curt. La troca s'embolica més i més i saps que et faltaran pàgines. I així és, tot i ser la demostració que amb poc espai i sense palla es poden construir molt bones històries, m'ha deixat amb les ganes. M'hagués encantat que cadascuna de les trames estigués més desenvolupada, i posats a triar, que fossin dos llibres diferents. Tot i així, m'ha agradat molt la manera d'escriure de l'autor i espero llegir-ne alguna cosa més. També m'agrada molt el format compacte d'aquesta editorial. Em queda una mica la sensació de gran història desaprofitada, tot i així l'he gaudit molt i val la pena llegir-lo, te'l pots acabar d'una sentada perfectament.

Puntuació: @@@@

10 comentaris:

  1. 124 pàgines? he vist prospectes de medecines més llargs xD

    El pintes molt i molt bé. Potser et faré cas, potser, no asseguro res.

    ResponElimina
  2. El principi m'ha recordat a El dia de la bestia, potser perquè la tinc present amb la mort recent de l'Àlex Angulo.

    Ets la tercera persona que llegeixo que la recomana amb ganes, ja estic quasi convençuda. Però com el Pons, no asseguro res hehehe

    Salut!

    ResponElimina
  3. Sembla intens i això m'agrada. El tindré en compte.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. Ostres fa bona pinta. M'agrada. M'apuntaré l'escriptor perquè tampoc el coneixia.
    Ja en portes dos de crims, eh??? Ja veuràs com al final t'agradarà els de sang i fetge.^-^ (hehehe)

    ResponElimina
  5. Pinta molt be, el tema és, junt amb la novel·la històrica, un dels que més m'agrada. El tindré en compte .

    ResponElimina
  6. Sesebastià Bennasar és un crack, el bo i millor de la novel·la negra en català

    ResponElimina
  7. 124 pàgines em sonen a Agatha Christie, en referència a l'extensió; igual em poso a llegir-lo perquè és el típic llibre breu que m'està bé per les estones que viatjo en metro.

    Ara que en breu la meva primera novel·la veu la llum, quasi seria un honor que l'estripessis i alhora em faria un terror abismal!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord amb que sembla que n'hagués sortit un llibre força més extens, però ha triat un estil lleuger i una mica pim, pam.
    He llegit altres llibres d'ell i no és dels que sempre segueixen un estil, o és el que m'ha semblat a mi, en alguns és molt seriós (Nocturn de Sant Felip Neri) en altres és molt negrot (El país dels Crepuscles)...

    ResponElimina
  9. Ja vaig llegir un llibre d'aquest autor, El país dels crepuscles, i em va agradar força. Aquest també l'apuntem!

    ResponElimina
  10. Ja fa molts dies que vaig llegir el llibre i segueixo pensant que està bé, però que és més aviat l'embrió d'unes grans històries que un llibre complet. Se'n podria haver tret més suc, però potser ja és això, històries ràpides però molt intenses, sense tanta palla ni guarniments. Un autor interessant per tenir en compte. Gràcies per tots els vostres comentaris.

    Pons, segur que hi ha manuals d'instruccions més llargs, però són tan intensos, eh?? Bé, jo crec que et decebria a tu, el trobaries poca cosa, però segueixo pensant que les històries són bones, però massa poc desenvolupades.

    Roselles, no li facis cas a en Pons que et portarà per mal camí. Penso que està ben escrit, que la temàtica és molt interessant, però que les històries estan poc desenvolupades. No que no estigui ben fet, sinó que se'n podria haver tret molt més suc. Que gran el Dia de la Bèstia, l'he de tornar a veure algun dia.

    Lourdes, d'intens ho és, en 124 pàgines explica fins a tres històries diferents amb força entitat, imagina't.

    maria, però si ja m'agraden! Serà possible. Tu que em segueixes des del principi creus que no m'agrada la novel·la negra? Si t'hi fixes, dels 222 llibres ressenyats, 60 són de novel·la negra o intriga, que és una bona proporció. El sang i fetge em ve de ma mare, que n'és una gran aficionada. Però actualment m'agrada llegir una mica de tot i em deixo guiar per comentaris de llibres que veig aquí i allà. Però m'agrada molt la investigació, però ha de ser de la bona! Aquest autor és dels bons en novel·la negra en llengua catalana, potser li pots donar una oportunitat.

    Bruixeta, a mi la novel·la històrica em cansa una mica, en cau només un de tant en tant. De crims en llegeixo molt més sovint.

    Andrea Robles, benvinguts al blog! És la meva experiència amb ell, i em sembla que no serà l'última!

    Lydia, la trama és molt més elaborada i complicada que un llibre de la Christie. Hi ha cent anys de diferència entre un llibre d'ella i aquest, i es nota. Ja sé que només ho dius per l'extensió, però no em puc estalviar la comparació.
    No ets la primera que té aquesta sensació, ni series la primera blogaire que em demana que la ressenyi. Fa molt poc vaig ressenyar la companya Kweilan amb la seva primera novel·la i va quedar força contenta, i això que no les tenia totes. Només sóc sincer, dic les coses que penso, però miro d'argumentar els defectes que trobo als llibres, no ser destructiu perquè sí. Ja em diràs si vols que ho faci, però tot depèn de la temàtica també. En funció del tipus de llibre té més números d'agradar-me o no, però de totes maneres miro de ser objectiu.

    Jomateixa, ho trobo una bona cosa que no s'encaselli en res. A mi aquest m'ha semblat molt negrot també, entrant gairebé en terreny sobrenatural. Potser tu que ja tens experiència amb ell em podries recomanar una altra obra seva per llegir a continuació. Per ara passa amb nota, però si els seus llibres sempre se'm queden curts potser canviaré d'idea.

    Maurici, necessito recomanacions d'aquest autor per continuar, i veig que aquest de 'El país dels crepuscles' el mencioneu més d'un, així que sembla que ja tenim un candidat.

    ResponElimina