dissabte, 12 d’abril de 2014

La nostra vida vertical

Autor: Yannick Garcia
Editorial, any: L'altra editorial, 2014
Gènere: Relats 
Número de pàgines: 140
Llegit en: Català
Premis: Documenta 2013

Índia, Escòcia, Bulgària, Brasil, Groenlàndia o Japó són alguns dels escenaris de les deu històries que inclou aquest recull de contes, tots ells ambientats en llocs diferents on l'escenografia és important, i aprofundint en la vida d'uns personatges d'allò més variats, una fotògrafa, una mare soferta, un tolit organitzador d'esdeveniments, un repartidor de cafè, uns editors en un congrés, i fins i tot un indi americà que va a fer negocis amb els rostres pàl·lids. Assistirem a una exploració profunda de l'ésser humà en les seves múltiples vessants i des de punts de vista molt diferents. Històries petites i estàtiques que es mouen més en terreny de sentiments i sensacions que no pas en l'espai o el temps. Una descripció de la vida, de moltes vides, tal com són, sense estalviar res, ni afegir-hi edulcorants innecessaris.

140 pàgines no semblen gaire, però els contes tenen una extensió considerable, perquè a més són molt descriptius, i la lletra és un punt més petita del que m'agrada. Sens dubte, la varietat d'escenaris és el que més sobta, de vegades mareja una mica. Els relats estan ben construïts i no tens ni idea de què trobaràs en cada cas, mica en mica, i amb comptagotes, anem desgranant les històries, però he de reconèixer que en algunes m'he perdut i no he aconseguit entrar-hi. De fet, fins ben bé la meitat del llibre no m'he acostumat a la manera d'escriure de l'autor, tot i que crec que té traça i ofici. A destacar que en tots els contes hi ha participació catalana, per més remot que sigui el lloc de l'acció, esdevé gairebé un joc endevinar per on et sortiran els catalans cada cop, això m'ha fet força gràcia.

És un llibre que s'ha de llegir amb atenció perquè és molt fàcil despistar-te, i la història s'escapa. Degut als meus problemes de concentració, això m'ha passat diverses vegades. És força dens i no es llegeix de manera especialment fluïda, això es deu a una escriptura molt elaborada que de vegades et fa entrebancar. En realitat és un mèrit, però no és un llibre que devoris en un moment, cal anar-lo paint. Si he de triar, els que més m'han agradat són 'Un eunuc i un xafarder', 'Interludi, Ull Partit té un dilema' i 'Llei de vida'. Reconec que m'ha costat una mica, com una menja massa refinada pel meu gust, però penso que és una bona obra que mereix els elogis que ha rebut.

Puntuació: @@ i mitja

5 comentaris:

  1. problemes de concentració...? sí, jo també en tinc de vegades.
    De moment en tinc massa a la llista, aquest serà que no.

    ResponElimina
  2. Me n'han parlat i tenia l'intenció de llegir-lo però potser m'esperaré uns dies perquè no estic gaire concentrada i amb poques ganes de menjar refinat.

    ResponElimina
  3. No el coneixia aquest escriptor. El primer moment he pensat que pel fet de ser de contes em podria servir com un segon llibre per seguir, però veig que si es necessita tanta concentració val més que me l'apunti per portar una lectura única. Me l'apunto!

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a les tres pels comentaris. Aquest autor no és massa conegut per ara, però li estan fent força propaganda, segurament en sentirem a parlar, que penca força.

    Jomateixa, no es pot llegir tot. Aquest llibre requereix dedicació, i no sempre tenim el cap a lloc.

    Sílvia, tinc la impressió que podria ser un tipus d'escriptura que t'agradaria, però no et conec massa els gustos encara. Si ho proves ja em diràs el què.

    maria, sí, penso que has percebut bé aquesta necessitat. Precisament, jo el vaig començar al mateix temps que un altres llibre, però de seguida vaig veure que no era compatible i em vaig dedicar a aquest només. Si el llegeixes, dóna-li preferència.

    ResponElimina
  5. Avui l'he vist a la biblioteca i l'he començat a llegir, de moment els dos primers relats m'han agradat però tinc la sensació que cap al final perden una mica de força. Tot i així, tens raó que escriu amb molta traça, que les trames creen molta expectativa i que això de trobar catalans escampats en llocs llunyans té la seva gràcia.

    ResponElimina