dimecres, 4 de desembre de 2013

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge

Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2013
Títol original, idioma, any: Shikisai wo motanai Tazaki Tsukuru to, kare no junrei no toshi, japonès, 2013
Gènere: Narativa
Traductor: Jordi Mas López
Número de pàgines: 330
Llegit en: Català

En Tsukuru Tazaki explica a la seva amiga Sara una història de joventut. A l'institut, a la seva Nagoya natal, formava part d'un grup de cinc amics molt ben avinguts i inseparables on curiosament tots tenien un cognom relacionat amb un color, tret d'ell. Després de marxar a la universitat a Tòquio, sense que en Tsukuru sabés per què, els altres quatre li van girar l'esquena i no van voler saber res d'ell. Ho va acceptar, però ara, 16 anys després, tot i tenir una vida molt còmoda i treballar de constructor d'estacions de tren, com sempre havia volgut, encara no s'ha tret del cap aquells amics i encara es pregunta què va passar. La Sara el convenç perquè posi remei a aquests dubtes, si no no podrà fer mai vida normal. Ha arribat el moment de recuperar la pista dels seus amics perduts i saber per què el van deixar de banda.

Aquesta és una història d'amistat, amor i nostàlgia. També ens demostra com una persona que es té en molt baixa consideració pot ser molt i molt gran. Tot això, amanit amb la peculiar prosa de Murakami, en la que no s'explica tot i ni tan sols ens estranya, en la que el sexe hi juga un paper central, plena de preguntes retòriques i situacions i converses una mica estrafolàries que no saps si són pròpies de la cultura japonesa o només estan en el cap d'aquest home. El ritme és pausat i l'estil molt murakamià, però l'acció principal passa en el present i hi tenen cabuda conceptes actuals, com fer una cerca a Google per exemple, cosa que no és gens comuna en ell i ja fa una diferència.

Suposo que no sorprendrà a ningú que recomani aquest llibre, però com sempre agafat amb pinces. No és un autor per tothom, però ja sabem que els seus seguidors no trobem mai que faci res mal fet, un llibre seu sempre ens deixa satisfets. Aquest passa amb nota alta, és d'aquests senzills que no es complica la vida amb ciència ficció o fantasia, i això el fa fàcil de llegir i seguir. Agradable i revelador en alguns punts, no he pogut evitar sentir-me una mica identificat amb el protagonista, i això no sé si és bo o dolent! En tot cas, un molt bon llibre que es mereix la bona rebuda que ha tingut.

Puntuació: @@@@

8 comentaris:

  1. Apa, que generós que ets amb el teu amic Haruki! :)

    ResponElimina
  2. És el nou? El que ha provocat furor al Japó? En Murakami sempre em fa fer un pas enrere. Em sembla que per molt bona nota que tingui m'esperaré una mica més.

    ResponElimina
  3. Un altre Murakami? Ufff quina mandra!!

    ResponElimina
  4. Acabo d’inaugurar una nova categoria de lector de Murakami , ni bé ni malament. Ni carn ni peix. Al principi m’ha costat d’entrar al llibre, El noiet en qüestió amb les seves ratllades se’m feia molt pesat i avorrit , maldava per girar fulls . És cert que costa d’entendre que el fill d’un multimilionari sigui tan i tan solitari i que per trencar amb els seus amics estigui sempre a punt de suïcidar-se , una mostra de l’afició dels japonesos per aquests traumes , i potser de la diferència cultural i d’hàbits .Les hores mortes quant et penses que anirà afer una copeta amb noies que fumen anava a una estació a veure passar la gent. Versemblança? molt poca i el passar la vida amb una bona posició, solter, piset a Tokio, i bons calerets no treu que siguis d’allò més avorrit i pansit . Quin “pijo” en potència no tindríem en similar situació a can Barna...
    Tampoc trobo massa lògica la comparativa dels noms de colors , ja que per aquí es justifica ben poc i al final tampoc importa massa a la trama del llibre . El fort és quant per gràcia d’una nova conquesta, ja era hora, el mateix llibre justifica les seves mínimes rebolcades, repetint que era sà i jove , com excusant-se de fotre algun polvet, és decideix a veure als seus antics amics . La cosa comença a escalfar-se i és la part més bonica i interessant . Desprès venen els somnis, les elucubracions i les peculiaritats com el piano ,els sisens dits , una certa bisexualitat, un amic d’anada i tornada, una mica de banyes.., apunts encertats, originals dins l’argument i de prou interès per al lector novell d’aquest autor. Al final acabava devorant el llibre per comprovar si la trama és lligava o sorgia un mínim fil conductor, però la cosa va anar molt malament . Em va decebre molt . S’acaba en sec i si te vist no me’n recordo. Una llàstima doncs l' assumpte apuntava maneres i tenia un cuquet per saber com és fonia tot.
    La traducció, no soc massa partidari de llegir llibres traduïts, no sembla molt acurada doncs a més del tema dels colors de difícil justificació, i surten força expressions repetides, i ara que dic força en una sola pàgina ho vaig llegir unes cinc vegades. Potser es el tarannà de l’autor, sembla que el traductor es el de sempre, els més avesats als seus llibres sabreu... No se si repetiré de moment tinc molta feina amb les novetats d’aquí i prefereixo sempre versions originals.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies a tots pels comentaris. Al final ja no sabré què dir d'aquest autor i dels seus llibres que a més s'assemblen tots o tenen trets en comú. Però em sap greu anunciar que el seguiré llegint! Té alguna cosa que em fa perseguir-lo.

    Salvador, ja ho saps que sí! A més, a les dues darreres ressenyes només li donava 3@ i en Pons i tu ja m'estàveu burxant, recupera estatus!

    maria, efectivament és el nou, i em sembla que després dels seus èxits, qualsevol cosa que tregui causarà furor a Japó. Ja ho saps, si no t'atrau, ni ho provis, que seguirà sense agradar-te.

    Assumpta, les autoritats murakamianes adverteixen que aquest llibre és altament perjudicial per la salut mental de blogaires de Reus aficionades a fer mitja i a que els tanquin comptes de twitter.

    Armand, benvingut al blog, t'estrenes amb força! Em sembla que no inaugures res, em sap greu dir-t'ho. Ets dels que no llegirà Murakami, si hi tornes et quedaràs amb una impressió similar i no sabràs per on agafar-lo. Efectivament, sempre hi ha moltes incoherències en les seves històries, moltes coses que no s'expliquen, que semblen importants però perden força. Al final aprens a no plantejar-te massa res, senzillament a gaudir del que llegeixes i entendre el que puguis. El personatge central té algunes variacions, però no deixa de ser el protagonista típic de l'autor. Jo no he trobat a faltar més explicacions sobre els colors, el noi se sent diferent i inferior a la resta, és senzillament així i ho explica durant tot el llibre. Els colors no fan altra cosa que confirmar-li aquesta diferència. Jo el que tinc la impressió és que moltes coses se les treu de la màniga sobre la marxa, que les va introduint i després les lliga com pot. Però jo me l'estimo igual, què hi farem.
    Respecte a la traducció, no en sóc cap expert ni cap gourmet, ja ho he dit altres vegades, però em sembla que el traductor aquest cop és diferent, no és l'habitual. Ho he comprovat i sovint el tradueix l'Albert Nolla, però en Jordi Mas va traduir també '1Q84', l'obra més completa de l'autor. N'hi ha alguns altres també. En comptades ocasions m'adono de problemes de traducció, però vull creure que majoritàriament els traductors reprodueixen el text de manera fidedigna. Reconec que llegeixo poc en versió original, i només puc fer-ho en anglès (a banda de català i espanyol), per descomptat no ho puc fer en japonès, així que prefereixo una mala traducció al català, que repeteixo, a mi no m'ha semblat especialment dolenta, que no llegir el llibre. Ah, si vols creure la meva experiència, no he tingut sensació d'estar llegint una cosa diferent respecte a altres llibres de Murakami, per tant em queda la idea que els diversos traductors el reprodueixen tal com és.

    ResponElimina
  6. Hahahahaha bon advertiment el d'aquestes autoritats :-DDDD

    ResponElimina
  7. No ens sorprèn, no, la recomanació. ;) Però fas bé de fer-la, perquè així recordo que he de tornar al Murakami; fa massa que no el llegeixo i encara tinc pendent '1Q84'. Uf, quina vergonya em faig!

    ResponElimina
  8. Ostres, he estat repassant els teus escrits sobre Murakami i m'ha sobtat no trobar cap referència sobre "Kafka a la platja" que per a mi és del millor que ha escrit. No ho comparteixes?

    Per cert, a mi aquest darrer m'ha deixat un pèl fred. He gaudit llegint-lo però m'he quedat buit al final. Tot el contari del que em va passar amb "Despietat país de les meravelles i la Fi del Món" que em va costar (com a tu) anar-lo seguint però em va atrapar meravellosament al final.

    Crec que la major habilitat de Murakami no és les històries fantàstiques (de fet a mi em costa molt el món de la fantasia) sinó el retrat dels seus personatges, aparentment tan normals (i per això et sents tan bé amb ells) però alhora tan extraordinaris.

    Salut!

    ResponElimina