Autor: Howard Buten
Editorial, any: Blackie Books, 2013
Títol original, idioma, any: When I Was Five I Killed Myself, anglès,1981
Traductor: Albert Folch
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 190
Llegit en: Català

En Burt està tancat en un Centre d'Internament Infantil per allò que li va fer a la Jessica. Només té vuit anys i la vida en aquell lloc no és gens fàcil. No té amics i enyora els seus pares i fins i tot el seu germà. Però sobretot, pensa en la Jessica. Com és que no li ha escrit una carta? Va prometre que ho faria. El tracten com si fos boig i perillós, però ell només vol marxar d'allà i que el deixin tranquil. Mentre ens explica com és viure reclòs al Centre amb la seva pròpia veu, també farà memòria i recordarà la seva vida a casa i tot el que va passar des que va conèixer aquella nena de l'altra classe. Com es va enfadar la mare de la Jessica amb allò que va passar... però què és el que va passar? Ha de ser important si han decidit abandonar-lo en aquell lloc tan inhòspit i envoltat de gent desconeguda. 

La història està narrada des del punt de vista d'un nen de vuit anys, amb tot el que això comporta, frases curtes, relacions d'idees estranyes i una gran dosi d'imaginació. Tot i així, em sembla massa espavilat aquest nen. El moment actual és la seva reclusió i les coses que viu al centre, i en capítols intercalats va descrivint què l'ha portat aquí. Aquest segon fil acaba adquirint més protagonisme, és clar. En realitat tot el llibre es dedica a generar una expectativa sobre què va fer en Burt a la Jessica i moltes escenes que descriu m'han semblat per omplir i per fer més creïble la mentalitat del nen, tot i que jo no m'he acabat de creure que parlava un nen de vuit anys, o potser tinc una concepció molt baixa d'aquesta edat. Llenguatge planer esquitxat d'explicacions de conceptes aparentment bàsics vistos des de l'òptica d'un marrec, un concepte que devia ser força innovador quan va ser escrit.

Mentre he anat llegint he arrufat el nas més d'un cop pensant que si la conclusió de l'obra no responia a l'expectativa generada seria un llibre molt sobrevalorat. Un cop acabat, en valoro el conjunt i no em deixa tan mal gust de boca. En Burt em cansava força i no m'ha acabat d'atrapar, però ara veig que és molt més important el que no diu que el que sí, tot allò que ell no entén i no sap explicar, o que explica com pot perquè el lector, que ha de ser adult, ho descobreixi entre línies. No puc obviar que m'ha costat enllestir-lo tot i ser curtet, però també puc entendre la seva vàlua i que agradi a altra gent. Potser em sobren moltes coses, però la valoració global final és prou positiva. Per cert, no direu que títol i portada no conviden a llegir-lo! Generen una curiositat immediata.

Puntuació: @@@ (generoses)