dilluns, 13 de gener de 2014

Alteracions

Autor: Adrià Pujol
Editorial, any: Males Herbes, 2013
Gènere: Relats
Número de pàgines: 127
Llegit en: Català

És un cràpula. En Jordi Capelleta és un cràpula amb molta sort. Ja abans de publicar aquella primera novel·la (que era més un recull de contes), es va saber envoltar de la flor i nata de la cultura del país, però després va fer carrera. Es va treure de sobre el seu entorn passat i gràcies als contactes fa temps que fa un programa cultural a la ràdio i ha començat els primers passos a la tele. Però fa massa temps que no publica res, cal que tiri endavant l'esborrany de la segona novel·la, i ja veurem si ho aconsegueix. De sobte, tothom sembla perfectament informat de la seva vida, fins el més mínim detall, no li serà fàcil tirar endavant els seus projectes sense tenir ni un bri d'intimitat. Aquest és l'escenari que presenta el relat principal d'aquest 'Alteracions'. L'acompanyen set relats breus, cadascun més estrafolari que l'altre. Un recull gens típic, no apte per aquells als que no agradin els sobresalts.

Tot i que el llibre té una història predominant que és una novel·la curta o un relat llarg, es pot dir que és un recull de 8 relats. L'estil és molt descriptiu i incisiu, amb un gran domini del llenguatge i molta riquesa de vocabulari, cosa que no sempre aporta fluïdesa al text, la lectura m'ha resultat entrebancada a estones. El punt fort són els canvis de perspectiva entre personatges, o de narrador, una mica difícils d'explicar. Aporten la sorpresa de cada relat, amb girs força sobtats i sense avisar. No són contes convencionals amb estructura fixa, són escenaris niuats, metaliteratura.

Aquest és un d'aquells llibres que agafes amb moltíssimes ganes i t'acaba decebent una mica. Esperava més, però la història de Capelleta se m'ha fet eterna i una mica pesada, tot i que és bona i ben pensada, però massa llarga. M'han agradat més els relats curts, idees força afinades i sorprenents, amb girs que et deixen ben parat. En destacaria 'Del fang a la cuneta' i 'Finestres passant'.  A aquests llibres només em surt d'anomenar-los de 'drogues dures', no són per tothom, però tampoc sabria massa bé a qui recomanar-los i a qui no. Ni tan sols sé si me'l recomanaria a mi mateix!

Puntuació: @@

5 comentaris:

  1. Aquest argument no m'acaba de dir massa res. Pot ser és perquè a mi m'agraden els sobresalts.^-^
    Me l'apuntaré per tornar a llegir el seu argument si algun dia me'l trobo per la llibreria,però em sembla que de moment el deixo passar.

    ResponElimina
  2. De moment no el posaré a la llista, que ja està prou carregada.

    ResponElimina
  3. no sé, no sé... amb la llista de pendents que tinc. E, sembla que passo

    ResponElimina
  4. Que una part d'un llibre que en total té 127 pàgines se t'hagi fet llarga indica que ha de ser pesadet, pesadet :-))

    ResponElimina
  5. Quina dèria tinc de vegades de llegir coses rares. És un llibre estranyot i amb una prosa molt personal, haurem de veure què fa aquest autor, perquè almenys té un estil propi, que no és poc. Gràcies a totes pels comentaris.

    maria, potser t'encuriosiria, però no sé si és massa del teu estil. Espera't a properes ressenyes, que segur que seran més del teu gust.

    Jomateixa, aquest no ocupa gaire espai, però tampoc et veig llegint-lo.

    Mireia, selecciona bé les teves lectures, que si no després se t'enroquen i no hi ha manera d'avançar.

    Assumpta, no és del tot pesat, però potser s'embolica massa. La història és original, però crec que l'estira molt i surt un pastitxo entre relat molt llarg i novel·la curta, que si fos un relat més curt podria estar bé. Però és una opinió molt personal. Ja dic que els relats més curtets que l'acompanyen els he trobat millors.

    ResponElimina