dimarts, 27 de maig de 2014

Quan jo tenia cinc anys em vaig matar

Autor: Howard Buten
Editorial, any: Blackie Books, 2013
Títol original, idioma, any: When I Was Five I Killed Myself, anglès,1981
Traductor: Albert Folch
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

En Burt està tancat en un Centre d'Internament Infantil per allò que li va fer a la Jessica. Només té vuit anys i la vida en aquell lloc no és gens fàcil. No té amics i enyora els seus pares i fins i tot el seu germà. Però sobretot, pensa en la Jessica. Com és que no li ha escrit una carta? Va prometre que ho faria. El tracten com si fos boig i perillós, però ell només vol marxar d'allà i que el deixin tranquil. Mentre ens explica com és viure reclòs al Centre amb la seva pròpia veu, també farà memòria i recordarà la seva vida a casa i tot el que va passar des que va conèixer aquella nena de l'altra classe. Com es va enfadar la mare de la Jessica amb allò que va passar... però què és el que va passar? Ha de ser important si han decidit abandonar-lo en aquell lloc tan inhòspit i envoltat de gent desconeguda. 

La història està narrada des del punt de vista d'un nen de vuit anys, amb tot el que això comporta, frases curtes, relacions d'idees estranyes i una gran dosi d'imaginació. Tot i així, em sembla massa espavilat aquest nen. El moment actual és la seva reclusió i les coses que viu al centre, i en capítols intercalats va descrivint què l'ha portat aquí. Aquest segon fil acaba adquirint més protagonisme, és clar. En realitat tot el llibre es dedica a generar una expectativa sobre què va fer en Burt a la Jessica i moltes escenes que descriu m'han semblat per omplir i per fer més creïble la mentalitat del nen, tot i que jo no m'he acabat de creure que parlava un nen de vuit anys, o potser tinc una concepció molt baixa d'aquesta edat. Llenguatge planer esquitxat d'explicacions de conceptes aparentment bàsics vistos des de l'òptica d'un marrec, un concepte que devia ser força innovador quan va ser escrit.

Mentre he anat llegint he arrufat el nas més d'un cop pensant que si la conclusió de l'obra no responia a l'expectativa generada seria un llibre molt sobrevalorat. Un cop acabat, en valoro el conjunt i no em deixa tan mal gust de boca. En Burt em cansava força i no m'ha acabat d'atrapar, però ara veig que és molt més important el que no diu que el que sí, tot allò que ell no entén i no sap explicar, o que explica com pot perquè el lector, que ha de ser adult, ho descobreixi entre línies. No puc obviar que m'ha costat enllestir-lo tot i ser curtet, però també puc entendre la seva vàlua i que agradi a altra gent. Potser em sobren moltes coses, però la valoració global final és prou positiva. Per cert, no direu que títol i portada no conviden a llegir-lo! Generen una curiositat immediata.

Puntuació: @@@ (generoses)

9 comentaris:

  1. Ostres, estic a mig llegir-lo i m'està passant una mica com a tu. No em crec que l'escrigui un nen de vuit any, no té ànima infantil, encara que el nen sigui especial i tota la pesca. Em costa d'avançar, i mira que a mi aquests llibres normalment m'atrapen de seguida. L'últim que vaig llegir era "Maic", de la Tina Vallès, que és molt curtet però em va arribar molt més. Aviam si aconsegueixo arribar al final... I també és veritat que em vaig deixar endur per la portada i el títol en el moment de decidir-me a comprar-lo...

    ResponElimina
  2. Doncs a mi em va agradar força. I em va fer riure i em va fer reflexionar sobre nens que són molt Intel·ligents però que tenen i tenim amb ells dificultats per establir ponts de comunicación mutus.
    ResponElimina

    ResponElimina
  3. Ja l'havia vist en algun altre lloc i per una part sembla tot i la valoració generosa... no m'acaba de convèncer, per l'altra m'has deixat intrigada. Què li va fer a la nena?!
    Jo vaig llegir-ne un de la Gemma Lienas que estava escrit des de la perspectiva d'un nen i realment ho va fer molt bé.
    No és gens fàcil fer-ho creïble.

    ResponElimina
  4. Doncs a mi el títol és precissament el que m'ha fet enrere, no em convida gens a llegir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que m'he deixat la meitat del comentari. És molt difícil posar-se en la ment d'un nen de 8 anys, tot i que hagis tingut fills o siguis mestre d'aquesta edat, no li vull treure el mèrit, és agossrat.

      Elimina
  5. Sí, és veritat que la veu d'en Burt no és gaire creïble en alguns fragments, però a mi em va enganxar sobretot el rerefons i la forma de plasmar la manca de tacte dels adults. Tot i això, veig que coincidim en la puntuació!

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies pels comentaris. Aquest llibre el vaig agafar amb moltes ganes i potser per això no em va impressionar tant com pensava, però no està malament.

    Sílvia, a hores d'ara potser ja l'has acabat, o ja el vas deixar abandonat, qui sap. Jo me'ls llegeixo sempre fins el final, molt desagradable ha de ser un llibre perquè l'abandoni. Penso que si jo proves de descriure com pensa un nen de vuit anys no me'n sortiria, així que no sóc qui per criticar, però tu sí que sovint poses nens a les teves històries i te'n surts molt bé. Ens ha causat una impressió similar, i sembla que inicialment també ens van atreure les mateixes coses.

    Kweilan, probablement estigui més ben fet del que m'ha semblat a mi, i aquells que treballen amb nens potser han sabut trobar-li virtuts que a altres se'ns escapen. No està malament, però jo esperava més.

    Jomateixa, què li va fer a la nena és tot el llibre, és tot l'interès que es manté al llarg de la trama, si t'ho dic perd qualsevol interès que pugui tenir. Entenc que no ha de ser gens fàcil posar-se a la pell d'un nen de vuit anys i fer-ho creïble, jo no crec que me'n sortís.

    Botika, no ens posarem mai d'acord tu i jo, eh! Sí, ja em sembla que ha de ser molt difícil descriure el que pensa un nen de vuit anys amb la mentalitat adulta, se'ns oblida que una vegada nosaltres també vam ser nens.

    Núria, crec que la paraula clau del teu comentari és rerefons. Precisament això és el que m'ha agradat més, el que passa per darrere, el que no es diu i has d'entendre, les implicacions de tot plegat. L'execució no sempre excel·leix i això li resta punts, però és un llibre que passa prou bé.

    ResponElimina
  7. A mi em genera moltes expectatives, tantes, que el vaig proposar al club de lectura,.. xò ni la portada va entusiasmar. Hi ha qui l'ha començat xò el trobava tan dur que l'ha deixat.
    I això m'ha portat certa por.

    No sé, em crida molt xò, si ho he de passar malament, crec que el deixaré per temps més propensos... (que no sé mai quan seran)

    ResponElimina
  8. L'he començat avui, a veure què tal. La meva companya no el va poder acabar. Diu que és avorrit!

    ResponElimina