dimecres, 18 de desembre de 2013

Indigneu-vos!

Autor: Stéphane Hessel
Editorial, any: Destino, 2011
Títol original, idioma, any: Indignez-vous!, francès, 2011
Gènere: Assaig
Traductora: Maria Llopis
Número de pàgines: 60
Llegit en: Català

Una mica tard em decideixo a informar-me sobre el moviment Indignat. No em vaig interessar massa pel tema, però en trobar-me aquest assaig davant dels morros em vaig decidir a llegir-lo, sobretot perquè és molt curt i vaig pensar que no se'm faria pesat, no és el tipus de lectura que prefereixo. Amb el llibre a les mans, vaig descobrir que de les escasses 60 pàgines només unes 27 són en realitat del diplomàtic i redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans Stéphane Hessel. Les primeres pàgines són el pròleg de José Luis Sampedro i al final trobem les notes i l'epíleg dels editors, en els que ens fan aclariments i ens relaten vida i miracles de l'autor. En realitat, l'obra gira al voltant d'una única idea: indignar-se davant de la injustícia que pateix la societat, totes les vexacions a les que ens sotmeten les classes dominants, però revoltar-se de forma pacífica. Convida a la reflexió i a no deixar-nos trepitjar sense més, però francament, a mi no m'ha impulsat a sortir al carrer a demanar el que em pertoca. Molta història i molt bones intencions, però de la teoria a la pràctica hi ha un món... o un parell d'universos.

Aquesta no és una ressenya convencional, és clar, perquè hi ha poc a ressenyar. És probable que aquest fulletó hagi guiat una quanta gent per emprendre accions molt nobles, però un cop hagi premut el botó de publicar jo oblidaré que l'he llegit. No m'ha arribat, em sap greu. Tampoc no puc puntuar-lo, la veritat és que m'ha deixat força indiferent. Si li posés un sc en aquest cas no seria per enviar-lo a la foguera, voldria dir 'sense conseqüències'.

13 comentaris:

  1. A mi no m'agrada que em diguin el què he de fer... i només amb el títol ja m'indigno! :P

    ResponElimina
  2. Recordo que em va agradar més el pròleg que tota la resta...

    ResponElimina
  3. Ostres, un llibre de 26 pàgines i tant d'enrenou? La de bitllets que deu haver guanyat aquest bon home... Ho provaré.

    Amics, tinc un somni: Cremar una oficina bancaria o de caixa d'estalvis... Evidentment, quan no hi hagi ningú dins. Però cremar-la... amb taules, ordinadors, cadires i diners... i mentre crema, a fora, jo cantar unes àries operístiques o peces roqueres -està per decidir- a tot pulmó... I això perquè ens roben, perquè ens matxaquen a comissions, perquè no tenen cap funció social, perquè són una vergonya i la societat que permet aquests abusos també és una vergonya!!

    Indignem-nos, germans!!

    No ho faré, no ho cremaré perquè m'auto-censuro (sóc així, no puc fer-hi més) però el somni és molt gratificant.

    Conclusió: Visca el poble! Abaix el capital! Visca les fabricants de polseres que les venen per la Plaça Prim i Mercadal de Reus!!

    Llibertat!! Independència!!


    Ei, amb menys de 26 pàgines!!

    ResponElimina
  4. Em sembla que ja he fet tard per llegir-l'ho. Em sembla que ja no necessito indignar-me, el que vull és separar-me!

    ResponElimina
  5. No sé massa què dir d'aquest llibre, la veritat. No arriba a llibre, són unes idees, que a més a mi no m'han dit ni ase ni bèstia. Però què hi farem, s'havia de provar. Gràcies a tots pels comentaris.

    Pons, més que indiferent, l'home de 'collonades, les justes'.

    Alba, a mi m'indigna haver-lo acabat. No m'agrada la sensació d'estar perdent el temps. Sort que era curt.

    Maurici, si he de ser sincer, a mi també. El pròleg s'entén més i no és tan rebuscat.

    Assumpta, desconec si aquesta obra ha generat gaire beneficis, suposo que sí, però cal separar les coses. El llibre pot ser absurd i no aportar massa res, però la trajectòria de l'autor és força inqüestionable. Naturalment, no el coneixia de res abans, però ha jugat un paper important com a diplomàtic, ha fet bona feina en favor dels Drets Humans, per exemple. A més, va morir aquest 2013, ja passava dels 90 anys. Vull dir que podem riure del llibre, però crec que ell mereix un respecte i no penso que fossin els interessos econòmics el que l'impulsava a escriure.

    maria, estarem atents, i quan surti un llibre que es digui 'Separeu-vos!', el llegirem!

    ResponElimina
  6. Vaig llegir aquest llibre en el seu moment, i la veritat tampoc em va aportar res de nou ni em va convidar a res ni donar ales a res. Però si va fer despertar consciències de gent que havia crescut en la bonança i en el consumisme més pur i dur que ens ha fet ser gens actius en la defensa dels nostres drets, benvingut sigui.

    Una cosa, des de quan importa el número de pàgines d'un llibre? És assaig i no cal que sigui llarg, de vegades per exposar el pensament, quan més conscís millor.

    ResponElimina
  7. Ai, un parell de coses més. Vull començar a llegir Victus l'1 de gener.... hehehe.... i em sorprén Matilda!

    Per cert, apurant, què et sembla el pròleg de Sampedro? Et recomano alguna de les seves obres, també son molt interessants!

    ResponElimina
  8. rits, em sembla que en cap moment no critico l'extensió del llibre, només detallo el seu contingut. És curtet, i gràcies a això vaig acabar-lo, perquè no l'hauria suportat massa estona més. Un compendi d'idees, una mica d'història, però a mi no em diu massa. Veig que a tu tampoc, però coincidim que si va tenir algun efecte, ja ha fet molt més que la majoria. Com ja li comentava a en Maurici, el pròleg em va agradar més que el llibre pròpiament dit. És més clar u s'explica millor. No conec aquest autor, però m'hauré de mirar bé què fa abans de decidir-me a llegir-lo, obres d'aquestes me'n veuràs llegir poques.
    Sobre les properes lectures, fa temps que arrossego 'Victus' i tinc moltes ganes de començar-lo, però confessaré que li han passat obres més curtes davant perquè he vist que podia ampliar el meu record de lectures anual... tot i llegir uns quants totxos, a final d'any he vist que havia llegit més que mai, i si en puc afegir algun més a la llista, encara millor! Ja veus, ximpleries meves, però començaré a llegir-lo de seguida, si no aquests darrers dies de l'any, a principis del que ve, així que el llegirem en paral·lel. He sentit a parlar bé de Roald Dahl, volia llegir alguna cosa d'ell però no sabia per on començar. És conegut també pels seus llibres juvenils, així que quan vaig ensopegar amb 'Matilda' a la Re-Read, em va convèncer el que n'explicava la contraportada. I aquesta és la història de per què estic a punt de començar-lo, hehehe. Ostres, acabo de pensar que tenen certa gràcia els making-off dels llibres que llegim, no trobes? Alguna cosa en farem d'això!

    ResponElimina
  9. Sampedro no feia només assaig. També feia novel·la. La sonrisa etrusca és dels més coneguts i el que m'he llegit jo. És narrativa española, i no t'he llegit masses ressenyes a obres similars. Però a mi em va agradar molt en el seu moment, doncs parla de la bellesa, la vida i sobretot parla de la relació entre un avi i un net.

    No sé, un gènere diferent.

    ResponElimina