dimarts, 25 de març de 2014

El club dels perfectes

Autor: Carles Porta
Editorial, any: La Campana, 2010
Gènere: No-ficció
Número de pàgines: 147
Llegit en: Català
Premis: Pere Quart d'Humor i Sàtira 2010

L'autor de Tor narra en aquesta obra la seva experiència en un curhotel de Sant Feliu de Guíxols, un d'aquests hotels amb balneari i tota mena de tractaments per aconseguir diferents finalitats com perdre pes, deixar de fumar, o senzillament relaxar-se. Ell hi va a passar una setmaneta per acompanyar el seu oncle que necessita aprimar-se, i de pas per perdre algun quilet ell també. Amb aquesta premissa, ens anirà relatant les vivències en aquest establiment al llarg dels dies que dura el seu tractament, la gana que passa, les sorpreses que li provoquen algunes tècniques, i les relacions amb els terapeutes i altres clients, majoritàriament gent gran i adinerada, és clar. 

El llibre està separat en els set dies que dura l'estada de l'autor al balneari. Tot i que està escrit de manera novel·lada, no crec que es pugui considerar novel·la, és àgil i descriptiu, m'agrada prou com escriu en Carles Porta, però no deixa d'explicar el que passa en un centre d'aquests, sense fets extraordinaris, com si fos un treball d'investigació. El problema és que està escrit en clau d'humor, i no trobo que l'assistència a un curhotel tingui cap mena de gràcia, l'efecte desitjat és difícil d'aconseguir.

El que més gràcia m'ha fet és que a mig llibre m'he adonat que jo he estat a l'establiment on passen els fets, una bona casualitat, perquè no tenia ni idea que passava allà. A banda d'això, i sentint-ho molt, el llibre no té cap mena d'interès, ni tampoc de gràcia. És com si algú descrivís un retir espiritual a la muntanya i pretengués fer humor de les hores de meditació i de contemplació del no res. Pot ser que algú el trobi distret, però les anècdotes no són divertides, són corrents, i les mostres més grans d'humor les aporta una setantina en forma d'acudits. L'única cosa potencialment interessant, queda en no res. No aporta res, és completament prescindible i em sap greu perquè tira una mica per terra la bona impressió que em va causar l'autor amb Tor.

Puntuació: @

7 comentaris:

  1. Pel tema de la dieta i tot plegat he pensat que podria ser interessant, però ostres la nota que li has posat m'ha fet una mica enrere. Bé si em cau a les mans em tornaré a llegir l'argument, però no correré a buscar -l 'ho.^-^

    ResponElimina
  2. És que la trama de Tor dóna molt de joc!

    ResponElimina
  3. Jo també el vaig llegir, et treu alguna rialla, però sí, és una mica fluixet.

    ResponElimina
  4. Totalment d'acord amb tu. El vaig trobar molt fluixet.
    És l'última vegada que es va concedir el premi Pere Quart d'humor i sàtira, després de diversos anys quedant desert. Després d'aquest ni tan sols s'ha tornat a convocar el premi.

    ResponElimina
  5. Caram, quan he vist el títol m'ha cridat l'atenció i he pensat que seria divertit. Així doncs, el jurat del Premi Pere Quart d'Humor del 2010 devia tenir un humor poc afinat.

    ResponElimina
  6. Tal i com començaves la resenya he pensat que podria ser diverti... però tal i com acaba i considerant la llista de pendents in crecendo que tinc, res passem

    ResponElimina
  7. És una llàstima que per un llibre sense interès es perdi la bona impressió que t'ha fet un escriptor, però què hi farem, no sempre es pot mantenir el nivell, i no sempre ens fan gràcia les mateixes coses a tots, és clar. Gràcies pels comentaris.

    maria, diu algunes coses interessants, però pensa que és un llibre fet en broma, tampoc no trobaràs cap clau per cuidar-te ni fer vida sana, gairebé sembla un fulletó promocional del balneari en qüestió.

    Maurici, no només per la història, que també. Tor el vaig trobar molt ben escrit, m'agrada la manera com explica els fets. Això també ho trobem en aquest, escriu amb gràcia, però un tema sense interès tant és com l'expliquis.

    Jomateixa, com sempre tu ets una mica més benèvola. Com a molt acceptaria un esbós de somriure, gràcia cap.

    Captaire, més aviat diria insubstancial, ja que escriu prou bé en Carles Porta, però la història no dóna per fer-ne un llibre, que em perdonin. I bé... si aquest era el nivell de les obres presentades a aquest premi no m'estranya que se l'hagin petat. És clar que no em puc creure que no es facin obres millors al nostre país!

    Sílvia, ja veus el que diu en Captaire, el premi ja ni es convoca, i van premiar aquest llibre després d'uns anys de quedar el premi desert. No sembla un premi amb massa solera. A mi també em va cridar l'atenció el títol i pensava que l'autor seria garantia, però no.

    Mireia, quan explico l'argument sempre ho faig de manera neutre, mirant que no es noti si m'ha agradat o no, perquè cadascú pugui decidir si la temàtica del llibre li agrada o no. Més tard ja dic la meva opinió, no tenim per què pensar igual, però aquest l'he trobat molt poc interessant, francament.

    ResponElimina