Autor: Ferran Torrent
Editorial, any: labutxaca, 2007 (Publicat per Columna el 1995)
Gènere: Narrativa 
Número de pàgines: 221
Llegit en: Català
Premis: Sant Jordi 1994

A en Ferran i en Pepín els pinten malament les coses quan la mare es mor, en circumstàncies una mica dubtoses. El pare va faltar ja fa anys, de manera que ara queden a càrrec de dos oncles i un avi. Molt jovenets encara, inicialment s'alegren de poder deixar enrere l'escola de capellans en la que no encaixen en absolut. I trampejant per aquí i per allà, van construint la seva història de la mà de l'oncle Tomàs que fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l'avi i de la casa. L'interès per les dones, els negocis de legalitat dubtosa i tota una sèrie de personatges amb sobrenoms d'allò més estrafolaris seran el nou centre de gravetat dels dos germans, que mica en mica es van fent grans i les van veient de tots colors. Potser no és una vida somniada, però és la seva, i la viuen tan intensament com poden.

A la primera plana del llibre trobem una nota de l'autor que diu: Els personatges d'aquesta novel·la són imaginaris, fins i tot els reals. Amb aquesta premissa, no és difícil imaginar que es tracta d'una autobiografia en forma de novel·la. Moltes parts semblen tretes de la vida de l'autor, encara que no arribarem a saber quines concretament. A partir de molts records personals de joventut va teixint una història sobre una família de supervivents que van entomant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d'una família estranya i que de simple no en té res. L'estil de torrent té sempre aquell puntet irònic. Està escrit en valencià i fa servir un llenguatge diferent en els diàlegs, molt més col·loquial. Personalment m'agrada força la manera que té de narrar els fets, encara que sempre em sorprèn la mena d'ambients que devia freqüentar aquest home.

Aquesta és una de les novel·les més reconegudes de l'autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. Una història força intimista que té una mica de tot, però jo l'he trobat massa descriptiu. Tot i que les vivències dels dos germans no són les que viu la majoria de gent, és com si ens poséssim a relatar la nostra vida des de la infantesa. Té episodis interessants, però és com veure la vida passar. Tot i que m'agrada la manera com està escrit, l'he llegit amb poca agilitat, més lentament del que voldria. És un d'aquells casos en que recomano el llibre perquè sé que altra gent en gaudirà molt més que jo. Obligatori per fans de l'autor, i una bona porta d'entrada a ell si no se n'ha llegit res.

Puntuació: @@
Aquesta és la ressenya número 200 que faig en aquest blog!!