dijous, 12 de juny de 2014

The witches

Autor: Roald Dahl
Editorial, any: Puffin Books, 2013 (original de 1983)
Gènere: Infantil
Número de pàgines: 201
Llegit en: Anglès

El nostre pobre protagonista, un jovenet de menys de vuit anys, ha perdut els pares en un terrible accident en el que ell no ha patit gaire mal. Per sort, la seva estimada àvia es fa càrrec d'ell i se'l vol endur a la seva Noruega natal. Les últimes voluntats dels seus pares, però, indiquen que s'han de quedar a viure a Anglaterra. El noi difícilment podia tenir més sort davant d'aquest infortuni, ja que la iaia l'estima i el cuida molt. A més, és una experta en bruixes, i tot i que ell al principi no la creu, li explicarà tot el que sap d'aquests éssers malvats i poderosos que tenen com a objectiu acabar amb tots els nens i nenes. Tot el que aprèn el noiet sembla inversemblant, però no trigarà a descobrir que la seva iaia no s'equivoca ni una mica. Les seves trobades amb les bruixes li reserven una sorpresa que no s'espera gens. La maldat del col·lectiu de bruixes, sobretot la de la seva cap, no té límits.

He descobert Roald Dahl tot just aquest any, però a diferència de molts altres autors juvenils no tinc la sensació de llegir-lo tard. Sí, aquest és un llibre per nens, però amb una qualitat que el fa molt apte per llegir-lo a qualsevol edat. No pren la canalla per estúpids, és una història ben explicada, amb bons i dolents, amb màgia i amb aventures, però que no estalvia detalls desagradables ni escenes de terror. M'imagino llegint-lo amb 10 anys i m'hauria cagat de por. Es segueix perfectament en anglès ja que el llenguatge no és complicat, es pot escriure bé sense tanta floritura. A més, és gairebé tot diàleg, així que encara és més dinàmic de llegir.

Mai és tard per descobrir bons escriptors i estic content d'haver descobert Dahl finalment. La fama que té és justificada, i penso que és per això que deia, perquè fa productes de qualitat per a nens, que per contra del que pugui semblar, són un públic exigent. I com que són bons productes també es poden llegir de grans sense la sensació que ens prenen el pèl. Naturalment, no són els temes que més m'agrada llegir, però també fa bo de tant en tant, és el segon llibre d'ell que llegeixo i no serà l'últim. No el puc recomanar a tothom, tot i que a mi m'ha servit per practicar una mica d'anglès, però sí que el faria obligatori per nens, si es vol que s'enganxin a la lectura no se'ls pot donar qualsevol cosa, i amb aquest autor no es pot fallar.

Puntuació: @@@
Aquest llibre me'l va recomanar la Núria a la ressenya de Matilda, i la Carme també el va esmentar.

5 comentaris:

  1. Mai és tard, i tant que no! i és més, crec que també és necessari llegir-lo de gran. Aquest llibre no l'he llegit, me l'apunto.

    Tinc ganes de poder-li regalar algun dels seus llibres a la filla d'uns amics a qui no li agrada llegir,... xò em posava que era per a dotze anys...

    En Dalh o en d'altres autors infantils em fascina com poden parlar de la mort, de situacions ben dures als infants, just com dius, sense tractar-los de beneïts. Cal parlar d'aquests temes i alhora cal fer-ho amb un tacte i una manera ben especial. Ens fan créixer.

    ResponElimina
  2. A mi m'agrada molt aquest autor. Aquest no l'he llegit així que l'apunto a veure si li fem un foradet aquest estiu.

    ResponElimina
  3. Jo el vaig llegir de petita i recordo (i ara em sembla molt còmic) com vaig tenir una època en què anava mirant les dones pel carrer buscant els trets característics que Dahl descriu al llibre :D

    ResponElimina
  4. Gràcies a les tres per comentar aquesta ressenya. He descobert l'autor de gran, però n'estic gaudint igualment, senyal que és un bon escriptor capaç d'atrapar tots els públics amb les seves històries per nens.

    rits, tens moltíssima raó. Dahl explica temes que fins i tot pels grans són tabú amb tota naturalitat, i traient ferro. En aquest llibre també es parla de la mort, no parlar-ne seria estar obviant un detall molt important, i no se n'escapa, l'afronta i el ressol perfectament. També parla de maldat, de rebuig, acceptació... de moltes coses que en la seva prosa són molt naturals i que arriben fàcilment. Entenc que a un nen li entren i les assumeix, però els grans podem gaudir-ne i a més adonar-nos de tot el que es pot dir a la canalla, i que de vegades no cal amagar-los coses ni protegir-los tant, millor ensenyar-los la realitat tal com és. Dahl ho fa perfectament. Una molt bona tria per regalar a nens. Els fills dels meus amics són encara massa petits, però m'apunto la idea, en un futur crec que llibres així els poden fer enganxar a les bones lectures. No m'atreviria a dir una edat mínima, però potser a partir de 10 ja es podria llegir, depèn del nen, suposo.

    Jomateixa, segur que passaràs una bona estona, si ja t'agrada l'autor aquest tampoc et decebrà.

    La., no m'estranya gens! Si jo he estat a punt de fer-ho també! I vaig pensar el que tu dius, si fos nen i el llegís ara, no podria anar pel món mirant totes les dones de reüll, i ves que no estirés alguna cabellera per si de cas!

    ResponElimina
  5. Tinc un deute amb aquest autor. He llegit relats seus i m'agraden força... per tant, voldria llegir-ne altres coses però mai me'n recordo. Quan torno a veure algú que en parla, torno a pensar "Ai, sí, que vull llegir-lo"... i em torna a passar.

    He de llegir Mathilda sí o sí... i aquest que dius ara probablement també m'agradaria (però jo sóc capaç d'espantar-me, fins i tot als 52, eh?)

    ResponElimina