dijous, 30 de maig de 2013

Harry Potter and the Prisoner of Azkaban

Autora: J.K. Rowling
Editorial, any: Bloomsbury, 2010 (Original del 1999)
Gènere: Fantasia 
Número de pàgines: 317
Llegit en: Anglès

En Harry està resignat a passar l'estiu amb els Dursleys, sap que és un preu petit i un temps limitat per després poder tornar a Hogwarts i gaudir de tot un curs amb els seus amics, el tercer ja. El que no s'espera és la visita de la tieta Marge, la germana de l'oncle Vernon, que és encara més malcarada i insofrible que els seus coneguts parents. Tant és així que fa enrabiar en Harry fins als extrems de fer servir màgia contra ella, cosa totalment prohibida pels aprenents de mag. Tement-se l'expulsió de l'escola per contravenir (novament) les regles, s'escapa de casa els Dursleys sense saber on anar ni a què dedicarà la seva vida. Però per sorpresa seva, el troba l'autobús del cavaller, que recull tots els mags i bruixes amb problemes, i el porten a Diagon Alley a esperar l'inici del curs. Curiosament, el Ministeri de Màgia no sembla que el vulgui castigar ni expulsar, són estranyament permissius amb ell. Potser hi tindrà alguna cosa a veure aquell presoner fugat que va veure a les notícies i que sembla que és buscat tan al món màgic com al dels Muggles? 

En Harry Potter s'està fent gran, però té la mateixa tendència de sempre a escoltar converses que no hauria i a posar-se en embolics. En aquesta tercera entrega trobem una història una mica més adulta, sense oblidar que els protagonistes tenen 13 anys. Els fets sobre la mort dels pares del jove mag surten a la llum i ell rebrà molta informació que desconeix. M'ha semblat més elaborat, però amb un estil evidentment semblant als anteriors, més seriós, però sense mancar-li tocs d'humor que a mi particularment em segueixen fent molta gràcia. Potser alguns fets estan una mica introduïts amb pinces, però de moment tot va lligant. Apareixen nous personatges força interessants i no en falta cap dels perfectament coneguts.

No puc dir res que no hagi dit ja en els altres dos llibres, només que aquest tercer ja no és tan infantil i es va acostant al que seria un llibre de fantasia no només per nens, encara que tots ells es poden llegir a totes les edats. Distret, dinàmic, amb molts girs i sobretot molt imaginatiu. Potser previsible en alguns punts, però això ho fa haver llegit els dos llibres precedents, que ja comences a conèixer per on surt l'autora. En conjunt, agradable de llegir. Veurem si continuo amb la saga, o com ho faig, perquè els següents són ja més llargs i llegir en anglès a estones em sembla exasperantment lent.

Puntuació: @@@@  

dimarts, 21 de maig de 2013

No obris els ulls

Autor: John Verdon
Editorial, any: Proa, 2011
Títol original, idioma, any: Shut your eyes tight, anglès, 2011
Traductores: Mercè Santaulària i Esther Roig
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 540
Llegit en: Català

Els integrants del Departament d'Investigació Criminal de la Policia de Nova York no han acabat d'entendre que en David Gurney s'ha retirat del servei, ara viu una vida tranquil·la a Catskills amb la seva dona Madeleine, allunyats de tot i mirant de dedicar-se temps l'un a l'altre, sobretot després del que va passar en el cas Mellery. Però no debades és l'inspector més condecorat del departament, i Jack Hardwick, un antic company seu, el busca perquè se'ls ha presentat un cas que sembla encara més esgarrifós. En Gurney no en vol ni sentir a parlar, però no es nega a escoltar, per si pot aportar alguna idea. Greu error, el cas presenta unes incògnites tan grans que aviat acapararan el seu pensament i no pot fer altra cosa que involucrar-s'hi. Una dona brutalment assassinada el dia de la seva boda. Aparentment, tot apunta amb claredat a un sospitós desaparegut. Però massa peces del trencaclosques fallen, i aquí és un en Gurney és extraordinari. Bo per la família i pel cas que participi. Però bo per ell?

John Verdon torna a construir un cas de proporcions monstruoses, on res no és el que sembla i els girs argumentals són constants, la trama s'embolica fins a punts insospitats, i les implicacions són esfereïdores. Hi ha molta investigació criminal, però l'accent recau en la part psicològica dels interrogatoris i de les accions que emprenen els protagonistes. No s'enfronten a delinqüents de poca volada, la seva intel·ligència només es pot combatre amb astúcia i coneixements, per això en David Gurney és l'home indicat, el típic policia que treballa amb el cap i no amb la pistola. Tot i no ser una lectura lleugera, ja que és força elaborat, es llegeix ràpid perquè enganxa molt i et va deixant amb els ulls com taronges.

Com em va passar amb el primer de l'autor, a estones em sembla que decau una mica, que s'allarga innecessàriament en alguns punts, però en conjunt és una molt bona obra d'intriga, i quan les peces comencen a encaixar no el pots deixar. Personalment, he de reconèixer que se'm fa pesada i anguniosa la relació que té el protagonista amb la seva dona, ho he de dir, sovint no suporto la Madeleine. A banda d'això és d'aquests estranys casos d'obra comercial estil best seller, però força aconseguit en tots els aspectes. Molt recomanable pels amants del gènere amb una mica d'estómac.

Puntuació: @@@@ (generoses)   

dilluns, 13 de maig de 2013

Els jocs de la fam II: En flames

Autora: Suzanne Collins
Editorial, any: labutxaca, 2013
Títol original, idioma, any: The Hunger Games. Catching Fire, 2008
Traductors: Armand Carabén i Mercè Santaulària
Gènere: Ciència ficció / Juvenil 
Número de pàgines: 421
Llegit en: Català

ATENCIÓ, SI NO HAS LLEGIT EL PRIMER LLIBRE D'AQUESTA SAGA NO LLEGEIXIS LA SINOPSI QUE VE A CONTINUACIÓ.

A la recentment acabada edició 74 dels Jocs de la Fam, la Katniss va desafiar, sense adonar-se'n, el poder absolut del Capitoli. A Panem qualsevol acte de rebel·lia és castigat durament, i com a prova hi ha el desaparegut districte 13. Per això el president Snow no està disposat a que els actes de la Katniss mostrin cap mena de feblesa del seu poder, alguns districtes ja mostren signes de revolta. La següent edició dels Jocs coincideix amb una Extinció Especial, cada 25 anys el Capitol utilitza aquesta massacre televisiva per refermar encara més el seu poder amb unes normes fora de tota imaginació. Aquest cop les sorpreses no seran poques i tot sembla indicar que l'objectiu és fer desaparèixer la Katniss del mapa. Però ella no està disposada a deixar-se vèncer sense lluitar, i encara que hi perdi la vida, pensa complir amb els objectius que s'ha proposat.

Una continuació anunciada, però entrada una mica amb calçador. L'estructura és molt similar, la Katniss és la protagonista absoluta i la trama és totalment lineal, des de la seva perspectiva, sense salts ni canvis de visió. Tot i que inclou escenes de violència, m'ha semblat encara més juvenil que el primer, no es complica la vida i explica una història atractiva i absorbent. La limitada escriptura de l'autora es veu compensada amb l'argument (relativament) original i la lectura àgil que se'n deriva. Tot i la remor de fons de revoltes populars contra el poder, millor llegir-la sense buscar tres peus al gat.

D'un nivell molt similar a la primera entrega, ni cansa ni enganxa més, és una continuació digna. Té capacitat per atrapar un públic molt variat, sempre que tinguem en compte que és només pura distracció. M'ha agradat i ho he passat bé llegint-lo, però li falta consistència i profunditat perquè se'l pugui considerar alguna cosa més que un llibre juvenil. Potser un pelet massa llarg pel que és, però no massa. En definitiva, que prou recomanable. Acabaré la trilogia aviat.

Puntuació: @@@

dilluns, 6 de maig de 2013

Nana

Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Lullaby, anglès, 2002
Traductor: Javier Calvo
Gènere: Terror
Número de pàgines: 261
Llegit en: Espanyol

El periodista Carl Streator rep un encàrrec poc agradable, ha d'escriure una sèrie d'articles sobre la mort sobtada infantil. En visitar diversos escenaris on ha mort un nen sense causes aparents, acaba descobrint un patró en comú, en tots els casos detecta la presència d'una antologia de poemes africans, i aparentment tots han estat llegits fins la pàgina 27. El poema de la pàgina 27 resulta ser una cançó de bressol amb poders letals. Aquest descobriment el portarà a conèixer la Helen Hoover Boyle, una agent immobiliària que utilitza mètodes peculiars per obtenir ingressos amb la venda d'immobles, i la seva secretària Mona. Sabedors del poder que tenen entre mans, decideixen destruir tots els exemplars del poemari, i per això emprenen un viatge per tot el país en el que s'afegeix el xicot de la Mona. Però cadascun d'ells té els seus propis plans pel que fa al poder que se'ls ha revelat.  

Aquest és el tercer llibre de Palahniuk que llegeixo i el seu estil encara em desconcerta a hores d'ara. Més que una història, és una successió d'imatges, és un text completament visual i sincopat. La trama parteix d'una idea molt imaginativa i es torna totalment delirant, les coses amb aquest autor mai són el que semblen i cadascun dels personatges amaga coses que anirem coneixent al llarg del llibre, per acabar completant un puzzle d'infinites peces que no ens encaixaven. Trobo l'obra realment meritòria, però és complicada i enrevessada, cal estar a l'aguait. A banda de l'argument de ficció, no està mancada de reflexions profundes i crítica social. El classifico com a terror, però seria més aviat horror, d'esgarrifós n'és una estona.

Alguna cosa té aquest autor que em manté pendent. De totes maneres, sempre em sembla que l'argument va de més a menys, pel fet que és molt sorprenent d'inici, i després costa molt mantenir el nivell. Com algú pot pensar uns arguments així? Me'n faig creus. Crec fermament que Palahniuk és carn de psicòleg. Quan al final del llibre tanques el cercle, et torna a semblar millor, però he de dir que durant bona part del llibre m'ha avorrit i no he entès on treia cap el que explicava, la gràcia ja s'havia acabat. A més, et regira i et deixa un sabor de boca agredolç. No és un autor apte per tots els públics, clarament.

Puntuació: @@

dijous, 2 de maig de 2013

Societat limitada

Autor: Ferran Torrent
Editorial, any: labutxaca, 2008 (Publicat per Columna el 2002)
Gènere: Intriga 
Número de pàgines: 333
Llegit en: Català

Aparentment, un nou ric de l'Albufera valenciana, els principals responsables d'un partit nacionalista minoritari, un redactor veterà de la secció de successos amb un trist passat, l'administrador d'una empresa dedicada als productes de fumigació, el propietari d'un prostíbul o el cantant d'un grup de música radical no han de tenir res a veure amb algunes de les primeres espases de la política valenciana, socialistes i conservadors. Però això és només en aparença. A través d'una complicada xarxa de tràfic d'influències, suborns, corrupció i pràctiques poc legals tots aquests personatges, i molts d'altres, es veuran connectats d'una manera o altra, fent certa la dita que si una papallona bat les ales a l'altra punta del món pot desencadenar una tempesta a casa nostra. Cadascú juga un paper en un entramat de ficció que podria ser tan real com la vida mateixa. 

La capacitat descriptiva de Ferran Torrent i el seu coneixement de la societat valenciana, tant l'alta com la baixa, donen a aquesta història un punt de versemblança que espanta. És difícil destriar què és real i què no, ja que també s'expliquen capítols de la història valenciana recent. Un llibre ple d'intrigues polítiques i de jugadors d'un joc força perillós. T'ajuda a entendre com mouen els fils els poderosos de veritat. Precisament per aquesta capacitat descriptiva, costa una mica entrar-hi perquè explica massa coses, detalla amb escreix d'on venen els personatges, i en algun cas s'arriba a fer pesat. Al text no li falta, però, aquell punt gamberro i irònic que caracteritza l'autor.

M'és una mica difícil de valorar aquest llibre. Gaudeixo de les intrigues polítiques, però altres temes m'avorreixen més. Penso que potser ha volgut ajuntar massa coses en un mateix llibre, això li dóna consistència a l'entramat, però desvia una mica l'atenció. Es força distret i es deixa llegir, però no puc dir que m'hagi enganxat del tot, i penso que la temàtica ho podria fer. Així que potser hi ha una component de concentració, aquest llibre llegit en un altre moment m'hauria atrapat més. Només per això l'autor mereix alguna altra oportunitat.

Puntuació: @@